Conferencias TransJus

Conferència pel 40è aniversari de l’ACIS

Durant el transcurs de tres dies (5-7 Setembre de 2018) la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona ha hostatjat la Conferència de la Association for Contemporary Iberian Studies (ACIS, Associació Contemporània d’Estudis Ibèrics) corresponent a l’any 2018, coincidint amb una ocasió tant especial com és el quarantè aniversari del Congrés.

ACIS és una organització fundada al 1978 amb l’objectiu de promoure, compartir i fomentar l’estudi social, econòmic, jurídic i polític de la regió Ibèrica (incloent Llatinoamèrica), i reuneix acadèmics e intel·lectuals d’una gran varietat de disciplines que comparteixen un interès comú: els esdeveniments contemporanis d’Espanya i Portugal. L’ACIS és també l’alma mater de la publicació acadèmica International Journal of Iberian Studies (IJIS).

IMG_8014

Dr. Lluís Medir, Dra. Mar Campins i Dr. Mark Gant

El Congrés ACIS 2018 ha estat organitzat pel Dr. Lluís Medir (Universitat de Barcelona), pel Dr. Mark Gant (University of Chester) i pel Dr. Jared Dr. Larson (Humbodlt State University), conjuntament amb les respectives institucions acadèmiques, i amb l’especial suport de l’Institut TRANSJUS de la Facultat i del Grup de Recerca en Estudis Locals.

El quarantè aniversari d’ACIS a la Universitat de Barcelona, va gaudir d’una gran acollida. Més de setanta ponents han trepitjat la Facultat de Dret i han presentat en diferents panells. Països i universitats d’arreu del món han estat representats aquest any al Congrés. Només per citar algunes de les nacionalitats representades a l’ACIS 2018: espanyola, catalana, portuguesa, austríaca, alemanya, brasilera, japonesa, irlandesa, etc. Institucions i universitats com la de Barcelona, Universitat de Costa Rica, Universitat Autònoma de Barcelona, Yale University, King’s College, Aston University, entre d’altres.

La conferència es va iniciar amb una sessió de benvinguda per part del Dr. Mark Gant (director d’ACIS), la Dra. Mar Campins (Vicedegana de Relacions Internacionals) i el Dr. Lluís Medir (organitzador local d’ACIS 2018).

Pel que fa als continguts, aquest any 2018 al congrés de l’ACIS s’han exposat una gran diversitat de panels d’àmbits molts diferents entre ells. Dret, Ciència Política, Arts, Història, Lletres, Literatura, Tecnologia, són algunes de les diverses disciplines i àmbits d’estudi. Per posar-ne alguns d’exemple, es van realitzar comunicacions com “Aspects of Reprentation and Technique in Spanish Cinema Locationm”, “Los gobiernos autonómicos a trasluz: estabilidad, inercia y elecciones”, “Iberian Literary Influences Trough Time Location”, “From the stands to tribuna: the assault on the Barça presidency”, “No es oro todo lo que reluce: una reflexión sobre los Programas para Inmigrantes Inversionistas” o “Writing and Rewriting Trauma”, han diversificat els àmbits d’estudi de les ponències del congrés.

El Dr. Alex Abreu (Universitat de Lisboa) va donar inici a les activitats d’exposició, sent el primer keynote speaker de la primera sessió plenària del congrés, amb una presentació sobre l’economia portuguesa (The Portuguese Economy: between a rock and a temporarity soft place).

IMG_8033

Dr. Alex Abreu

El segon dia del Congrés, el Dr. Andreu Mayayo Artal (Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona) va ser l’encarregat de presentar la segona sessió plenària amb una presentació titulada Notícia del Procés.

IMG_8078

Dr. Andreu Mayayo

Aquest mateix dia vam comptar amb la participació directa de l’Institut de Recerca TransJus, organitzant un panell centrar en els “Reptes científics, jurídics i socials relacionats amb l’envelliment a Catalunya i Espanya”, presidit pel Dr. Juli Ponce Solé (Director del TransJus), amb ponències de la Fundació Pasqual Maragall de lluita contra l’Alzheimer i el projecte de l’EIT Health de la UB: “Una aproximació narrativa a la salut per millorar l’envelliment i benestar de la ciutadania”. El Grup de Recerca en Estudis Locals també va participar amb un panel centrat en “Urban politics in Catalonia”, coordinat per la Dra. Mariona Tomàs.

IMG_8092

Panel sobre envelliment organitzat pel TransJus

 

El Congrés es va tancar amb l’última sessió plenària del Dr. Enric Ucelay Da-Cal (Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra) parlant del conflicte català “The catalan Conflcit of 2017 – 2018 as a Political Puzzle”. Finalment, la sessió de clausura va incloure unes paraules del Degà de la Facultat, el Dr. Xavier Pons, on va remarcar l’èxit, la bona acollida de la conferència i la voluntat de la Facultat d’internacionalitzar-se i d’obrir-se a col·laboracions transnacionals.

IMG_8112

Dr. Enric Ucelay Da-Cal i Dr. Mark Gant

 

Per a més interès dels lectors, els proceedings de la conferència seran properament publicats per Cambridge Scholars Publishing, o bé a la revista acadèmica IJIS, per aquells que superin el procés de peer review.

Crònica realitzada per David Zafra i Dr. Lluís Medir

Anuncios

Big data, intel·ligència artificial i millora del sector públic

 

Programada dins la Semana de la Administración Abierta, el passat dia 9 de maig es va celebrar a la Facultat de Dret la Jornada “Big data, intel·ligència artificial i millora del sector públic”, en el marc de les Jornades TransJus. L’objectiu de la jornada va ser el d’oferir una aproximació als reptes i també oportunitats que ofereix per a la gestió pública el creixent volum de dades generades i el tractament que se’n pot fer d’aquestes fruit dels avenços en la tecnologia “intel·ligent”.

Aquesta activitat va obrir el debat, com a una de les activitats inicials, tant de la nova línia de recerca de l’Institut TransJus sobre “Intel·ligència artificial, big data i protecció de dades personals”, així com del grup de treball del projecte DER2017-85595-R “Reptes jurídics de l’ús de dades massives per al foment de la innovació i la bona administració a través de la intel·ligència artificial”, projecte finançat pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat.

Tal i com va quedar palès durant la jornada, durant els darrers anys s’ha produït una millora significativa en les tecnologies per al tractament de les dades, algunes basades en intel·ligència artificial, alhora que progressivament s’incrementa, de forma quasi exponencial, el volum de dades generades per la ciutadania. Si bé fins ara aquestes dades han estat tradicionalment poc utilitzades per les administracions per tal de millorar la seva qualitat decisòria i la prestació de serveis a la ciutadania, al llarg de la jornada es van presentar iniciatives, tant d’àmbit municipal com autonòmic, que impliquen una interessant ruptura amb aquesta dinàmica de poca, o en tot cas lenta, permeabilitat de les administracions a les innovacions tecnològiques i a la utilització de grans volums de dades.

La jornada es va inaugurar amb una presentació a càrrec del Drs. Juli Ponce (Director de l’Institut de Recerca TransJus i co-investigador principal del projecte de recerca DER2017-85595-R), Agustí Cerrillo (Catedràtic de Dret Administratiu a la UOC i també co-investigador principal del projecte de recerca DER2017-85595-R) i Oscar Capdeferro (membre de l’Institut TransJus i coordinador de la jornada), en la qual es va emfatitzar la rellevància de què els juristes s’obrin a les ciències de la informació i de dades, de la mateixa manera en què resulta imprescindible que les iniciatives públiques, sorgides d’equips marcadament interdisciplinaris, tinguin present la rellevant aportació amb la què hi pot contribuir la ciència jurídica.

 

Captura de pantalla 2018-05-28 a las 14.18.01

Dr. Òscar Capdeferro, Dr. Juli Ponce i Dr. Agustí Cerrillo

A continuació, es va donar lloc a la primera taula, moderada pel Dr. Ramon Galindo (professor de Dret Administratiu a la UOC i a la UB), on professionals del sector públic van presentar tres innovadores i interessants iniciatives que s’estan desenvolupant per a la millora en la gestió dels interessos públics a partir de l’ús de dades.

El primer ponent de la taula, el Sr. Miquel Estapé, Subdirector d’Estratègia i Innovació del Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC), va assenyalar el rellevant paper del Consorci AOC impulsant la transformació digital de les administracions catalanes des del 2002, amb projectes que puguin ser compartits o compartibles amb totes elles; i es va centrar especialment en un dels seus darrers projectes: MyGov. Aquesta iniciativa té com a objectiu oferir als ciutadans serveis de forma personalitzada, proactiva i generant confiança. Per tal de poder donar compliment a aquests objectius, s’ha buscat generar una sèrie de perfils de ciutadà o ciutadana i associar-hi una sèrie de tràmits específics, a fi que, a través de la plataforma creada a l’efecte, l’administració es pugui dirigir directament al ciutadà o ciutadana tot suggerint-li allò que entén que pot resultar d’interès per a aquella persona en concret.

A continuació, el Sr. Màrius Boada, Director de l’Oficina Municipal de Dades, de l’Ajuntament de Barcelona, va presentar la funció i composició de l’oficina que dirigeix, de molt recent creació i que suposa una iniciativa pionera a l’Estat, tot seguint les passes de ciutats com Nova York, París o Londres. Aquest tipus d’oficina, dedicada a centralitzar el tractament i gestió de les dades, té com a objectiu poder facilitar que les decisions públiques siguin informades i, s’espera, poder arribar a generar models predictius. Al fil de la seva exposició, el Sr. Boada va apuntar alguns reptes que ja s’han anat presentant a les administracions, com ara la dependència de les grans empreses creadores de programari, la disparitat de les fonts d’on provenen les dades (la qual cosa en dificulta el seu tractament conjunt) o el possible ús, no sempre ètic i responsable, que es pot fer de les dades.

Captura de pantalla 2018-05-28 a las 14.26.33

Captura de pantalla 2018-05-28 a las 14.30.12

Màrius Boada, Miquel Estapé, Dr. Xabier Barandiaran i Dr. Ramón Galindo

La taula es va tancar amb la intervenció del Dr. Xabier Barandiaran, coordinador de Decidim Barcelona, qui va presentar la plataforma participativa Decidim i va oferir una visió àmplia i suggeridora de la utilització de les dades i la seva anàlisi amb eines basades en intel·ligència artificial en el marc de la participació ciutadana. Decidim permet a qualsevol organització establir una estructura de funcionament democràtic, amb la capacitat de digitalitzar qualsevol activitat, com ara les reunions o la presa de decisions mitjançant votacions. Així mateix, el propi Ajuntament de Barcelona ofereix serveis tecnològics a fi de poder ajudar els usuaris a utilitzar Decidim. El Dr. Barandiaran va deixar moltes preguntes i reflexions sobre la taula, com ara si el programari utilitzat per les Administracions ha de ser lliure i les seves dades, obertes; com s’han de presentar a la ciutadania les dades públiques, i quins requisits s’han d’exigir de les dades privades (no cessió a tercers, xifrades…).

