Conferencias TransJus

Crònica de la Jornada sobre envelliment, vulnerabilitat i situacions d’abús

El passat 24 d’octubre de 2018 va tenir lloc a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona la Jornada “Envelliment, vulnerabilitat i situacions d’abús”, organitzada per l’Institut de Recerca Transjus, conjuntament amb l’Observatori de Bioètica i Dret.

La presentació va anar a càrrec de la Dra. Mar Campins Eritja, vicedegana de recerca i relacions internacionals de la Facultat de Dret, el Dr. Juli Ponce Solé, Director de l’Institut Transjus i la Dra. Maria Casado, Càtedra UNESCO – Directora de l’Observatori de Bioètica i Dret, que van presentar el problema de l’envelliment de la població a Europa i les seves conseqüències socials, econòmiques i jurídiques. En particular, van destacar la complexitat d’un problema que requereix ésser abordat de forma íntegra des de diverses disciplines i distintes sensibilitats.

IMG_8432

La primera sessió de la jornada explicava els efectes de la pèrdua de la capacitat cognitiva i les seves conseqüències, tant des del vessant mèdic com jurídic. La Sra. Nina Gramunt Fombuena, neuropsicòloga del Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC), va explicar la progressió de la malaltia d’Alzheimer, des de la fase preclínica fins a les seves darreres conseqüències, i les implicacions per a l’autonomia personal. Segons Gramunt, l’Alzheimer es la principal causa de demència; va ser especialment il·lustratiu i colpidor conèixer-ne les causes, les dificultats de diagnòstic, el tractament (que, sense curar, ajuda a pal·liar la simptomatologia) i l’impacte sobre l’autonomia personal d’aquells que pateixen la malaltia.

IMG_8447

El vessant jurídic va anar a càrrec de la Dra. Esther Arroyo i Amayuelas, Titular de la Càtedra Jean Monnet de Dret Privat Europeu i Professora de Dret Civil (UB), que es va centrar en els mecanismes jurídics de protecció de les persones que pateixen un deteriorament físic i/o mental, degut a la seva edat avançada. Va destacar que els mecanismes de protecció de les persones grans no haurien de ser (o no necessàriament) restrictius de la capacitat d’obrar i que, addicionalment, s’haurien de configurar com a “vestits a mida”, adaptats a la particular capacitat de discerniment que les persones conservin amb el pas del temps. Després de presentar els diferents mecanismes de protecció a Europa i de destacar la manca de regulació específica pel col·lectiu de les persones grans que, sense estar malaltes, en canvi són vulnerables, va destacar la figura catalana de l’assistència, que protegeix sense incapacitar, tot afirmant que, per això mateix, s’hauria de convertir en una institució d’aplicació general no només a Catalunya, sino també a Espanya.

La segona sessió va tractar del model d’atenció a la gent gran i en ella van participar el Dr. Joaquim Martínez Montauti, metge internista i President del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital de Barcelona, que va presentar els aspectes generals i sanitaris de l’envelliment, tot destacant que les persones grans constitueixen una població heterogènia i que, sovint, el problema no és tant la malaltia com la pèrdua de funcionalitat. En aquesta sessió també van participar la Sra. Esther Quintana, treballadora social i Cap del Departament d’atenció social per a la gent gran i per a la promoció de l’autonomia personal de l’Institut Municipal de Serveis Socials; i la Sra. Àngels Campos Fornell, psicòloga, del Departament de Planificació i Processos de l’Àrea de Drets Socials de l’ Ajuntament de Barcelona. Les ponents van explicar el ventall de programes municipals per atendre a les persones grans: des del servei d’atenció i suport a domicili, passant pel servei de teleassistència, que és un dels millor valorats, fins a les residencies; tot seguit van presentar un estudi de l’Ajuntament de Barcelona, en el que hi participen, que analitza les situacions d’abús que pateixen les persones grans. Tots els intervinents en aquesta sessió van abordar el problema de la discriminació social i la necessitat de combatre l’edatisme, com a nova forma de discriminació.

