ENVELLIMENT, CIUTATS I DRETS: una qüestió cabdal per les nostres societats

El passat dia 9 d´abril de 2018, TransJus i l´Observatori Metropolità de l´habitatge de Barcelona varen organitzar una jornada de matí i tarda sobre la qüestió de l’envelliment, amb un interessant programa transdisciplinar. Volem agrair a l´observatori, i especialment a la seva presidenta, la senyora Carme Trilla, l´interès en l´activitat i la seva presència.

IMG_5902.JPG

Juli Ponce Solé i Carme Trilla

Sembla ja un tòpic dir que l´envelliment de les nostres societats està essent i serà un canvi demogràfic revolucionari que afectarà a tot un seguit d´aspectes. Les dades són certament extraordinàries a nivell mundial, com mostra aquest gràfic dinàmic, i especialment singulars pel cas espanyol i català. En aquest darrer cas, només una dada: la població de 85 anys i més creixerà un 50% en l´àmbit de l´àrea metropolitana de Barcelona d´avui a l´any 2030.

IMG_5918.JPG

Dr. Jordi Albrech Vie

Dit això, el cert és que la perspectiva transdisciplinar acadèmica sobre envelliment amb inclusió de les ciències socials ha estat, fins ara discreta, en la mateixa línia, per cert, que la recerca transdisciplinar en general, la qual diversos informes recents de League of European Reserach Universities (LERU, selecte grup d´universitat entre les que està únicament la de Barcelona de l´Estat espanyol) de la British Academy, per exemple, descriuen com a essencial per a les nostres societats, posant en relleu, però, les dificultats pràctiques (entre elles, el ser considerat poc científic) que els recercadors encara han d’abordar. Com ha estat dit, és palpable el Zeitgeist interdisciplinari, però encara queda molt per fer.

Tenint en compte tots aquests elements, la jornada va suposar posar la primera pedra en la nova línia d´envelliment que TransJus ha llençat i en la que un grup de 21 professors de la Facultat de Dret de la UB (juristes, de Dret privat i públic, especialistes en gestió pública, politòlegs i criminòlegs, especialment) han començat a reflexionar, en espera de resultats futurs concrets en forma de noves activitats, projectes de recerca i de transferència de coneixement i publicacions.

La jornada, llarga però força profitosa, va comptar amb valuoses perspectives des de la medicina, la psicologia, el Dret, la gestió pública i privada, el treball social, l´Economia o l´arquitectura, amb presència de qualificats ponents que desenvolupen la seva activitat en la Universitat, el sector privat, el sector públic i el tercer sector. Un cas, doncs de transdisciplinarietat recercadora, amb enfocs diferents en conversa i participació en un context acadèmic de membres de la societat.

Una primera conclusió general que cal extreure de la jornada és, com dèiem, la importància de les dades amb les que ja contem al voltant de l´envelliment i les que haurem de generar i analitzar en el futur. Dades que haurien de permetre desenvolupar polítiques públiques basades en l´evidència i modificar i aprovar noves millors regulacions, d´acord amb dades empíriques que encara manquen sovint en el món jurídic però que comencen a ser explorades, i interpretar-les i aplicar-les de conformitat amb la realitat social (art. 3.1 del Codi Civil).

IMG_5935.JPG

Dr. Jordi Bosch Meda

Polítiques públiques i normes que els recercadors d’altres àrees, per cert, com ara la neurociència o l’economia, no poden deixar de tenir en compte, donat que, com es va posar en relleu, hi ha en joc una tensió creixent entre qüestions d´avançament tècnic, problemes econòmics, opcions polítiques i drets constitucionalment reconeguts, com el de l´art. 50 CE relatiu a la necessitat d´existència de pensions dignes i adequades i altres mesures.