La segona taula, moderada per la Sra. Anahí Casadesús (Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents, UAB), va oferir un enfoc acadèmic sobre el paper i reptes de les administracions davant el possible canvi de paradigma que imposaran, si és que no han imposat ja, el Big Data, la intel·ligència artificial i la robòtica. En aquesta interessantíssima taula de perfil acadèmic, el Dr. Agustí Cerrillo (UOC) va presentar els elements clau del que s’anomena “governança intel·ligent”, tot destacant el paper que hi juguen les dades obertes i massives com a eines per a la innovació en les administracions públiques. El Dr. Cerrillo va posar de relleu les xarxes d’informació que es generen en l’actualitat, i com gràcies a les dades massives (o fins i tot amb un volum suficient de dades però menor, anomenat “little data”) es poden arribar a informar les decisions públiques, obrir el camp a l’experimentació prèvia a l’adopció de decisions o fins i tot dissenyar eines de política predictiva.   Es va advertir, però, que no es pot oblidar que en bona part aquestes dades també han de servir per tal de facilitar el control social dels poders públics, motiu pel qual dins aquesta governança intel·ligent seria fonamental garantir una transparència adequada, garantint l’eficàcia i eficiència en l’obertura de dades i en la seva reutilització.

Captura de pantalla 2018-05-28 a las 16.56.10.png

Dr. Agustí Cerrillo, Anahi Casadesús, Dr. Antonio Madrid i Dr. Remo Suppi

A continuació, el Dr. Remo Suppi (enginyer en telecomunicacions i professor a la UAB) va tractar el propi concepte de Big Data així com la forma de gestionar tal quantitat de dades per part de les organitzacions dels sector públic. Conceptualment, es va indicar que aquestes dades massives es caracteritzen pel volum, la velocitat, la varietat i la veracitat, i que caldria diferenciar-les de les dades grans o petites; així com de la informació (que implica posar aquestes dades en un context). Pel que fa a mitjans, es va referir a la ràpida obsolescència dels equips que han de treballar amb aquestes dades, ja que cada cop són més potents i més barats, cosa que, al mateix temps, està facilitant que cada cop sigui més assequible que les administracions puguin treballar amb grans volums de dades, capacitat que fins fa un temps estava limitada a grans equips en disposició de molt poques empreses privades tecnològiques. A més, el desenvolupament d’algoritmes per processar i gestionar més ràpid aquestes dades ha suposat també un canvi significatiu que en facilita la incorporació de l’anàlisi de dades en les organitzacions.

Aquesta segona taula va finalitzar amb la intervenció del Dr. Antonio Madrid (UB, membre del TransJus i del grup DIAR- Dret, Intel·ligència Artificial i Robòtica), qui va reflexionar sobre la nova lògica de la participació ciutadana en el món local a partir de la seva experiència com a acadèmic i, sobretot, com a responsable de l’àrea de Societat a l’Ajuntament del Bruc. En el seu context particular, va exposar la percepció d’una manca de implicació ciutadana en les iniciatives participatives de l’ajuntament, així com la problemàtica situació de què el resultat dels processos participatius pugui tenir conseqüències perjudicials imprevistes que, potser, els mateixos participants no haurien acceptat d’haver-les conegut. Finalment, també va fer referència a què, en ocasions, es pot tenir la percepció que s’està perdent la cultura participativa front una cultura clientelar.

La tercera i última taula rodona, moderada pel Dr. Oscar Capdeferro, es va centrar en l’anàlisi d’una experiència concreta d’ús de dades per a lluitar contra la corrupció: el sistema d’alertes ràpides de la Generalitat Valenciana. El Dr. Alfons Puncel (Sostssecretari de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació) i el Dr. Fernando Martínez (enginyer informàtic, investigador postdoctoral en intel·ligència artificial a la UPV) van oferir una visió de conjunt sobre l’innovador i capdavanter sistema d’alertes anticorrupció.

Captura de pantalla 2018-05-28 a las 14.34.01

Dr. Alfons Puncel, Dr. Òscar Capdeferro i Dr. Fernando Martínez

En primer lloc, el Dr. Puncel, en un brillant exercici de síntesi de les problemàtiques de fons que van anar sorgint durant tota la jornada, va oferir unes reflexions d’interès sobre el paper que ha de jugar la tecnologia en la societat actual, i, especialment, quina hauria de ser l’actuació dels poders públics, pensant principalment en un eventual, però encara avui difícilment realitzable, control per part dels Estats de les actuacions de les grans empreses tecnològiques, així com en una democratització tecnològica. Enllaçant amb l’anterior, ens va presentar la situació de corrupció a la Comunitat Valenciana, i com, a partir de la recollida de dades i l’anàlisi en profunditat dels casos de corrupció, es va pensar en dissenyar un sistema preventiu i contingent contra la corrupció. Per la seva banda, el Dr. Martínez es va centrar en l’explicació tècnica de com s’havia desenvolupat i com funcionava en l’actualitat aquest sistema, a partir d’imatges extretes del mateix programa en funcionament, i que va permetre que els assistents ens féssim una idea molt completa de com opera aquesta eina anticorrupció i quines són les seves possibilitats en la detecció de greus irregularitats en el sector públic.

 

Crònica realitzada pel Dr. Òscar Capdeferro Villagrasa

Big data, inteligencia artificial y mejora del sector público

 

Programada dentro de la Semana de la Administración Abierta, el pasado 9 de mayo se celebró en la Facultad de Derecho la Jornada “Big Data, inteligencia artificial y mejora del sector público”, en el marco de las Jornadas TransJus. El objetivo de la jornada fue ofrecer una aproximación a los retos y también a las oportunidades que ofrece para la gestión pública el creciente volumen de datos generados y su tratamiento fruto de los avances en la tecnología “inteligente”.

Esta actividad abrió el debate, como una de las actividades iniciales, tanto de la nueva línea de investigación del Instituto TransJus sobre “Inteligencia artificial, big data y protección de datos personales”, así como del grupo de trabajo del proyecto DER2017-85595-R “Retos jurídicos del uso de datos masivos para el fomento de la innovación y de la buena administración a través de la inteligencia artificial”, financiado por el Ministerio de Economía, Industria y Competitividad.

Tal y como quedó patente durante la jornada, durante los últimos años se ha producido una mejora significativa en las tecnologías para el tratamiento de los datos, algunas basadas en inteligencia artificial, a la vez que progresivamente se ha incrementado, de forma casi exponencial, el volumen de datos generados por la ciudadanía. Si bien hasta ahora estos datos han sido tradicionalmente poco utilizados por las administraciones para mejorar su calidad decisoria y la prestación de servicios a la ciudadanía, a lo largo de la jornada se presentaron iniciativas, tanto de ámbito municipal como autonómico, que implican una interesante ruptura con esta dinámica de poca, o en todo caso lenta, permeabilidad de las administraciones a las innovaciones tecnológicas y a la utilización de grandes volúmenes de datos.

La jornada se inauguró con una presentación a cargo del Dr. Juli Ponce (Director del Instituto de Investigación TransJus y co-investigador principal del proyecto de investigación DER2017-85595-R), Agustí Cerrillo (Catedrático de Derecho Administrativo de la UOC y también co-investigador principal del proyecto de investigación DER2017-85595-R) y Oscar Capdeferro (miembro del Instituto TransJus y coordinador de la jornada), en la cual se enfatizó la relevancia de que los juristas se abran a las ciencias de la información y de datos, del mismo modo en que resulta imprescindible que las iniciativas públicas, surgidas de equipos marcadamente interdisciplinarios, tengan presente la relevante aportación en la que puede contribuir la ciencia jurídica.

Captura de pantalla 2018-05-28 a las 14.18.01

Dr. Òscar Capdeferro, Dr. Juli Ponce y Dr. Agustí Cerrillo

A continuación, tuvo lugar la primera mesa, moderada por el Dr. Ramon Galindo (profesor de Derecho Administrativo de la UOC y la UB), donde profesionales del sector público presentaron tres innovadoras e interesantes iniciativas que se están desarrollando para la mejora en la gestión de los intereses públicos a partir del uso de datos.

El primer ponente de la mesa, el Sr. Miquel Estapé,  Subdirector de Estrategia e Innovación del Consorcio Administración Abierta de Cataluña (AOC), señaló el relevante papel del Consorcio AOC en el impulso de la transformación digital de las administraciones catalanas desde el 2002, con proyectos que puedan ser compartidos o compartibles con todas ellas; y se centró especialmente en uno de sus últimos proyectos: MyGov. Esta iniciativa tiene como objetivo ofrecer servicios a los ciudadanos de forma personalizada, proactiva y generando confianza. Para poder dar cumplimiento a estos objetivos, se ha buscado generar una serie de perfiles de ciudadano o ciudadana y asociar una serie de trámites específicos, a fin de que, a través de la plataforma creada al efecto, la administración se pueda dirigir directamente al ciudadano o ciudadana sugiriéndole aquello que entiende que puede resultar de interés para aquella persona en concreto.

A continuación, el Sr. Màrius Boada, Director de la Oficina Municipal de Datos del Ayuntamiento de Barcelona, presentó la función y composición de la oficina que dirige, de muy reciente creación y que supone una iniciativa pionera en el Estado, siguiendo los pasos de ciudades como Nueva York, París o Londres. Este tipo de oficina, dedicada a centralizar el tratamiento y gestión de los datos, tiene como objetivo poder facilitar que las decisiones públicas sean informadas y se espera poder llegar a generar modelos predictivos. Durante su exposición, el Sr. Boada señaló algunos retos que ya se han ido presentando a las administraciones, como por ejemplo la dependencia de las grandes empresas creadoras de software, la disparidad de las fuentes de donde provienen los datos (lo cual dificulta su tratamiento conjunto) o el posible uso, no siempre ético y responsable, que se puede hacer de los datos.