 

IMG_8449

Tres van ser les intervencions de la tarda, centrades en les situacions de risc i la reacció jurídica. La Dra. Mariló Gramunt Fombuena, Presidenta de la Junta Arbitral de Consum a Catalunya i Professora de Dret Civil (UB) va parlar de la gent gran com a col·lectiu especialment protegit en l’àmbit del consum. La seva intervenció va abordar preguntes que sembles senzilles, com ara a qui s’ha de considerar persona gran i perquè ha de formar part d’un col·lectiu especialment protegit. Si s’ha de dispensar una especial protecció en l’àmbit de consum no és tant per l’edat sinó per una combinació de factors econòmics, culturals, socials, i fora bó replantejar la redacció del Codi de Consum al respecte. La Dra. Mònica Navarro-Michel, Professora de Dret Civil (UB), va abordar el tema de l’ingrés en residencia geriátrica de les persones grans, i va analitzar el contrast entre la jurisprudencia catalana, que no exigeix al guardador de fet (que està al càrrec de la persona gran) que sol·liciti autorització judicial per a ingressar-la en un centre, i les tres sentències del Tribunal Constitucional que, tot el contrari, sí que l’exigeixen perquè l’ingrès afecta el dret a la llibertat individual de les persones i, per tant, no es pot restringir aquesta llibertat sense abans haver adoptat les degudes garanties. Finalment, el Dr. Miguel Àngel Soria Verde, Professor de Psicologia Criminal i Psicologia Jurídica (UB) va abordar el procés de victimització de les persones grans en situacions d’abús, tot posant en relleu que, en moltes ocasions, aquestes persones viuen una situació de victimització addicional com a conseqüència dels vincles, sovint familiars, amb la persona que comet l’abús.

IMG_8457

La clausura va anar a càrrec de la Dra. Mònica Navarro-Michel, que va destacar quin havia estat el leitmotiv de la Jornada de la qual en va ser la coordinadora: la vellesa és una realitat molt heterogènia i, per tant, les respostes socials i jurídiques també ho han de ser. La reunió de persones d’àmbits diversos i amb sensibilitats distintes, per primer cop, en aquesta jornada, ha servit per a entendre una mica millor els problemes de la gent gran i, ben segur, ens ajudarà a actuar en conseqüència en el futur. Tant de bo la sensibilització de les persones faci més fàcil la posada en pràctica de polítiques i regulacions més i millor adaptades als problemes de les persones grans. Esperem continuar mereixent el recolzament tant de Transjus com de l’Observatori de Bioètica i Dret per continuar organitzant jornades tan o més interessant que aquesta.

 

Crònica realitzada per la Dra. Mònica Navarro-Michel 

Anuncios

Crónica sobre el Seminario Crímenes de Estado y Violencia Parainstitucional en Colombia

El pasado 23 de octubre tuvo lugar en la facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona el Seminario Crímenes de Estado y Violencia Parainstitucional en Colombia, organizado por el Instituto TransJus y el Observatorio del Sistema Penal y los Derechos Humanos, con el apoyo del Departamento de Derecho Penal y Criminología y Derecho Internacional Público y RR. II. Y de la Clínica Jurídica de Lucha Contra la Impunidad del dret al Dret.

IMG_8410

El acto académico surgió a iniciativa de Rodrigo Chaverra A. -investigador predoctoral y miembro del TransJus-, a partir del interés del Instituto por presentar estudios en el marco de lo que la criminología, y sobre todo de carácter crítico, denomina crímenes de los poderosos. En este sentido, en el TransJus Working Papers Publications se publicó el artículo Paramilitarismo y política de seguridad democrática: instrumentos de un proyecto de clase en Colombia.

El seminario contó con la participación del historiador y politólogo Dr. Carlos Medina Gallego, profesor de la Universidad Nacional de Colombia, del sociólogo y excoronel de la Policia Nacional de Colombia Omar Rojas Bolaños, y con Manuel Gil Giraldo -dramaturgo y escritor, premio Plaza & Janes-.

IMG_8423

La contextualización y la reflexión del conflicto social y armado colombiano -tomando como eje referencial el terrorismo de Estado y la parainstitucionalidad- fue presentado por los ponentes desde una dimensión holística y transdisciplinar.

Partiendo de lo que en la historiografía se denomina el periodo de La Violencia, Gil Giraldo presentó una contextualización del conflicto social y armado en Colombia, enfatizando en la implicación de los partidos políticos en la intensificación del conflicto y en el despojo de la tierra al campesinado. El escritor remarcó la determinante influencia de la doctrina de Seguridad Nacional proyectada desde Washington en el contexto colombiano y en la incidencia de capitales internacionales en la financiación de grupos de paraestatales.