Cap solució tècnica i econòmica pot desconèixer, doncs, el marc jurídic vigent i el seu punt de vista jurisprudencial, a l´igual que aquests darrers no poden desconèixer aquelles primeres. En aquest sentit, TransJus té especial interès per analitzar les relacions entre Economia i Dret i drets humans, aspecte al que va dedicar una activitat l´any passat, amb inclusió de diversos materials d´interès en la matèria, i que en el cas de l´envelliment tenen importants repercussions en matèria de cost de tractament de demències i de prestacions a la tercera edat.

El mutu enteniment esdevé, en fi, inexcusable en ple segle XXI.

Partint d´aquestes constatacions, volem acabar donant algunes pinzellades sobre les diferents sessions desenvolupades. Des de la perspectiva neurocientífica, el Dr. Alberch va realitzar una magnífica conferència inaugural, en la que va posar en relleu els avanços de la neuroimatge i la tasca que s´està desenvolupant per a assolir un envelliment actiu des de la medicina, destacant el programa de la Unió Europea EIT Health, en el que participa la UB. Precisament, la Dra. Lauroba, després de fer un esbós del marc jurídic de l´envelliment, ens va exposar que un equip d´acadèmics estan desenvolupant una interessant activitat en el marc d´aquest programa.

La Dra. Gramunt, de la Fundació Pasqual Maragall, per la seva banda, va centrar la seva exposició en el greu problema de la malaltia d´Alzheimer, la principal causa de demència avui en dia, associada a la longevitat com a resultat dels èxits mèdics assolits al llarg del segle passat, gràcies, entre d´altres, a la prevenció de les malalties cardiovasculars, la baixada de la mortalitat infantil, els antibiòtics i l´anestèsia perfeccionada, que permet ara operar a la gent gran. Com va posar en relleu aquesta ponent, quan es detecten símptomes d´aquesta malaltia, ja fa 15 o 20 anys que va començar en el cervell del malalt. El punt crucial doncs és la detecció de la mateixa en l’anomenada fase preclínica i la seva prevenció, el que presenta reptes importants.

IMG_5975.JPG

Mercè Giner, Nina Gramunt, Josep Maria Guinart, Lluís Viguera Espejo, Laia Vila i Juli Ponce Solé

L´envelliment i les demències posen damunt la taula el paper dels serveis públics en un Estat social com el nostre (art. 1.1 CE) i la tasca del sector públic i el rol del privat en col.laboració al respecte. En aquest sentit, el senyor Torrens va fer una molt interessant exposició sobre les superilles socials, impulsades per l´ajuntament de Barcelona com a nova frontera propera a les persones per a garantir el seu dret a una bona administració dels servies d´atenció domiciliaria, que necessiten 112.000 persones, que avui en dia donen feina a 4.000 cuidadores (en femení, perquè el 90% són dones, el que posa també damunt de la taula la perspectiva de gènere en l´envelliment i en la cura de les persones). Amb 350.000 persones de més de 65 anys a Barcelona, i pujant, 6 anys de llista d´espera per a residències i una economia informal evident en el sector, totes aquestes són qüestions enormement importants, i caldrà, com va dir gràficament, que la tribu, el conjunt de la comunitat, prengui cura i vetlli tant per nens com per avis.

La gestió pública dels serveis d´atenció a persones envellides va continuar essent focus l’atenció en la ponència del professor Lluís Medir, qui va presentar un molt interessant estudi de propera publicació per la Fundació Pi i Sunyer, mitjançant enquestes a municipis de Catalunya, en el que es detecten interessants tendències en els anys més durs de la crisi econòmica i en l´actualitat. Gestió pública que no pot oblidar els aspectes vinculats a la seguretat d´un col·lectiu, com el de la gent gran, potencialment vulnerable, i que, en ocasions, pateix d´abusos i delictes per part dels més propers, com el professor Soria va recordar, el que ens posa davant de la tensió entre l´autonomia de la voluntat i l’eficàcia de la protecció dels més vulnerables, amb incidència, evident o no, de demències com les esmentades.