Captura de pantalla 2018-05-28 a las 14.26.33

 

Captura de pantalla 2018-05-28 a las 14.30.12

Màrius Boada, Miquel Estapé, Dr. Xabier Barandiaran y Dr. Ramón Galindo

La mesa se cerró con la intervención del Dr. Xabier Barandiaran, coordinador de Decidim Barcelona, que presentó la plataforma participativa Decidim y ofreció una visión amplia y sugerente sobre la utilización de los datos y su correspondiente análisis mediante herramientas basadas en inteligencia artificial en el marco de la participación ciudadana. Decidim permite a cualquiera organización establecer una estructura de funcionamiento democrático, con la capacidad de digitalizar cualquier actividad, como por ejemplo las reuniones o la toma de decisiones mediante votaciones. Asimismo, el propio Ayuntamiento de Barcelona ofrece servicios tecnológicos con el objetivo de poder ayudar los usuarios a utilizar Decidim. El Dr. Barandiaran dejó muchas preguntas y reflexiones sobre la mesa, como por ejemplo si el software utilizado por las Administraciones tiene que ser libre y sus datos, abiertos; cómo se tienen que presentar a la ciudadanía los datos públicos, y qué requisitos se tienen que exigir en relación con los datos privados (no cesión a terceros, cifrados…).

La segunda mesa, moderada por la Sra. Anahí Casadesús (Escuela Superior de Archivística y Gestión de Documentos, UAB), ofreció un enfoque académico sobre el papel y retos de las administraciones ante el posible cambio de paradigma que impondrán, si es que no lo han impuesto ya, el Big Data, la inteligencia artificial y la robótica. En esta interesantísima mesa de perfil académico, el Dr. Agustí Cerrillo (UOC) presentó los elementos clave del que se denomina “gobernanza inteligente”, destacando el papel que juegan los datos abiertos y masivos como herramientas para la innovación en las administraciones públicas. El Dr. Cerrillo puso de relieve las redes de información que se generan en la actualidad, y como gracias a los datos masivos (o incluso con un volumen suficiente de datos pero menor, denominado “little data”) se pueden llegar a informar las decisiones públicas, abrir el campo a la experimentación previa a la adopción de decisiones o incluso diseñar herramientas de política predictiva. Sin embargo, se advirtió que no se puede olvidar que en buena parte estos datos también tienen que servir para facilitar el control social de los poderes públicos, motivo por el cual dentro de esta gobernanza inteligente sería fundamental garantizar una transparencia adecuada, garantizando la eficacia y eficiencia en la apertura de datos y en su reutilización.

Captura de pantalla 2018-05-28 a las 16.56.10.png

Dr. Agustí Cerrillo, Anahi Casadesús, Dr. Antonio Madrid y Dr. Remo Suppi

A continuación, el Dr. Remo Suppi (ingeniero en telecomunicaciones y profesor de la UAB) trató el concepto propio de Big Data así como la forma de gestionar tal cantidad de datos por parte de las organizaciones del sector público. Conceptualmente, se indicó que estos datos masivos se caracterizan por el volumen, la velocidad, la variedad y la veracidad, y que habría que diferenciarlas de los datos grandes o pequeños; así como de la información (que implica poner estos datos en un contexto). En cuanto a medios, se refirió a la rápida obsolescencia de los equipos que tienen que trabajar con estos datos, puesto que cada vez son más potentes y más baratos, cosa que, al mismo tiempo, está facilitando que cada vez sea más asequible que las administraciones puedan trabajar con grandes volúmenes de datos, capacidad que hasta hace poco tiempo estaba limitada a grandes equipos en disposición de muy pocas empresas privadas tecnológicas. Además, el desarrollo de algoritmos para procesar y gestionar más rápido estos datos ha supuesto también un cambio significativo que facilita la incorporación del análisis de datos en las organizaciones.

Esta segunda mesa finalizó con la intervención del Dr. Antonio Madrid (UB, miembro del TransJus y del grupo DIAR- Derecho, Inteligencia Artificial y Robótica), que reflexionó sobre la nueva lógica de la participación ciudadana en el mundo local a partir de su experiencia como académico y, sobre todo, como responsable del área de Sociedad en el Ayuntamiento del Bruc. En su contexto particular, expuso la percepción de una carencia de implicación ciudadana en las iniciativas participativas del ayuntamiento, así como la problemática situación de que el resultado de los procesos participativos pueda tener consecuencias perjudiciales imprevistas que, quizás, los mismos participantes no habrían aceptado de haberlas conocido. Finalmente, también hizo referencia a que, en ocasiones, se puede tener la percepción que se está perdiendo la cultura participativa frente una cultura clientelar.

La tercera y última mesa redonda, moderada por el Dr. Oscar Capdeferro, se centró en el análisis de una experiencia concreta de uso de datos para luchar contra la corrupción: el sistema de alertas rápidas de la Generalitat Valenciana. El Dr. Alfons Puncel (Subsecretario de la Consejería de Transparencia, Responsabilidad Social, Participación y Cooperación) y el Dr. Fernando Martínez (ingeniero informático, investigador postdoctoral en inteligencia artificial en la UPV) ofrecieron una visión conjunta sobre el innovador y líder sistema de alertas anticorrupción.

Captura de pantalla 2018-05-28 a las 14.34.01

Dr. Alfons Puncel, Dr. Òscar Capdeferro y Dr. Fernando Martínez

En primer lugar, el Dr. Puncel, en un brillante ejercicio de síntesis de la problemática de fondo que fue surgiendo durante toda la jornada, ofreció unas reflexiones de interés sobre el papel que tiene que jugar la tecnología en la sociedad actual, y especialmente, cuál tendría que ser la actuación de los poderes públicos, pensando principalmente en un eventual, pero todavía hoy difícilmente realizable, control por parte de los Estados de las actuaciones de las grandes empresas tecnológicas, así como en una democratización tecnológica. Enlazando con lo anterior, nos presentó la situación de corrupción en la Comunidad Valenciana, y cómo, a partir de la recogida de datos y el análisis en profundidad de los casos de corrupción, se diseñó un sistema preventivo y contingente contra la corrupción. Por su parte, el Dr. Martínez se centró en la explicación técnica de cómo se había desarrollado y como funcionaba en la actualidad este sistema, a partir de imágenes extraídas del mismo programa en funcionamiento, y que permitió que los asistentes nos hiciéramos una idea muy completa de cómo opera esta herramienta anticorrupción y cuales son sus posibilidades en la detección de graves irregularidades en el sector público.

Crónica realizada por el Dr. Òscar Capdeferro Villagrasa

ENVELLIMENT, CIUTATS I DRETS: una qüestió cabdal per les nostres societats

El passat dia 9 d´abril de 2018, TransJus i l´Observatori Metropolità de l´habitatge de Barcelona varen organitzar una jornada de matí i tarda sobre la qüestió de l’envelliment, amb un interessant programa transdisciplinar. Volem agrair a l´observatori, i especialment a la seva presidenta, la senyora Carme Trilla, l´interès en l´activitat i la seva presència.

IMG_5902.JPG

Juli Ponce Solé i Carme Trilla

Sembla ja un tòpic dir que l´envelliment de les nostres societats està essent i serà un canvi demogràfic revolucionari que afectarà a tot un seguit d´aspectes. Les dades són certament extraordinàries a nivell mundial, com mostra aquest gràfic dinàmic, i especialment singulars pel cas espanyol i català. En aquest darrer cas, només una dada: la població de 85 anys i més creixerà un 50% en l´àmbit de l´àrea metropolitana de Barcelona d´avui a l´any 2030.

IMG_5918.JPG

Dr. Jordi Albrech Vie

Dit això, el cert és que la perspectiva transdisciplinar acadèmica sobre envelliment amb inclusió de les ciències socials ha estat, fins ara discreta, en la mateixa línia, per cert, que la recerca transdisciplinar en general, la qual diversos informes recents de League of European Reserach Universities (LERU, selecte grup d´universitat entre les que està únicament la de Barcelona de l´Estat espanyol) de la British Academy, per exemple, descriuen com a essencial per a les nostres societats, posant en relleu, però, les dificultats pràctiques (entre elles, el ser considerat poc científic) que els recercadors encara han d’abordar. Com ha estat dit, és palpable el Zeitgeist interdisciplinari, però encara queda molt per fer.

Tenint en compte tots aquests elements, la jornada va suposar posar la primera pedra en la nova línia d´envelliment que TransJus ha llençat i en la que un grup de 21 professors de la Facultat de Dret de la UB (juristes, de Dret privat i públic, especialistes en gestió pública, politòlegs i criminòlegs, especialment) han començat a reflexionar, en espera de resultats futurs concrets en forma de noves activitats, projectes de recerca i de transferència de coneixement i publicacions.

La jornada, llarga però força profitosa, va comptar amb valuoses perspectives des de la medicina, la psicologia, el Dret, la gestió pública i privada, el treball social, l´Economia o l´arquitectura, amb presència de qualificats ponents que desenvolupen la seva activitat en la Universitat, el sector privat, el sector públic i el tercer sector. Un cas, doncs de transdisciplinarietat recercadora, amb enfocs diferents en conversa i participació en un context acadèmic de membres de la societat.

Una primera conclusió general que cal extreure de la jornada és, com dèiem, la importància de les dades amb les que ja contem al voltant de l´envelliment i les que haurem de generar i analitzar en el futur. Dades que haurien de permetre desenvolupar polítiques públiques basades en l´evidència i modificar i aprovar noves millors regulacions, d´acord amb dades empíriques que encara manquen sovint en el món jurídic però que comencen a ser explorades, i interpretar-les i aplicar-les de conformitat amb la realitat social (art. 3.1 del Codi Civil).

IMG_5935.JPG

Dr. Jordi Bosch Meda

Polítiques públiques i normes que els recercadors d’altres àrees, per cert, com ara la neurociència o l’economia, no poden deixar de tenir en compte, donat que, com es va posar en relleu, hi ha en joc una tensió creixent entre qüestions d´avançament tècnic, problemes econòmics, opcions polítiques i drets constitucionalment reconeguts, com el de l´art. 50 CE relatiu a la necessitat d´existència de pensions dignes i adequades i altres mesures.

Cap solució tècnica i econòmica pot desconèixer, doncs, el marc jurídic vigent i el seu punt de vista jurisprudencial, a l´igual que aquests darrers no poden desconèixer aquelles primeres. En aquest sentit, TransJus té especial interès per analitzar les relacions entre Economia i Dret i drets humans, aspecte al que va dedicar una activitat l´any passat, amb inclusió de diversos materials d´interès en la matèria, i que en el cas de l´envelliment tenen importants repercussions en matèria de cost de tractament de demències i de prestacions a la tercera edat.

El mutu enteniment esdevé, en fi, inexcusable en ple segle XXI.

Partint d´aquestes constatacions, volem acabar donant algunes pinzellades sobre les diferents sessions desenvolupades. Des de la perspectiva neurocientífica, el Dr. Alberch va realitzar una magnífica conferència inaugural, en la que va posar en relleu els avanços de la neuroimatge i la tasca que s´està desenvolupant per a assolir un envelliment actiu des de la medicina, destacant el programa de la Unió Europea EIT Health, en el que participa la UB. Precisament, la Dra. Lauroba, després de fer un esbós del marc jurídic de l´envelliment, ens va exposar que un equip d´acadèmics estan desenvolupant una interessant activitat en el marc d´aquest programa.