El profesor Medina Gallego concentró su exposición en la evolución y consolidación del poder parainstitucional, subrayando que actualmente Colombia afronta la quinta generación de grupos de paramilitares; asimismo, destacó el papel central que desempeñaron las víctimas en la construcción de los acuerdos de Paz entre el gobierno colombiano y la guerrilla de las Farc-EP, las cuales deben continuar siendo el epicentro en el actual proceso de justicia transicional.

IMG_8429

Por su parte, el investigador Rojas Bolaños, autor de “Ejecuciones extrajudiciales en Colombia 2002-2017. Obediencia ciega en campos de batalla ficticios” y “Las parteras de Urama Grande”, presentó los resultados de su reciente investigación en la cual, desde el interior de las Fuerzas Militares, constató la magnitud de las ejecuciones extrajudiciales conocidos bajo el eufemismo de “falsos positivos”. La investigación de Rojas Bolaños revela cifras alarmantes, más de 10.000 personas -ajenas al conflicto armado- fueron asesinadas a sangre fría por miembros de la fuerza publica y presentados como guerrilleros dados de baja en combates; todo ello como acciones de una política de seguridad basada en resultados militares efectivos, las cuales fueron fomentadas a través de recompensas al interior de los cuerpos militares con el objetivo de mostrar ante la opinión pública que la guerra se estaba ganando e incrementar la popularidad del gobierno de turno.

Finalmente, los ponentes coincidieron en que el derecho a la verdad, entendida como construcción de memoria colectiva de carácter polifónico, debe ser pilar en la construcción de paz en Colombia, gran reto en el marco de la justicia transicional que ha de servir como cimiento para la reparación de las víctimas y la no repetición.

El evento culminó con la invitación de Rodrigo Chaverra, moderador del seminario, para que los estudios jurídicos y desde la academia en general se establezcan vínculos directos y permanentes con la sociedad civil, construyendo saberes desde una perspectiva transdisciplinar y colectiva para abordar problemas socio-jurídicos y político-criminales como los crímenes de los poderosos, los crímenes de Estado y el fenómeno paramilitar, los cuales requieren análisis complejos e integrales donde los actores implicados no deben estimarse como simples objetos de estudio sino como constructores de relatos y saberes.

 

Crónica realizada por Rodrigo Chaverra

Veinte años de la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa: evaluación de su aplicación y perspectivas de futuro para su mejora

image001

Los pasados días 15 y 16 de noviembre, tuvo lugar en la facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona las jornadas “Balance y Perspectivas de la LJCA en su XX aniversario”. En las mismas, participaron más de una treintena de ponentes del ámbito judicial, académico y de la abogacía y asistieron como público, y participaron activamente en los debates a lo largo del día y medio, 250 personas, de los ámbitos judicial, académico, de la abogacía y de las Administraciones públicas de todos los niveles (incluyendo letrados de diversos ayuntamientos catalanes y de la Generalitat de Cataluña).

La actividad fue coorganizada por el CGPJ, como actividad de formación propia, codirigida técnicamente por el Magistrado de la Sala Tercera del Tribunal Supremo, señor Jesús Cudero, y por la Universidad de Barcelona, incluyendo a TransJus, como coorganizador técnico, junto a la colaboración del decanato de la facultad de Derecho y del departamento de derecho administrativo, derecho procesal y derecho financiero y tributario.

El contenido de la jornada fue de un altísimo nivel intelectual y de un gran conocimiento de la cuestión por parte de los participantes, reuniendo además unas características singulares. Las mismas se basaron en la conjunción de ponentes del mundo judicial, del académico y de la abogacía, así como en el uso de datos empíricos en el análisis.

Se aunaron, así, perspectivas diversas y complementarias, con reflexiones desde el Derecho de la Unión Europea, el Derecho Constitucional, el Derecho procesal, el Derecho tributario o el Derecho administrativo. A estos enfoques, se le unió el manejo de datos empíricos provenientes de la realidad en la aplicación de la LJCA. La actividad reunió, por lo tanto, las características de transdisciplinariedad definidas, por ejemplo, por la LERU, la liga europea de la élite de las universidades investigadoras, en la que está integrada la Universidad de Barcelona, y es por ello que el instituto de investigación TransJus se ha sumado con interés a las mismas.