IMG_5944.JPG

Dr. Miguel Angel Soria Verde

Però si alguna altra cosa també va quedar clara en la jornada, va ser la rellevància de l’ habitatge i l´entorn urbà en el que desenvolupa les seves activitats la gent gran. Com assenyala la Nova Agenda Urbana, sorgida de la reunió internacional Habitat III a Quito, a la tardor de 2016 i recollida en la resolució 71/256 de 23 desembre de 2016 de Nacions Unides en el seu paràgraf 11:

“Compartim l’ideal d’una ciutat per a tots, referint-nos a la igualtat en l’ús i el gaudi de les ciutats i els assentaments humans i buscant promoure la inclusivitat i garantir que tots els habitants, tant de les generacions presents com a futures, sense discriminació de cap tipus, puguin crear ciutats i assentaments humans justs, segurs, sans, accessibles, assequibles, resilients i sostenibles i habitar en ells, a fi de promoure la prosperitat i la qualitat de vida per a tots. Fem notar els esforços d’alguns governs nacionals i locals per a consagrar aquest ideal, conegut com “el dret a la ciutat”, en les seves lleis, declaracions polítiques i cartes”.

I en el paràgraf 62:

“En comprometem a fer front a les conseqüències socials, econòmiques i espacials de l´envelliment de la població, quan s´escaigui, i aprofitar el factor del envelliment com una oportunitat per a l´aparició de nous llocs de treball decent i un creixement sostingut, inclusiu i sostenible, al temps que es millora la qualitat de vida de la població urbana”.

Des d´aquesta crucial perspectiva, ja abordada per TransJus en col.laboració amb ONU-Habitat l´any passat, diversos ponents van emfatitzar que sembla haver-hi un desig general d´envellir a la llar pròpia i no ser institucionalitzat, si això és possible. L´envelliment actiu es lliga, doncs, amb envellir bé i a casa, amb un entorn urbà que permeti participar en la vida social, com una recent recerca transdisciplinar espanyola, incloent professors de Dret civil, posa en relleu.

En conseqüència, l´urbanisme i l´habitatge esdevenen crucials, com els ponents Jordi Bosch i Carme Trilla van ressaltar. Les dades ofertes per tots dos són, com a mínim inquietants, tant pel que fa a l´estat del parc immobiliari i urbà català (eficiència energètica, llars sense ascensor que aïllen als avis i àvies, conduint a la soledat no desitjada, que perjudica tant a la salut com 15 cigarretes diàries i que ha donat lloc a una modificació de l´organització administrativa britànica, urbanitzacions disperses amb manca de transport públic…) com pel que fa a l´assequibilitat de l´habitatge ara mateix, i, sobre tot, en prospectiva en relació als que avui tenen entre 45 i 64 anys (674 llars a Catalunya tenen el seu cap de llar entre aquesta franja d´edat, el 23% del total) i que estan passant, d´una manera o altra, en el pitjor dels casos amb llançaments i desnonaments, la crisi econòmica i habitacional. El Dr. Bosch va anunciar l´avançat estat de tramitació de l´esperat per més d´una dècada Pla Territorial Sectorial d´Habitatge, que caldrà analitzar amb cura i avaluar quan s´aprovi.

La senyora Trilla, economista i com hem dit presidenta de l´observatori d´habitatge metropolità de Barcelona, va alertar sobre la necessitat de fer un seguiment informat amb dades de l´evolució futura de la taxa de sobreesforç de lloguer entre la gent gran (% de llars que destinen més del 40% de llars que destinen més del 40% a pagar habitatges i subministraments), que presenta el risc d´apujar-se notòriament, un àmbit on la Universitat pot contribuir destacadament. La generalització d´habitatge de propietat entre gent gran avui existent pot evolucionar cap a una situació futura diferent, el que pot afectar a la utilització de fórmules amb cobertura del Dret privat (hipoteques inverses, etc.) basades actualment, en l´existència d´un patrimoni que, pot ser, gent jove ara no tindrà el dia de demà, en el context de la crisi econòmica actual, l´atur existent, la precarietat laboral i els salaris baixos. Situació que, per cert, pot qüestionar el pacte intergeneracional implícit existent fins ara, com es va suscitar al llarg de la jornada.