La Dra. Gramunt, de la Fundació Pasqual Maragall, per la seva banda, va centrar la seva exposició en el greu problema de la malaltia d´Alzheimer, la principal causa de demència avui en dia, associada a la longevitat com a resultat dels èxits mèdics assolits al llarg del segle passat, gràcies, entre d´altres, a la prevenció de les malalties cardiovasculars, la baixada de la mortalitat infantil, els antibiòtics i l´anestèsia perfeccionada, que permet ara operar a la gent gran. Com va posar en relleu aquesta ponent, quan es detecten símptomes d´aquesta malaltia, ja fa 15 o 20 anys que va començar en el cervell del malalt. El punt crucial doncs és la detecció de la mateixa en l’anomenada fase preclínica i la seva prevenció, el que presenta reptes importants.

IMG_5975.JPG

Mercè Giner, Nina Gramunt, Josep Maria Guinart, Lluís Viguera Espejo, Laia Vila i Juli Ponce Solé

L´envelliment i les demències posen damunt la taula el paper dels serveis públics en un Estat social com el nostre (art. 1.1 CE) i la tasca del sector públic i el rol del privat en col.laboració al respecte. En aquest sentit, el senyor Torrens va fer una molt interessant exposició sobre les superilles socials, impulsades per l´ajuntament de Barcelona com a nova frontera propera a les persones per a garantir el seu dret a una bona administració dels servies d´atenció domiciliaria, que necessiten 112.000 persones, que avui en dia donen feina a 4.000 cuidadores (en femení, perquè el 90% són dones, el que posa també damunt de la taula la perspectiva de gènere en l´envelliment i en la cura de les persones). Amb 350.000 persones de més de 65 anys a Barcelona, i pujant, 6 anys de llista d´espera per a residències i una economia informal evident en el sector, totes aquestes són qüestions enormement importants, i caldrà, com va dir gràficament, que la tribu, el conjunt de la comunitat, prengui cura i vetlli tant per nens com per avis.

La gestió pública dels serveis d´atenció a persones envellides va continuar essent focus l’atenció en la ponència del professor Lluís Medir, qui va presentar un molt interessant estudi de propera publicació per la Fundació Pi i Sunyer, mitjançant enquestes a municipis de Catalunya, en el que es detecten interessants tendències en els anys més durs de la crisi econòmica i en l´actualitat. Gestió pública que no pot oblidar els aspectes vinculats a la seguretat d´un col·lectiu, com el de la gent gran, potencialment vulnerable, i que, en ocasions, pateix d´abusos i delictes per part dels més propers, com el professor Soria va recordar, el que ens posa davant de la tensió entre l´autonomia de la voluntat i l’eficàcia de la protecció dels més vulnerables, amb incidència, evident o no, de demències com les esmentades.

IMG_5944.JPG

Dr. Miguel Angel Soria Verde

Però si alguna altra cosa també va quedar clara en la jornada, va ser la rellevància de l’ habitatge i l´entorn urbà en el que desenvolupa les seves activitats la gent gran. Com assenyala la Nova Agenda Urbana, sorgida de la reunió internacional Habitat III a Quito, a la tardor de 2016 i recollida en la resolució 71/256 de 23 desembre de 2016 de Nacions Unides en el seu paràgraf 11:

“Compartim l’ideal d’una ciutat per a tots, referint-nos a la igualtat en l’ús i el gaudi de les ciutats i els assentaments humans i buscant promoure la inclusivitat i garantir que tots els habitants, tant de les generacions presents com a futures, sense discriminació de cap tipus, puguin crear ciutats i assentaments humans justs, segurs, sans, accessibles, assequibles, resilients i sostenibles i habitar en ells, a fi de promoure la prosperitat i la qualitat de vida per a tots. Fem notar els esforços d’alguns governs nacionals i locals per a consagrar aquest ideal, conegut com “el dret a la ciutat”, en les seves lleis, declaracions polítiques i cartes”.

I en el paràgraf 62:

“En comprometem a fer front a les conseqüències socials, econòmiques i espacials de l´envelliment de la població, quan s´escaigui, i aprofitar el factor del envelliment com una oportunitat per a l´aparició de nous llocs de treball decent i un creixement sostingut, inclusiu i sostenible, al temps que es millora la qualitat de vida de la població urbana”.

Des d´aquesta crucial perspectiva, ja abordada per TransJus en col.laboració amb ONU-Habitat l´any passat, diversos ponents van emfatitzar que sembla haver-hi un desig general d´envellir a la llar pròpia i no ser institucionalitzat, si això és possible. L´envelliment actiu es lliga, doncs, amb envellir bé i a casa, amb un entorn urbà que permeti participar en la vida social, com una recent recerca transdisciplinar espanyola, incloent professors de Dret civil, posa en relleu.

En conseqüència, l´urbanisme i l´habitatge esdevenen crucials, com els ponents Jordi Bosch i Carme Trilla van ressaltar. Les dades ofertes per tots dos són, com a mínim inquietants, tant pel que fa a l´estat del parc immobiliari i urbà català (eficiència energètica, llars sense ascensor que aïllen als avis i àvies, conduint a la soledat no desitjada, que perjudica tant a la salut com 15 cigarretes diàries i que ha donat lloc a una modificació de l´organització administrativa britànica, urbanitzacions disperses amb manca de transport públic…) com pel que fa a l´assequibilitat de l´habitatge ara mateix, i, sobre tot, en prospectiva en relació als que avui tenen entre 45 i 64 anys (674 llars a Catalunya tenen el seu cap de llar entre aquesta franja d´edat, el 23% del total) i que estan passant, d´una manera o altra, en el pitjor dels casos amb llançaments i desnonaments, la crisi econòmica i habitacional. El Dr. Bosch va anunciar l´avançat estat de tramitació de l´esperat per més d´una dècada Pla Territorial Sectorial d´Habitatge, que caldrà analitzar amb cura i avaluar quan s´aprovi.

La senyora Trilla, economista i com hem dit presidenta de l´observatori d´habitatge metropolità de Barcelona, va alertar sobre la necessitat de fer un seguiment informat amb dades de l´evolució futura de la taxa de sobreesforç de lloguer entre la gent gran (% de llars que destinen més del 40% de llars que destinen més del 40% a pagar habitatges i subministraments), que presenta el risc d´apujar-se notòriament, un àmbit on la Universitat pot contribuir destacadament. La generalització d´habitatge de propietat entre gent gran avui existent pot evolucionar cap a una situació futura diferent, el que pot afectar a la utilització de fórmules amb cobertura del Dret privat (hipoteques inverses, etc.) basades actualment, en l´existència d´un patrimoni que, pot ser, gent jove ara no tindrà el dia de demà, en el context de la crisi econòmica actual, l´atur existent, la precarietat laboral i els salaris baixos. Situació que, per cert, pot qüestionar el pacte intergeneracional implícit existent fins ara, com es va suscitar al llarg de la jornada.

Caldrà, doncs, reflexionar i recercar sobre aquest risc, així com sobre les possibilitats que l´autonomia de la voluntat i les fórmules jurídic-privades puguin oferir en general en la protecció dels interessos dels més dèbils.

IMG_5948.JPG

Dra. Elena Lauroba, Dr.Lluis Medir, Dr. Miguel Angel Soria Verde i Dr. Juli Ponce Solé

Per altra banda, el deficient estat del parc immobiliari és una de les causes, no l´única, de la pobresa energètica, que presenta unes dades certament importants a casa nostra i unes conseqüències gens menyspreables, com va exposar el senyor Josep María Guinart.

“La pobresa energètica mata física i socialment”, assenyala el Comitè Econòmic Social Europeu en un Dictamen de l’any 2013.

En el primer cas, les morts atribuïdes a la pobresa energètica superen a les morts per accident de trànsit, doncs, d’acord amb un informe de l’Associació de Ciències Ambientals, “s´ha calculat en una mitjana anual de 24.000 morts, l’erradicació de la pobresa energètica evitaria potencialment entre 2.400 i 9.600 (amb un valor central de 7.200 basat en la metodologia OMS) morts prematures de persones d’edat avançada. En comparació, la xifra de víctimes mortals en accidents de trànsit en carretera a Espanya estava en 1.129 morts l’any 2012, la qual cosa posa de manifest que, malgrat les incerteses en les estimacions, la pobresa energètica podria estar sent, des de fa anys, una causa de mort més important que els accidents de trànsit, una problemàtica molt més reconeguda per les administracions i la societat en el seu conjunt”.

En el segon àmbit, el social, la pobresa energètica frena la mobilitat, influeix en l’ocupació, la manca de calefacció afecta a la higiene, la salut (amb el dilema heat or eat, això és, abstenir-se de despeses necessàries, afeccions respiratòries, etc.), genera sobreendeutament i aïllament social i geogràfic. Les dades que es manegen xifren entre 50 i 125 milions els europeus amb el risc de veure’s afectats per situacions de pobresa energètica, d’acord amb el Parlament Europeu, dels quals uns 5 milions (1 de cada 10 llars) serien espanyols, xifres que no han fet sinó créixer en els últims anys. En el cas català, IVÀLUA ha xifrat entre un 11%, l’estimació més optimista, i 18%, la més pessimista, el percentatge de llars en situació de pobresa energètica, dels quals ha realitzat una anàlisi de les seves característiques.

En fi, la pobresa energètica, amb perspectiva d´edat i de gènere incorporada ens temem que no deixarà d´estar a l´agenda política i social a casa nostra. Per això, TransJus va promoure fa un temps un debat sobre la qüestió, que ha donat lloc a un llibre en procés d´edició ara i que es presentarà públicament el proper mes de maig. La millora regulatòria i adequades polítiques públiques poden contribuir a fer front a aquesta realitat

Una part del deficient estat del parc immobiliari, de la pobresa energètica i d´altres problemes socials pot venir vinculat a la qüestió de les pensions de la gent gran. El senyor Viguera va oferir-nos una molt interessant anàlisi al respecte, sobre el que tenim ara i el que vindrà, des de la perspectiva econòmica, tenint en compte l´envelliment i la ratio de dependència entre persones actives i no actives, la gent empleada i la taxa l’ocupació i la productivitat i la generositat que la societat vulgui mostrar amb els seus grans. Entre d´altres qüestions, sorgeix la dels fluxos migratoris com a solució a les preocupants dades mostrades, el que impacte en altres aspectes socials i polítics vinculats, com és obvi. També la possibilitat futura, com algun autor propugna, de desvincular el pagament de les pensions del treball desenvolupat i la cotització, suggerint-se que la cobrés tothom, el que ens aproxima al tema de la renda bàsica universal, de la que el TransJus també es va ocupar el darrer any.