La Jornada enlazó, además, con una larga tradición histórica de participación de la facultad en investigación y reflexión de primer nivel sobre la jurisdicción contencioso-administrativa. Una muestra de ello fue la histórica conferencia pronunciada en la facultad de Derecho de la UB por el profesor Eduardo García de Enterría hace más de 50 años, concretamente el día 2 de marzo de 1962, en una actividad organizada por la promoción de estudiantes de Derecho denominada Manuel Ballvé, así llamada en honor del administrativista catalán, participante en el diseño de la anterior ley en vigor desde 1956 hasta 1998, quien había desaparecido trágicamente unos meses antes, en el verano de 1961.

Conferencia ésta, cuya crónica en la prensa de la época es consultable aquí, que dio lugar con posterioridad a un reconocido artículo académico, y luego a un libro que recogió el mismo, publicaciones que ayudaron a sentar los paradigmas vigentes relativos importante control judicial de la actividad del poder ejecutivo en España e Iberoamérica.

Con esos antecedentes, la jornada se celebró en el marco de una preocupación, compartida y de creciente relevancia a nivel nacional e internacional, relacionada con el logro de una buena administración de justicia y, mediante ella, y de modo indirecto, de una buena administración en la gestión pública desplegada por el poder ejecutivo.

En relación con la buena administración de justicia, se trata, como es bien sabido, de una aspiración antigua. El 28 de septiembre de 1789, pocos años después de la independencia norteamericana y el mismo año de la revolución francesa, George Washington escribía en una carta al Attorney General de los EEUU sobre la relevancia de una buena administración de justicia, frase que ha acabado escrita en granito en la fachada del Tribunal Supremo del Estado de Nueva York. En Europa, ya en el siglo XX, el TEDH, en relación con el art. 6 del Convenio, se han referido a la buena administración de justicia como derecho subjetivo y como principio organizador de ésta en diversas sentencias, como es sabido.

Buena administración de justicia que, a su vez, y como avanzaba la Exposición de Motivos de la LJCA de 1956, tiene que ver con otra aspiración histórica humana, cristalizada en las últimas décadas en el denominado derecho a una buena administración. Derecho recogido en la CDFUE, en diversos Estatutos de Autonomía y leyes y en la jurisprudencia del TEDH, del TJUE, del Tribunal Supremo español y de los Tribunales Superiores de Justicia de las CCAA, que ha sido objeto de recopilación y análisis. Efectivamente, en esa mencionada Exposición de motivos de la LJCA de 1956, se indicaba, apartado II.1, que:

“Y así, la necesidad de una Jurisdicción contencioso-administrativa eficaz trasciende de la órbita de lo individual y alcanza el ámbito colectivo. Porque las infracciones administrativas se muestran realmente no tan sólo como una lesión de las situaciones de los administrados, sino como entorpecimiento a la buena y recta administración“.

image002

En este contexto de preocupaciones, los trabajos de las jornadas se iniciaron con la conferencia La evolución histórica del control judicial de la Administración y la Ley de 1998, a cargo del Catedrático Luís Martín Rebollo, reconocido académico y especialista en la materia.

image003

A la misma siguió una mesa redonda con participación del Catedrático Miguel Sánchez Morón y de dos ponentes parlamentarios de la ley, los señores Jesús López Medel, autor además de numerosas y reconocidas publicaciones sobre sobre la misma, incluyendo un libro sobre su proceso de elaboración parlamentaria, y del señor Silva Sánchez.

image004

Este primer día de las jornadas se cerró con la exposición de la profesora Silvia Díez, en la que se manejaron diversas e interesantes consideraciones empíricas sobre el funcionamiento real de la ley, que han sido objeto de publicación y se encuentra a disposición de todos los interesados.

image005

El segundo día de trabajo se inició con una mesa sobre las cuestiones procesales más relevantes desde la vigencia de la Ley de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa de 1998, en la que intervinieron un académico y abogado en ejercicio, el Catedrático José María Baño León, acompañado por diversos magistrados de la sala de lo contencioso del Tribunal Supremo: la señora Celsa Picó Lorenzo, el señor Ramón Trillo Torres, Magistrado Jubilado, expresidente de su Sala Tercera y el señor Segundo Menéndez Pérez. En la misma se consideraron cuestiones técnicas referidas la extensión y límites de la jurisdicción contencioso-administrativa, las medidas cautelares y la ejecución de sentencias o la función del Tribunal Supremo en referencia a la apelación y casación. En el debate suscitado con los asistentes, la cuestión de las costas procesales fue objeto de interesante discusión.