Caldrà, doncs, reflexionar i recercar sobre aquest risc, així com sobre les possibilitats que l´autonomia de la voluntat i les fórmules jurídic-privades puguin oferir en general en la protecció dels interessos dels més dèbils.

IMG_5948.JPG

Dra. Elena Lauroba, Dr.Lluis Medir, Dr. Miguel Angel Soria Verde i Dr. Juli Ponce Solé

Per altra banda, el deficient estat del parc immobiliari és una de les causes, no l´única, de la pobresa energètica, que presenta unes dades certament importants a casa nostra i unes conseqüències gens menyspreables, com va exposar el senyor Josep María Guinart.

“La pobresa energètica mata física i socialment”, assenyala el Comitè Econòmic Social Europeu en un Dictamen de l’any 2013.

En el primer cas, les morts atribuïdes a la pobresa energètica superen a les morts per accident de trànsit, doncs, d’acord amb un informe de l’Associació de Ciències Ambientals, “s´ha calculat en una mitjana anual de 24.000 morts, l’erradicació de la pobresa energètica evitaria potencialment entre 2.400 i 9.600 (amb un valor central de 7.200 basat en la metodologia OMS) morts prematures de persones d’edat avançada. En comparació, la xifra de víctimes mortals en accidents de trànsit en carretera a Espanya estava en 1.129 morts l’any 2012, la qual cosa posa de manifest que, malgrat les incerteses en les estimacions, la pobresa energètica podria estar sent, des de fa anys, una causa de mort més important que els accidents de trànsit, una problemàtica molt més reconeguda per les administracions i la societat en el seu conjunt”.

En el segon àmbit, el social, la pobresa energètica frena la mobilitat, influeix en l’ocupació, la manca de calefacció afecta a la higiene, la salut (amb el dilema heat or eat, això és, abstenir-se de despeses necessàries, afeccions respiratòries, etc.), genera sobreendeutament i aïllament social i geogràfic. Les dades que es manegen xifren entre 50 i 125 milions els europeus amb el risc de veure’s afectats per situacions de pobresa energètica, d’acord amb el Parlament Europeu, dels quals uns 5 milions (1 de cada 10 llars) serien espanyols, xifres que no han fet sinó créixer en els últims anys. En el cas català, IVÀLUA ha xifrat entre un 11%, l’estimació més optimista, i 18%, la més pessimista, el percentatge de llars en situació de pobresa energètica, dels quals ha realitzat una anàlisi de les seves característiques.

En fi, la pobresa energètica, amb perspectiva d´edat i de gènere incorporada ens temem que no deixarà d´estar a l´agenda política i social a casa nostra. Per això, TransJus va promoure fa un temps un debat sobre la qüestió, que ha donat lloc a un llibre en procés d´edició ara i que es presentarà públicament el proper mes de maig. La millora regulatòria i adequades polítiques públiques poden contribuir a fer front a aquesta realitat

Una part del deficient estat del parc immobiliari, de la pobresa energètica i d´altres problemes socials pot venir vinculat a la qüestió de les pensions de la gent gran. El senyor Viguera va oferir-nos una molt interessant anàlisi al respecte, sobre el que tenim ara i el que vindrà, des de la perspectiva econòmica, tenint en compte l´envelliment i la ratio de dependència entre persones actives i no actives, la gent empleada i la taxa l’ocupació i la productivitat i la generositat que la societat vulgui mostrar amb els seus grans. Entre d´altres qüestions, sorgeix la dels fluxos migratoris com a solució a les preocupants dades mostrades, el que impacte en altres aspectes socials i polítics vinculats, com és obvi. També la possibilitat futura, com algun autor propugna, de desvincular el pagament de les pensions del treball desenvolupat i la cotització, suggerint-se que la cobrés tothom, el que ens aproxima al tema de la renda bàsica universal, de la que el TransJus també es va ocupar el darrer any.