Perspectiva econòmica al.ludida que, òbviament, haurà de enquadrar-se en el marc jurídic legal i constitucional, aspecte, que com deiem, el TransJus ja ha tingut ocasió de tractar. En aquest sentit, conèixer que estan fent els estats socials del nostre entorn ens pot ajudar, així com perfeccionar tècniques jurídiques basades en avenços científics de les ciències conductuals, com el nudging, tractat en una anterior activitat de TransJus, coorganitzada amb l´Institut de Neurociències de la UB, mecanisme emprat ja, per exemple al Regne Unit, al situar en la regulació aprovada una 

opció pel ciutadà determinada per defecte en l´àmbit de les pensions, per incentivar des del sector públic determinades eleccions.

Ara bé, sens dubte hi ha una cosa pitjor que tenir una llar amb problemes per a pagar els subministraments essencials per a la vida: no tenir llar en absolut. Les senyores Mercè Giner i Laia Vila ens van explicar dos exemples de la important tasca que desenvolupa el tercer sector en l´assistència a persones, gent gran entre elles, que no tenen un allotjament digne, el que connecta amb els problemes vinculats a la manca d´efectivitat del dret constitucional a l´habitatge.

IMG_5928.JPG

Lluís Torrens

Com dèiem, la jornada va ser densa, però de gran utilitat. A banda de les reflexions exposades, i les extretes per cada un dels assistents, així com possibles activitats futures conjuntes entre els participants, TransJus procedirà a publicar properament un working paper derivat de l´activitat i aquí es poden trobar els powers points emprats pels participants en la jornada, amb dades més detallades, i la gravació en vídeo sencera de la mateixa:

  • El alzheimer: de los retos científicos a los retos sociales, per Nina Gramunt (Coordinadora científica de la Fundación Pascual Maragall) Pdf
  • El proceso psicológico de victimización criminal en personas de la tercera edad, per Miguel Angel Soria Verde (Universitat de Barcelona) Pdf
  • Polítiques municipals de gent gran. Reptes per a un model de gestió de l’envelliment actiu, per Lluis Medir (Universitat de Barcelona) Pdf
  • #ningúdormintalcarrer, per Laia Vila (Fundació Arrels) Pdf
  • El problema de l’habitatge a la vellesa a Catalunya, per Jordi Bosch Meda (Cap del Servei de Planificació d’Habitatge i Sòl Residencial, Generalitat de Catalunya) Pdf
  • Economia, habitatge i envelliment, per Carme Trilla (Presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona) Pdf
  • Dret, drets, polítiques públiques i envelliment, per M. Elena Lauroba (Universitat de Barcelona) Pdf

Links per accedir a la gravació de la jornada:

Confiem, doncs, que aquesta activitat sigui la primera de moltes altres en col·laboració amb institucions públiques i privades i el tercer sector. I és que, en definitiva, l’envelliment és un tema que, tard o d´hora, ens interessarà a tothom. Diuen que preguntat un cop Maurice Chevalier, actor i cantant francès desaparegut al 1972, sobre què opinava d´envellir, va respondre, amb una intuïció avaluadora de cost-benefici certament notable, que no li agradava gaire, però que si mirava les alternatives, ho preferia. Doncs bé, ja que hem d´envellir tots, amb independència de les nostres particularitats, perquè humans som, procurem llavors entre tots que tothom pugui fer-ho el millor possible (idea a la que responen les polítiques públiques d´altres països condensades en expressions com Ageing in place, Age-friendly place, Liveable communities, Bien Viellir, Vivre Ensemble) i en una llar pròpia (en un allotjament aconseguit en qualsevol modalitat jurídica: compra, lloguer, etc.), que sigui, a més, digne i adient.

Crònica realitzada pel Dr. Juli Ponce Solé, Director del TransJus

Pobreza energética: Regulación jurídica y protección de los derechos de las personas

El lunes día 12 de febrero, el Aula Magna de la Facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona acogió la jornada “Pobreza energética: regulación jurídica y protección de los derechos de las personas”, organizada por la Federación de Municipios de Cataluña (FMC) y el Instituto de Investigación de la UB TransJus.

Durante los últimos años, la pobreza energética ha sido uno de los principales temas que han preocupado a la sociedad catalana, así como objeto de varias normativas y sentencias judiciales. A ello se suman las impugnaciones presentadas por el Gobierno central ante el Tribunal Constitucional contra la legislación autonómica creada para regular este problema.

Desde la Federación de Municipios de Cataluña y el TransJus se diseñó una jornada para debatir cual es la situación actual y las perspectivas de futuro en Cataluña respecto a la lucha contra la pobreza energética.

6-web-ok-1

Presentó el acto el Dr. Xavier Pons, decano de la Facultad de Derecho de la UB; el señor Xavier Amor, presidente de la FMC, que puso de relieve como los municipios han hecho todo lo posible para menguar los efectos de esta pobreza y pidió seguridad jurídica y más recursos, y el Dr. Juli Ponce, director del TransJus.

web-ok-2

Posteriormente tuvieron lugar tres conferencias a cargo de académicos expertos: el Doctor en derecho y profesor de la Universidad de Sevilla Manuel Silva, autor de un libro sobre la pobreza energética, el catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Almería, Iñigo del Guayo Castiella, autor de varios trabajos sobre la cuestión, y el profesor Barlett Castellà, profesor de Derecho Público de ESADE Business & Law School, Universidad Ramon Llull, que también se ha ocupado de la regulación del sector. En estas ponencias se pusieron de relieve datos empíricos y se habló del marco jurídico vigente en el ámbito europeo, español y catalán.

10-web4

Manuel Silva

A continuación y para concluir la jornada, tuvo lugar una mesa redonda moderada por el secretario de la FMC, Juan Ignacio Soto, para exponer la situación actual y las perspectivas de futuro en el marco catalán, estatal y de la Unión Europea. En esta mesa participaron varios expertos en materia jurídica y el representante de los ombudsmen catalanes.

Por otro lado, el abogado y profesor asociado de la Facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona Joan Recasens expuso la litigación existente en la materia, haciendo referencia a la sentencia de un Juzgado de lo Contencioso-Administrativo de Barcelona, que anuló hace unas semanas el Protocolo de medidas urgentes para afrontar la emergencia en el ámbito de la vivienda y la pobreza energética y que ha sido recurrida ante el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña.

12-web5

Enric Bartlett Castellà

Juli Ponce hizo referencia a las distintas situaciones de las compañías privadas cuando prestan servicios de interés general, a la Sentencia del Tribunal de Justicia de la Union Europea de 2016 que considera posible la limitación de los precios del suministro por parte de los Estados y a las treguas hibernales de diferentes países que impiden cortar el suministro, como se trata del caso francés en el que existe una interesante sentencia del Consejo Constitucional vinculando dignidad, vivienda, constitución y la imposibilidad de cortar el suministro de agua durante todo el año.

El señor Daniel Ruiz, miembro del Síndic de Greuges de Cataluña, expuso el punto de vista de esta institución, que ha emitido varios informes interesantes sobre la materia y un documento en relación con la última regulación estatal, el Real Decreto 897/2017, de 6 de octubre, en el que entiende que, entre otras cuestiones, la Ley Catalana 24/2015 prevalece sobre el Real Decreto 897/2017 con respecto a prohibir la suspensión del suministro de electricidad en situaciones de vulnerabilidad y pone de manifiesto la falta de garantías que las administraciones competentes en servicios sociales tienen para disponer de recursos suficientes para asumir el 50% de las facturas de los consumidores vulnerables.

9-web3

Iñigo del Guayo Castiella

El presidente del Fórum de Síndics i Síndiques, Defensores y Defensoras Locales de Cataluña, el señor Joan Barrera i Riba, expuso la relevante cuestión de la visión desde la protección de los derechos de las personas en el ámbito local.

Concluyó la jornada el Director del TransJus, haciendo referencia a la pobreza energética como un wicked problem, una expresión utilizada por los estudiosos de la transdisciplinariedad, es decir, un problema muy complejo que exige una comprensión desde distintas perspectivas, citando las palabras de BREWER sobre que el mundo tiene problemas pero las universidades departamentos. Asimismo mencionó el llamamiento de la Liga de Universidades Europeas de Investigación para promover este enfoque de colaboración entre actores sociales y universidades.

La existencia de intereses de todo tipo muy potentes en este ámbito y las dificultades para el buen funcionamiento de la liberalización llevada a cabo en los últimos años supone una complejidad para encontrar soluciones razonables para todos, que garanticen la sostenibilidad económica, ambiental y el principio jurídico de precaución social, reconocido legalmente y jurisprudencialmente, que exige distinguir la imposibilidad de cortar suministros básicos para la vida humana de la distribución de costes y beneficios generados por esta prohibición legal entre el sector público y privado.

foto-web-6

En todo caso, hará falta a medio plazo combinar técnica (jurídica, económica, de gestión pública y privada…) con empatía y sabiduría, pues, como señaló KARL LLEWLLYN, un relevante jurista norte americano que vivió en el contexto de la Gran Depresión del siglo pasado y que fue mencionado en la jornada:

“La compasión sin técnica es un caos; y la técnica sin compasión es una amenaza”.

Las distintas intervenciones serán recopiladas en un libro colectivo que será objeto de publicación con el ánimo de contribuir a calificar las diferentes cuestiones suscitadas a lo largo de la actividad.

 

Crónica realizada por el Dr.Juli Ponce Solé, Director del TransJus. 

Pobresa energètica: regulació jurídica i protecció dels drets de les persones

El dilluns dia 12 de febrer, l’Aula Magna de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona va acollir la jornada “Pobresa energètica: regulació jurídica i protecció dels drets de les persones”, organitzada per la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Institut de Recerca de la UB TransJus.

Durant els últims anys, la pobresa energètica ha estat un dels principals temes que han preocupat a la societat catalana, així com objecte de diverses normatives i sentències judicials. A això s’hi sumen les impugnacions presentades pel Govern central davant el Tribunal Constitucional contra la legislació autonòmica creada per a regular aquest problema.

Des de la Federació de Municipis de Catalunya i el TransJus es va dissenyar una jornada per a debatre quina és la situació actual i quines són les perspectives de futur a Catalunya respecte a la lluita contra la pobresa energètica.