La mañana terminó con la siguiente mesa, la tercera, que se dedicó a la incidencia del Derecho de la Unión Europea en el proceso contencioso-administrativo, considerando el papel del Tribunal de Justicia de la Unión Europea. En la misma, participó un académico, el Catedrático Ricardo Alonso García, acompañado por el magistrado de la sala tercera del Tribunal Supremo, Sr. Dimitry Berberoff Ayuda, un magistrado de la sala de lo contencioso de la Audiencia Nacional, el señor Santiago Soldevila Fragoso, y un abogado y ex Magistrado de la Sala de lo contencioso del Tribunal Supremo, el señor Joaquín Huelin Martínez de Velasco.

image010

Tras el almuerzo ofrecido en la facultad a los ponentes y asistentes, se reanudaron las jornadas con la última mesa, en la que se analizaron los problemas y perspectivas de la jurisdicción contenciosa en la actualidad. En la misma participaron dos magistrados del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, el señor Francisco José Sospedra Navas y la señora María Abelleira Rodríguez, acompañados de la señora Gloria Bardají Pascual, abogada en ejercicio y profesora asociada de Derecho Administrativo de la Universidad de Barcelona, de la señora Elsa Puig Muñoz, Magistrada del Juzgado Contencioso-Administrativo nº 2 de Barcelona y del Catedrático Francisco Velasco Caballero, quienes debatieron los problemas detectados en la aplicación de la ley y los posibles modos de solucionar en el futuro éstos (así, por ejemplo, el modo de realización en la práctica de las pruebas periciales, los papeles respectivos de secretarios judiciales y magistrados en el procedimiento ordinario o las dificultades concretas en el funcionamiento del procedimiento abreviado).

image011

Además, se aportaron datos empíricos por parte del profesor Velasco sobre el funcionamiento de la jurisdicción contenciosa en España, Francia, Alemania e Inglaterra y Gales (relativos a la judicial review, en que están implicadas administraciones públicas), analizando las causas de las cifras y aspectos detectados y las alternativas para rebajar la gran litigiosidad que, en perspectiva comparada, existe en España.

image012

La brillante conferencia de clausura fue pronunciada por el señor Rafael Fernández Valverde, con presentación a cargo del Sr. Jesús Cudero, refiriéndose en la misma a diversas e interesantes cuestiones relativas a la aplicación de la ley, como, por ejemplo, la posibilidad de repensar en el futuro la cuestión de la distribución de competencias entre órganos judiciales – basada ahora, como es sabido, en la tradicional equiparación de éstos con los del poder ejecutivo a efectos de control-, la impugnación de planes de urbanismo por cuestiones procedimentales (y las cuestiones vinculadas de su naturaleza jurídica y de la teoría de las nulidades) o el control judicial del indulto, cuestión que ya había sido debatida con este Magistrado hace unos meses, en el marco de las actividades de TransJus, con motivo de la presentación del recientemente publicado libro del señor López-Medel sobre el tema.

En la clausura formal de la jornada participó también la señora Susana Ferrer, diputada de la Junta de Gobierno del Ilustre Colegio de la Abogacía de Barcelona. Asimismo, a lo largo de la jornada, actuaron como presentadores de las diversas mesas los profesores de nuestra facultad Tomàs Font, Vicenç Aguado, Alfredo Galán, José María Moltó, José Esteve y Joaquín Tornos.

image013

Tras el éxito de la jornada, que TransJus quiere agradecer a todos los participantes, los organizadores procederán a recoger las distintas ponencias para su publicación en un libro colectivo, que se espera esté disponible dentro de unos meses, en 2019, y que pueda dejar constancia de la alta calidad académica y transdisciplinaria de la actividad.

 

Crónica realizada por el Dr. Juli Ponce Solé

Vint anys de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-Administrativa: avaluació de la seva aplicació i perspectives de futur per a la seva millora

image001

Els passats dies 15 i 16 de novembre, va tenir lloc a la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona les jornades “Balanç i Perspectives de la LJCA en el seu XX aniversari”. Hi van participar més d’una trentena de ponents de l’àmbit judicial, acadèmic i de l’advocacia. Com a públic, hi van participar activament als debats al llarg de dia i mig, 250 persones, dels àmbits judicial, acadèmic, de l’advocacia i de les Administracions públiques de tots els nivells (incloent-hi lletrats de diversos ajuntaments catalans i de la Generalitat de Catalunya).