Perspectiva econòmica al.ludida que, òbviament, haurà de enquadrar-se en el marc jurídic legal i constitucional, aspecte, que com deiem, el TransJus ja ha tingut ocasió de tractar. En aquest sentit, conèixer que estan fent els estats socials del nostre entorn ens pot ajudar, així com perfeccionar tècniques jurídiques basades en avenços científics de les ciències conductuals, com el nudging, tractat en una anterior activitat de TransJus, coorganitzada amb l´Institut de Neurociències de la UB, mecanisme emprat ja, per exemple al Regne Unit, al situar en la regulació aprovada una 

opció pel ciutadà determinada per defecte en l´àmbit de les pensions, per incentivar des del sector públic determinades eleccions.

Ara bé, sens dubte hi ha una cosa pitjor que tenir una llar amb problemes per a pagar els subministraments essencials per a la vida: no tenir llar en absolut. Les senyores Mercè Giner i Laia Vila ens van explicar dos exemples de la important tasca que desenvolupa el tercer sector en l´assistència a persones, gent gran entre elles, que no tenen un allotjament digne, el que connecta amb els problemes vinculats a la manca d´efectivitat del dret constitucional a l´habitatge.

IMG_5928.JPG

Lluís Torrens

Com dèiem, la jornada va ser densa, però de gran utilitat. A banda de les reflexions exposades, i les extretes per cada un dels assistents, així com possibles activitats futures conjuntes entre els participants, TransJus procedirà a publicar properament un working paper derivat de l´activitat i aquí es poden trobar els powers points emprats pels participants en la jornada, amb dades més detallades, i la gravació en vídeo sencera de la mateixa:

  • El alzheimer: de los retos científicos a los retos sociales, per Nina Gramunt (Coordinadora científica de la Fundación Pascual Maragall) Pdf
  • El proceso psicológico de victimización criminal en personas de la tercera edad, per Miguel Angel Soria Verde (Universitat de Barcelona) Pdf
  • Polítiques municipals de gent gran. Reptes per a un model de gestió de l’envelliment actiu, per Lluis Medir (Universitat de Barcelona) Pdf
  • #ningúdormintalcarrer, per Laia Vila (Fundació Arrels) Pdf
  • El problema de l’habitatge a la vellesa a Catalunya, per Jordi Bosch Meda (Cap del Servei de Planificació d’Habitatge i Sòl Residencial, Generalitat de Catalunya) Pdf
  • Economia, habitatge i envelliment, per Carme Trilla (Presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona) Pdf
  • Dret, drets, polítiques públiques i envelliment, per M. Elena Lauroba (Universitat de Barcelona) Pdf

Links per accedir a la gravació de la jornada:

Confiem, doncs, que aquesta activitat sigui la primera de moltes altres en col·laboració amb institucions públiques i privades i el tercer sector. I és que, en definitiva, l’envelliment és un tema que, tard o d´hora, ens interessarà a tothom. Diuen que preguntat un cop Maurice Chevalier, actor i cantant francès desaparegut al 1972, sobre què opinava d´envellir, va respondre, amb una intuïció avaluadora de cost-benefici certament notable, que no li agradava gaire, però que si mirava les alternatives, ho preferia. Doncs bé, ja que hem d´envellir tots, amb independència de les nostres particularitats, perquè humans som, procurem llavors entre tots que tothom pugui fer-ho el millor possible (idea a la que responen les polítiques públiques d´altres països condensades en expressions com Ageing in place, Age-friendly place, Liveable communities, Bien Viellir, Vivre Ensemble) i en una llar pròpia (en un allotjament aconseguit en qualsevol modalitat jurídica: compra, lloguer, etc.), que sigui, a més, digne i adient.

Crònica realitzada pel Dr. Juli Ponce Solé, Director del TransJus

Anuncios

One comment

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s