6-web-ok-1

Va presentar l’acte el Dr.  Xavier Pons, degà de la Facultat de Dret de la UB; el senyor Xavier Amor, president de la FMC, qui va posar en relleu com els municipis han fet tot el possible per minvar els efectes d’aquesta pobresa i va demanar seguretat jurídica i recursos, i el Dr. Juli Ponce, director del TransJus.

 

web-ok-2

Posteriorment van seguir tres conferències a càrrec d’acadèmics experts: el Doctor en dret i professor de la Universitat de Sevilla Manuel Silva, autor d´un llibre sobre la pobresa energètica,  el catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat d´Almeria, Iñigo del Guayo Castiella, autor de diferents treballs sobre la qüestió,  i el professor Bartlett Castellà, professor de Dret Públic d’ ESADE Business & Law School, Universitat Ramón Llull, qui també s´ha ocupat de la regulació del sector. En les ponències es van posar en relleu dades empíriques i es va parlar del marc jurídic vigent a l´àmbit europeu, espanyol i català.

10-web4

Manuel Silva

A continuació i per concloure la jornada, va tenir lloc una taula rodona moderada pel secretari de la FMC, Juan Ignacio Soto, per a exposar la situació actual i les perspectives de futur en el marc català, estatal i de la Unió Europea. En aquesta taula van participar diversos experts en matèria jurídica i representant dels ombudsmen catalans.

D´una banda,  l´advocat i professor associat de la  Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona Joan Recasens va exposar la litigació existent en la matèria, fent referència a la sentència d´un Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona,  que anul·là fa unes setmanes el Protocol de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica i que es troba ara recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

12-web5

Enric Barlett Castellà

En Juli Ponce  va fer referència a la diferent situació de les companyies privades quan presten serveis d´interès general,  a la Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unió Europea de 2016 que considera possible la limitació de preus dels subministraments per part dels Estats i a les treves hivernals de diferents països que impedeixen tallar els subministraments, como ara en el cas francès on hi ha una interessant sentència del Consell Constitucional vinculant dignitat, habitatge, constitució i impossibilitat de tallar el subministrament de l´aigua durant tot l´any.

El senyor Daniel Ruiz, membre de la Sindicatura de Greuges de Catalunya, va exposar el punt de vista d´aquesta institució,  que ha emès diversos interessants informes sobre la matèria i un document en relació amb la darrera regulació estatal, Reial decret 897/217, de 6 de octubre, en el que  entén que, entre d´altres qüestions, la Llei catalana 24/2015 preval sobre el Reial decret 897/2017 pel que fa a prohibir la suspensió del subministrament d’electricitat en situacions de vulnerabilitat i posa  de manifest com manquen garanties que les administracions competents en serveis socials disposin de recursos suficients per assumir el 50% de les factures dels consumidors vulnerables.

9-web3

Iñigo del Guayo Castiella

El president del Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya, senyor Joan Barrera i Riba, va exposar la molt rellevant qüestió de la visió des de la protecció dels drets de les persones en el món local.

Va cloure la jornada el Director del TransJus, fent referència a com la pobresa energètica és un wicked problem, en expressió utilitzada pels estudiosos de la transdisciplinaietat,  és a dir, un problema molt complex que exigeix una comprensió des de diverses perspectives, tot citant les paraules de BREWER sobre que el món té problemes, però les universitats departaments. També va esmentar les crides de la Lliga d´Universitats Europees de Recerca a promoure aquest enfoc amb col·laboració entre actors socials i universitats.

L´existència d´interessos molt potents de tota mena en aquest àmbit i les dificultats pel bon funcionament de la liberalització duta a terme en els darrers anys fan complexa també la trobada de solucions raonables per a tothom, que garanteixen la sostenibilitat econòmica, ambiental i el principi jurídic de precaució social, reconegut legalment i jurisprudencialment, que exigeix distingir la impossibilitat de tallar subministraments bàsics per a la vida humana de la distribució de costos i beneficis generats per aquesta prohibició legal entre el sector públic i privat.

foto-web-6

En tot cas, en el mig termini caldrà combinar tècnica (jurídica, econòmica, de gestió pública i privada…) amb empatia i saviesa, car, com assenyalà  KARL LLEWLLYN, un rellevant jurista nord-americà que va viure en el context de la Gran Depressió del segle passat, i  qui va ser esmentat en la jornada:

 “La compassió sense tècnica és un caos; i la tècnica sense compassió és una amenaça”

Les diferents intervencions seran recopilades en un llibre col·lectiu que serà objecte de propera publicació amb l´ànim de contribuir a clarificar les diverses qüestions suscitades al llarg de l´activitat.

Crònica realitzada pel Dr.Juli Ponce Solé, Director del TransJus.

NEUROCIENCIAS Y CIENCIAS SOCIALES: una aproximación transdisciplinar

El pasado 22 de noviembre se celebró en el Salón de Grados de la facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona una jornada interdisciplinar, Psicología-Derecho, organizada por el TRANSJUS en colaboración con el Instituto de Neurociencias de la Universidad de Barcelona y, que se presentaba como una jornada de intercambio de conocimientos entre estas 2 ciencias (programa). Un evento heterodoxo en apariencia y que contrasta con el estricto formalismo y ortodoxia que caracteriza a ambas disciplinas. El promotor de dicho evento no fue otro que el Dr. Juli Ponce, Catedrático Acreditado de Derecho Administrativo de la Universidad de Barcelona y Director del TRANSJUS, quien además fue corresponsable de abrir la jornada y de moderar a lo largo de la misma, junto al Dr. Carles Escera Catedrático de Neurociencia Cognitiva de la Universidad de Barcelona y Director del Instituto de Neurociencias de la Universidad de Barcelona.

IMG_3132

La jornada contó con la participación de un amplio elenco de docentes y personalidades del mundo del Derecho y de la Psicología del más alto nivel como la Dra. Mirentxu Corcoy, el Dr. Andrés Pueyo, o el Dr. Álvaro Rodríguez Carballeira entre otros, aunque otros ponentes no pudieron asistir finalmente a la jornada por motivos de salud, lo cual propició un cambio en el orden de la jornada. El evento suscitó mucho interés entre el público en general, generando la asistencia de numerosos estudiantes, docentes ilustres como el Dr. Xavier Arbós -Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad de Barcelona- y, otras personalidades de distintos ámbitos.
Después de la presentación de la jornada llevada a cabo por el Dr. Ponce y el Dr. Escera, tomó la palabra el Dr. Soria quien se centró básicamente en la psicología jurídica y los mecanismos analíticos de la conducta humana.

IMG_3142

A continuación el Dr. Ponce en su ponencia nos habló del famoso nudging, una técnica manipulativa de la voluntad humana que está generando diversos debates en torno a su ética. El artículo 18.2 de la Constitución Española garantiza la inviolabilidad del domicilio, y el artículo 18.3 garantiza el secreto de las comunicaciones. Es decir, los poderes públicos no pueden adentrarse en el domicilio de una persona, ni tampoco pueden indagar en sus comunicaciones privadas salvo orden judicial o fuerza mayor, ¿pero sin embargo sí es lícito que se invada la mente de las personas con técnicas psicológicas manipulativas de la conducta? ¿con el nudging no se está vulnerando la privacidad de las personas? ¿la inviolabilidad se debería de extender a la mente de las personas? ¿no sería preciso regular dicha técnica, vistas las dudas acerca de su ética que genera? el nudging generó mucho interés entre los presentes en el Salón de Grados y, seguidamente se procedió a la pausa de rigor para el café.
Después de dicha pausa, tuvimos la suerte de contar la ponencia combinada de la Dra. Mirentxu Corcoy, Catedrática de Derecho Penal de la Universidad de Barcelona y del Dr. Víctor Gómez, Profesor Titular de Derecho Penal y Jefe de los Estudios Criminólogos y de la Seguridad de la Universidad de Barcelona, quienes nos hablaron acerca de la delincuencia juvenil y del endurecimiento de la Ley del menor.

IMG_3155

La sociedad se encuentra actualmente estremecida por el triple crimen cometido por “Igor el ruso”. De Igor sorprende su frialdad y la naturalidad con la que lleva su captura, no ha tenido ningún reparo en admitir que ha sido él el autor, además se le relaciona con un doble crimen ocurrido en Bolonia (Italia) y, se sospecha también de que pueda estar implicado en el doble crimen ocurrido en septiembre en Susqueda, en la comarca de la Selva. Está claro que la sociedad vive ahora más tranquila tras la captura de Igor, pues resulta bastante evidente que algo fallaba en su cabeza. Así pues, saber cómo funciona el sistema nervioso y, sobretodo el cerebro, es esencial para comprender el comportamiento de las personas, sus emociones y sus procesos cognitivos, y para entender mejor esa estructura tuvimos la suerte de contar durante la primera parte de la jornada con la ponencia del Dr. Carles Escera. Su ponencia fue brillante, este experto nos habló un poco de la estructura del cerebro y de su funcionamiento y, por supuesto, de la P300, la cual generó mucha fascinación en el hemiciclo.
Prosiguiendo con la jornada, el Dr. Nieva nos indicó durante su ponencia el potencial que tiene precisamente la neurociencia en el ámbito procesal. El Dr. Nieva nos llamó la atención acerca de las onda P300 y de los últimos avances que están habiendo en neurociencia, pueden acabar por influir en el proceso judicial mediante unas técnicas específicas.

IMG_3166
La segunda parte de la jornada, ya por la tarde, comenzó con la ponencia del Dr. Andrés Pueyo, quien es Catedrático de psicología. Durante su intervención el Dr. Pueyo nos habló acerca de la manipulación mental que ejercen los medios de comunicación sobre las personas, generando la falsa realidad de que la delincuencia llevada a cabo por determinados colectivos va en aumento, cuando por el contrario los rigurosos trabajos científicos demuestran que estadística y porcentualmente las bandas formadas por determinados grupos de extranjeros para delinquir es muy baja y que no solamente la estadística no va en aumento, sino que se encuentra en claro descenso desde hace años. El Dr. Pueyo nos habló además de la agresión racista ejercida por un ciudadano español contra una chica ecuatoriana menor de edad, lo cual generó mucho interés entre los presentes y propició un debate muy nutrido.

IMG_3182

A continuación y para cerrar la jornada, contamos con la ponencia del Dr. Álvaro Rodríguez Carballeira que generó un intenso debate entre los presentes.

Crónica realizada por Deogracias Buenaventura Edjama Ona, Estudiante de Grado de Derecho y Psicología.

 

Para profundizar en el tema os proponemos la lectura de:

  • Víctor Gómez Martín, “Explorando los límites de la capacidad de discernimiento : El ejemplo del Derecho Penal del menor” (Abstract).
  • Tres artículos de los ponentes que habían sido previamente publicados :
    • Antonio Andrés-Pueyo, “Peligrosidad Criminal: Análisis crítico de un concepto polisémico” (Pdf);
    • Juli Ponce Solé, “La Simplificación de los Procedimientos Administrativos” (Pdf);
    • Jordi Nieva Fenoll, “Neurociencia y juicio jurisdiccional: pasado y presente. ¿Futuro?” (Pdf).
  • Las presentaciones de tres ponentes de la conferencia:
    • Antonio Andrés-Pueyo, “Predicció del risc de violència,
      perillositat criminal i el cervell humà” (Pdf);
    • Carles Escera, “El potencial P300 i la màquina de la veritat” (Pdf);
    • Juli Ponce Solé, “Neurociencia, derecho y toma de decisiones relativas a políticas públicas: nudging” (Ppt)

 

“Deu anys de la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya”

Ahir vam realitzar la Jornada “Deu anys de la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya” a l’Aula Magna de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, la qual va ser un èxit de participació i en relació a les reflexions que pretenia obrir i compartir. La Jornada, amb una alta participació de més de 170 persones de perfils diversos, va servir per iniciar un balanç dels deu anys de vigència de Llei 18/2007 del dret a l’habitatge, pensant també en el futur. Al llarg del dia vam comptar amb la participació d’expertes i professionals reconegudes, i amb un públic molt informat i participatiu, format per personal i càrrecs de l’administració pública que treballen en l’àmbit de l’habitatge, professionals de l’habitatge, acadèmics, estudiants, investigadors, tercer sector social i economia social i cooperativa, i societat civil.

IMG_3362

A la benvinguda i obertura de la Jornada Marco Aparicio (President de l’Observatori DESC) i Juli Ponce (Director de TransJus) van donar la benvinguda a les assistents, van explicar els objectius de les entitats organitzadores, l’Observatori DESC i l’Institut de recerca TransJus de la UB, així com de la Jornada.

Posteriorment a la taula d’inici, Salvador Milà (actualment Director de l’Àrea de Presidència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i en aquell moment Conseller d’habitatge i diputat en els anys d’elaboració de la norma), Ricard Fernandez (actual Gerent de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona i Secretari d’Habitatge en aquell moment) i Vanesa Valiño (actual Cap de Gabinet de la Regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona i directora de l’Observatori DESC i participant de moviments pel dret a l’habitatge quan va néixer la llei), van iniciar un diàleg centrat en el context de fa deu anys, les fonts de la norma i les dificultats que van sorgir al moment d’impulsar-la.

Seguidament vam iniciar un bloc de balanç i amb perspectiva comparada, que va comptar amb la moderació de Martí Batllori, advocat i membre de l’Observatori DESC, que va obrir Juli Ponce, Catedràtic acreditat de dret administratiu i professor titular a la UB, on és director de l´Institut de Recerca TransJus, amb una balanç general; que va proseguir amb Camille Mialot, Doctor en dret, advocat especialista en dret públic i Maître de conférences a la Facultat de Dret de Sciences-Po on és responsable del curs «intervention publique sur le sol et la construction», per parlar dels deu anys de la Llei DALO de França i el context europeu; i va acabar amb l’intervenció de Dolors Clavell, advocada especialista en dret administratiu, per parlar de d’una perspectiva comparada de les lleis del dret a l’habitatge a l’estat espanyol.

Després de la pausa cafè, va tenir lloc el bloc de qüestions clau I, amb la moderació del professor Josep Maria Moltó, coordinador del llibre “Dret a l’habitatge i funció social de la propietat”. Els temes que es van tractar en aquesta part són: el parc d’habitatge social i el mandat de solidaritat urbana, amb Carlos Macías, politòleg i tècnic d’habitatge de l’Observatori DESC; els plans locals d’Habitatge, a càrrec de Núria Colomé, membre de la Cooperativa Celobert especialistes urbanisme, habitatge i redactors del Pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona, David Mongil, Cap de l’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona i President del Col·legi de Geògrafs a Catalunya; per acabar amb les multes i sancions, utilització anòmala i habitatge desocupat, explicades per Aleix Canals, advocat especialitzat en dret públic, i Mercè Pidemont, jurista experta en Dret Administratiu i membre l’Observatori DESC.

IMG_3330

A la tarda, al bloc de qüestions clau II, que va comptar ambb la moderació de Josep Maria Muntaner, Regidor d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, es van parlar de la nova planificació territorial en l’àmbit de l’habitatge, a càrrec de Raimon Soler, advocat especialitzat en Dret urbanístic, immobiliari i habitatge, membre de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, i Guillem Domingo, especialista en habitatge i ciutat, tècnic d’habitatge de l’Observatori DESC; de la dimensió metropolitana de l’habitatge i la planificació de l’habitatge protegit, per part de Carles Donat, geògraf, Cap de l’Àrea d’Habitage de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; sobre les mesures de rehabilitació i conservació per garantir la funció social de l’habitatge, les quals va exposar Domènec Sibina, professor de Dret Administratiu UB, membre de l’Institut de Recerca TransJus; i finalment, sobre el recorregut de l’acció pública per a la garantia del dret a l’habitatge, per Alex Peñalver, Doctor en Dret, professor titular de dret Administratiu de la UB, membre de l’Institut de Recerca TransJus.

A la cloenda per parlar de futur, Irene Escorihuela (Directora de l’Observatori DESC) i Juli Ponce (Director de l’Institut de Recerca TransJus), van fer un repàs de les principals conclusions de la Jornada i van compartir reflexions de futur. Posteriorment representants de les administracions públiques van exposar les polítiques d’habitatge que estan impulsant i van compartir reflexions de futur respecte de la Llei 18/2007 i sobre el camp de l’habitatge en sentit ampli. Per aquesta part vam comptar amb la presència de Ramón M. Torra, gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Javier Burón, gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, i Maria Xalabarder, gerent de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona.

IMG_3387

Certament, la Jornada va ser molt intensa i rica a nivell de continguts, reflexions i participació, tal i com era necessari per commemorar que aquest mes de desembre la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya ha complert 10 anys i per commemorar l’efemèride.

Un event que va ésser un punt de partida per fer balanç, obtenir reflexions, identificar dificultats i apuntar propostes cara el futur.

La Jornada tindrà continuïtat a través de la publicació d’un llibre amb articles de les ponents cara a l’abril i amb presentacions de la publicació i formacions més específiques basades en tots els temes que la Llei inclou.

A la web de la UB podeu veure tota la Jornada, que va ésser gravada en vídeo: https://uboc.ub.edu/portal/Play/5df7048d16be4db4b9f7cf8cfbb1d5731d

La Nueva Agenda Urbana y su implementación: hacia una mejor gobernanza urbana

Del día 16 al 18 de octubre, unas jornadas internacionales en la Facultad de Derecho han analizado el estado actual de desarrollo de la Nueva Agenda Urbana, documento que aprobó en diciembre pasado la Asamblea General de las Naciones Unidas. El encuentro, organizado por el Instituto de Investigación TransJus, en colaboración con el programa de las Naciones Unidas ONU-Hábitat, y ha sido coordinado por Wellington Migliari, miembro asociado de TransJus  y Alexandre  Douglas  Zaidan  de  Carvalho, Doctor y Profesor de la Facultad de Derecho de la Universidad de Brasília y miembro de la Abogacía General de la Unión (Brasil).

Las jornadas  han abordado cuestiones como el medio ambiente urbano, la vivienda y la gobernanza urbana, con la participación de académicos y de personas vinculadas a la gestión urbana en varios países del mundo, especialmente del ámbito iberoamericano. El programa, en tres idioma, catalán, español e inglés está disponible en la agenda del TransJus:

http://www.ub.edu/instituttransjus/documents/International%20Seminar%20Law%20&%20Society%20II%20(1).pdf

La inauguración de la actividad ha corrido a cargo del vicedecano de la Facultad de Derecho Dr. Marc Tarrés; de Juli Ponce, director de TransJus, y de André Luiz Freitas, profesor doctor de la Universidad Federal de Minas Gerais (Brasil) y coordinador académico del programa Polos de Ciudadanía.

Entre otros temas, se ha hablado de conceptos como el derecho a la ciudad o la idea de ciudades resilientes, y se han analizado cuestiones como la gobernanza urbana y la lucha contra la corrupción.

Entre los ponentes ha destacado la participación del defensor general de la ciudad de Buenos Aires, Horacio Corti, que ha hablado de derecho en la ciudad, acceso a la justicia y presupuesto público.

IMG_2482

La clausura ha estado a cargo del decano de la Facultad de Derecho Dr. Xavier Pons y del director ejecutivo de ONU-Hábitat, Joan Clos, mediante un video grabado especialmente para la ocasión, que puede consultarse aquí: https://m.youtube.com/watch?feature=youtu.be&v=XOdlRl0kz0s

En el marco de las jornadas, también se ha presentado el libro Derecho a la vivienda y función social de la propiedad. Nuevas políticas públicas en el marco del servicio público de alojamiento, editado por Thomson Reuters Aranzadi y el Colegio de Registradores de la Propiedad, y coordinado por los profesores de la UB Josep M.ª Moltó — que también ha participado en la presentación — y Juli Ponce en el que han participado diversos miembros del TransJus, profesores de la UB y expertos en gestión pública y Derecho.

IMG_2362
La Nueva agenda urbana de las Naciones Unidas, como es sabido, surge de Hábitat III, la Conferencia de las Naciones Unidas sobre Vivienda y Desarrollo Urbano Sostenible que tuvo lugar en Quito (Ecuador) hace un año. En su declaración se hace un llamamiento a favor de «ciudades y asentamientos humanos justos, seguros, sanos, accesibles, asequibles, resilientes y sostenibles», en la línea de lo que el mismo documento llama «el derecho a la ciudad». Actualmente, más de la mitad de la población mundial vive en ciudades, y se prevé que en 2050 la cifra llegue al 66 %.

La actividad forma parte del seminario anual de TransJus Law and Society/ Derecho y Sociedad, que cumplía este año su segunda edición. La tercera se prevé para otoño de 2018, barajándose la posibilidad de celebrarse físicamente en esa tercera ocasión en Brasilia. El tema elegido este año encaja en la línea de investigación número 4 del TransJus, que incluye investigación en temas urbanos como el medio ambiente, el urbanismo o la vivienda.

La Economía del Bien común, los Bienes Comunes y las personas: por la generación de sinergias entre LABSUS y TransJus

En el contexto del seminario realizado en la facultad de derecho el día 31 de marzo sobre Economía del Bien Común y la gestión compartida de los bienes comunes, y en el marco de la colaboración entre el Instituto de Investigación TransJus y Labsus (Laboratorio per la Sussidiarietà), surge la siguiente editorial del director del TransJus, el Dr.Juli Ponce Solé, publicada recientemente en la página web Labsus.

El contexto de la grave crisis económica en España de la última década, unida a una sensibilidad por la mala administración y la corrupción y al redescubrimiento de que la participación continua en la gestión pública es crucial, ha conducido a un creciente interés por nuevos modelos económicos más humanos, basados en un concepto de propiedad sobre bienes que está evolucionando.

En el caso español, la crisis ha significado un impacto severo en temas vinculados con la pobreza, la nutrición, la educación, los salarios y las desigualdades[1]. De ahí surge la atención creciente en España por la Economía del Bien Común y por los llamados Bienes Comunes.

La Economía del Bien Común

De acuerdo con FELBER, ésta se sustentaría en tres ideas centrales[2]:

  • La voluntad de superar la contradicción de valores entre economía y sociedad, incentivando y premiando en la primera los mismos que prevalecen en la segunda: honestidad, empatía, confianza, estima, cooperación, compromiso con la naturaleza, solidaridad o voluntad de compartir.
  • El bien común, previsto en las constituciones de los países avanzados (con una u otra denominación, en el caso español, véase el art. 33 CE (reconociendo la “función social de la propiedad” o el 128 CE: “Toda la riqueza del país en sus distintas formas y sea cual fuere su titularidad está subordinada al interés general”) debe ser la finalidad de la economía, que es un mero medio para tal fin.
  • El éxito económico debe dejar de medirse por recursos para medirse por objetivos. La medición mediante el PIB debe dejar paso a mediciones más elaboradas sobre la consecución del interés general o el bien común.

Como señala FELBER en su libro, “los “amigos” clásicos de la economía del bien común son la economía social y solidaria[3], los bienes comunales (commons), la democracia económica, la empresa social, el valor compartido, las corporaciones B, la economía del regalo o la economía de poscrecimiento, sólo por nombrar algunos. Los deseable es que los “componentes” más atractivos sean detectados en un proceso de búsqueda participativo y democrático y construyeran el sistema económico de mañana”.[4]

Los Bienes comunes

De entre esos componentes de la Economía del Bien Común, queremos centrarnos ahora aquí en los llamados bienes comunes, a los que FELBER dedica el capítulo IV de su libro, titulado “Propiedad”. Se trata de un concepto que está ganando fuerza, pero aún difuso, anfibiológico y usado por enfoques distintos con significados no siempre coincidentes. Así, en el ámbito económico, es conocido el planteamiento de Garret HARDIN sobre la supuesta tragedia de los comunes, basada en cada vez más discutido modelo del homo economicus, desmentida por los trabajos de Elinor OSTROM, premio Nobel de Economía en 2009. Con anterioridad, Karl POLANYI también planteó interesantes reflexiones sobre la evolución del liberalismo económico como un modelo utópico, que hace aparecer el libre mercado y la propiedad privada como instituciones naturales que hubieran existido desde siempre, cuando esto no es así[5].

En fin, en el ámbito jurídico español, es histórico y aún subsistente el papel de los bienes comunales, a los que se refiere en la actualidad, por ejemplo, el art. 79 de la Ley española reguladora de las Bases de Régimen Local, 7/1985, de 2 de abril, al definirlos así: “Tienen la consideración de comunales aquellos cuyo aprovechamiento corresponda al común de los vecinos”

Pero el concepto de bienes comunes no se refiere sólo a los tradicionales bienes comunales, extendiéndose tanto a bienes materiales como a bienes inmateriales (por ejemplo, Wikipedia). Los bienes comunes exigen una forma de racionalidad diversa de la que ha dominado tanto tiempo la escena del debate económico, social y político, que nos obligaba a escoger entre propiedad pública o privada. En este caso, la directa relación entre bienes comunes y personas de la colectividad, nos habla de necesidades, de bienes necesarios para satisfacerlas, modificando así la concepción jurídica que sustentaba toda la estructura de propiedad desde el derecho romano. Las personas tienen necesidades que no encuentran respuesta en la rigidez que implica la estructura de propiedad. No estaríamos hablando de “otro” tipo de propiedad, sino de lo opuesto a la propiedad (Rodotà, 2011). Siendo el factor de la no transmisibilidad de los bienes comunes un elemento clave en el debate[6]. MATTEI ha planteado como una característica relevante también la de no ser privatizables[7].

En fin, la necesaria precisión del concepto de bienes comunes, si queremos hacer operativa la noción y, en palabras de GARCÍA DE ENTERRÍA, convertir la metafísica en técnica, que es la labor de los juristas y del Derecho[8], nos conducirá a plantearnos en el futuro un conjunto de cuestiones a las que intentar dar respuesta en el marco español. Para afrontar estas cuestiones, la experiencia italiana desarrollada por LABSUS puede resultar de gran interés, siempre que se procure evitar un trasplante automático de categorías jurídicas forjadas al calor de un ordenamiento distinto y se tienda a una fertilización cruzada que pueda servir de inspiración a futuras mejoras de categorías propias[9].

Con ese objetivo, el pasado 31 de marzo tuvo lugar en Barcelona la jornada “La economía del bien común y la gestión compartida de los bienes comunes», con participación de diversos miembros de LABSUS y con conferencia de su presidente, Sr. Gregorio Arena[10]. La importante labor desarrollada por LABSUS debe ser una fuente de inspiración para el caso español, que confiamos pueda ser tenida en cuenta en el futuro con la colaboración entre LABSUS y el instituto de investigación de la Universidad de Barcelona, TransJus que promueve una investigación transdisciplinar, pues, cómo ha puesto de relieve LERU recientemente[11], los problemas de difícil solución o como se llama en la literatura especializada, perversos (wicked problems), exigen crecientemente ese tipo de enfoque[12].

En esa línea, para finalizar, queremos señalar que el Transjus colabora también actualmente con el Foro Mundial sobre Derecho, Justicia y Desarrollo, del que es miembro, promovido y apoyado por la Vicepresidencia Jurídica del Banco Mundial, el cual es el líder del proyecto “Modelo de negocio centrado en las personas”. El proyecto tiene como objetivo contribuir al desarrollo de un nuevo modelo de negocio económicamente sostenible, respetuoso de los derechos humanos, el medio ambiente y las comunidades locales en las que se inserta. Lo que enlaza perfectamente con la economía del bien común y los bienes comunes[13].

El proyecto se estructura en torno a seis ejes o pilares estrechamente vinculados. El primero referido a “Principios rectores”, es liderado por TransJus y se centrará en cómo aplicar en el ámbito de operaciones de las empresas principios para guiarlas en el caso que deseen producir de acuerdo con los objetivos expuestos.

Por tanto, economía del bien común, bienes comunales y la necesidad de poner a las personas en el centro de la vida ciudadana para liberar energías positivas, centrarán en los próximos años el trabajo de LABSUS, TRANSJUS y otras instituciones, que, esperamos, acierten a generar sinergias en su labor y a colaborar entre ellas.

Referencias

[1] Pueden consultarse datos concretos en Corresponsables, núm. 45, pp. 41 y ss. con cita de numerosas y variadas fuentes solventes, http://www.corresponsables.com/ y de 20 minutos, sección economía de 5 de agosto de 2015, con base en el barómetro del CIS: http://www.20minutos.es/noticia/2529506/0/sueldo-mas-frecuente/espanoles-600-900-euros-netos/encuesta-cis/
[2] FELBER, C. La Economía del Bien Común, Deusto, 2015.
[3] Véase por ejemplo, SINGER, T., y RICARD, M. (Eds), Economía Solidaria, Kairós, 2015, e INWINKI, N. “L’economia sociale e solidale a Barcellona: numeri e pratiche di una città all’avanguardia”, 20 de marzo de 2017, página web de labsus.it: http://www.labsus.org/2017/03/leconomia-sociale-e-solidale-a-barcellona-numeri-e-pratiche-di-una-citta-allavanguardia/
[4] FELBER, op.cit., pág. 35.
[5] Véase entre otros, LAVAL, C. y DARDOT, P., Común, Gedisa, 2015 y SUBIRATS, J. y RENDUELES, C., Los (bienes) comunes. ¿Oportunidad o espejismo?, Icaria, 2016.
[6] SUBIRATS, J., “El debate sobre los bienes comunes y la economía social en la era digital”, consultable en: http://www.nexe.coop/nexe/index.php?option=com_content&view=article&id=62%3Ael-debat-sobre-els-bens-comuns-i-leconomia-social-en-lera-digital&catid=51%3Atextos&lang=es
[7] MATTEI, U., Bienes Comunes, Trotta, 2013, “Defender la inalienabilidad de los bienes comunes”, Le Monde Diplomatique en español, Año XVI, núm. 195, Enero de 2012.
[8] GARCÍA DE ENTERRÍA, E. “La lucha contra las inmunidades del poder en el derecho administrativo (poderes discrecionales, poderes de gobierno, poderes normativos)”, Revista de Administración Pública, 38, 1962, p. 161, disponible en: http://www.cepc.gob.es/publicaciones/revistas/revistaselectronicas?IDR=1&IDN=38&IDA=22227
[9] Sobre las posibilidades y límites del uso del Derecho comparado, véase ORÜCÜ, E (2000) “Critical Comparative Law: Considering Pardoxes for Legal Systems in Transition” (June) Electronic Journal of Comparative Law, , citado por FOSTER, N. (2008) “The Journal of Comparative Law A New Scholarly Resource”, The Journal of Comparative Law, first issue,, page 1, footnote 2. (JCL – The Journal of Comparative Law)
[10] https://transjusblog.wordpress.com/2017/04/19/cicle-de-debats-del-transjus-leconomia-del-be-comu-i-la-gestio-compartida-dels-bens-comuns/
[11] La LERU son las siglas en inglés de la Liga de Universidades de Investigación Europeas, un grupo de las mejores universidades europeas, entre ellas la Universidad de Barcelona, dedicadas a la investigación, comprometidas con los valores de la enseñanza de alta calidad dentro de un entorno de investigación internacional competitiva. Véase su web: http://www.leru.org/index.php/public/home/
[12] LERU, Interdisciplinarity and the 21st century research-intensive university 2016, pp. 21 y ss, http://www.leru.org/files/publications/Interdisciplinarity_and_the_21st_century_research-intensive_university.pdf :
[13] Para más detalles, http://www.globalforumljd.org/cops/human-centered-business-model . El pasado 14 de junio tuvo lugar una sesión de trabajo organizada por el TransJus en Barcelona. Pueden consultarse detalles en: http://www.ub.edu/web/ub/es/menu_eines/noticies/2017/06/031.