L’activitat va ser coorganitzada pel CGPJ, com a activitat de formació pròpia, codirigida tècnicament pel Magistrat de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, el senyor Jesús Cudero, i per la Universitat de Barcelona, incloent a TransJus, com a coorganizador tècnic, en col·laboració amb el deganat de la facultat de Dret i el Departament de Dret administratiu, Dret processal i Dret financer i tributari.

El contingut de la jornada va ser d’un altíssim nivell intel·lectual i d’un gran coneixement de la qüestió per part dels participants, reunint a més unes característiques singulars. Aquestes es van basar en la conjunció de ponents del món judicial, de l’acadèmic i de l’advocacia, així com en l’ús de dades empíriques en l’anàlisi.

Es van conjuminar, així, perspectives diverses i complementàries, amb reflexions des del Dret de la Unió Europea, el Dret Constitucional, el Dret processal, el Dret tributari o el Dret administratiu. A aquests enfocaments, se li va unir el maneig de dades empíriques provinents de la realitat en l’aplicació de la LJCA. L’activitat va reunir, per tant, les característiques de transdisciplinariedad definides, per exemple, per la LERU, la lliga europea de l’elit de les universitats investigadores, en la qual està integrada la Universitat de Barcelona, i és per això que l’institut de recerca TransJus s’ha sumat amb interès a les mateixes.

La Jornada va enllaçar, a més, amb una llarga tradició històrica de participació de la facultat en recerca i reflexió de primer nivell sobre la jurisdicció contenciosa-administrativa. Una mostra d’això va ser la històrica conferència pronunciada a la facultat de Dret de la UB pel professor Eduardo García de Enterría fa més de 50 anys, concretament el dia 2 de març de 1962, en una activitat organitzada per la promoció d’estudiants de Dret denominada Manuel Ballvé, així cridada en honor del administrativista català, participant en el disseny de l’anterior llei en vigor des de 1956 fins a 1998, i que havia desaparegut tràgicament uns mesos abans, a l’estiu de 1961.

Conferencia en que la seva crònica en la premsa de l’època és consultable aquí, que va donar lloc amb posterioritat a un reconegut article acadèmic i després a un llibre que va recollir el mateix, publicacions que van ajudar a asseure els paradigmes vigents relatius al important control judicial de l’activitat del poder executiu a Espanya i a Iberoamèrica.

Amb aquests antecedents, la jornada es va celebrar en el marc d’una preocupació compartida i de creixent rellevància a nivell nacional i internacional, relacionada amb l’assoliment d’una bona administració de justícia i, mitjançant ella i de manera indirecta, d’una bona administració en la gestió pública desplegada pel poder executiu.

En relació amb la bona administració de justícia, es tracta, com és ben sabut, d’una aspiració antiga. El 28 de setembre de 1789, pocs anys després de la independència nord-americana i el mateix any de la revolució francesa, George Washington escrivia en una carta al Attorney General dels EUA sobre la rellevància d’una bona administració de justícia, frase que ha acabat escrita en granit a la façana del Tribunal Suprem de l’Estat de Nova York. A Europa, ja al segle XX, el TEDH, en relació amb l’art. 6 del Conveni, s’ha referit a la bona administració de justícia com a dret subjectiu i com a principi organitzador d’aquesta en diverses sentències, com és sabut.

Bona administració de justícia que, al seu torn, i com avançava l’Exposició de Motius de la LJCA de 1956, té a veure amb una altra aspiració històrica humana, cristal·litzada en les últimes dècades en el denominat dret a una bona administració. Dret recollit a la CDFUE, a diversos Estatuts d’Autonomia i lleis i a la jurisprudència del TEDH, del TJUE, del Tribunal Suprem espanyol i dels Tribunals Superiors de Justícia de les CCAA, que ha estat objecte de recopilació i anàlisi. Efectivament, en aquesta esmentada Exposició de motius de la LJCA de 1956, s’indicava, apartat II.1, que:

“I així, la necessitat d’una Jurisdicció contenciós-administrativa eficaç transcendeix de l’òrbita de l’individual i arriba a l’àmbit col·lectiu. Perquè les infraccions administratives es mostren realment no tan sols com una lesió de les situacions dels administrats, sinó com un obstacle a la bona i recta administració“.

image002

En aquest context de preocupacions, els treballs de les jornades es va iniciar amb la conferència L’evolució històrica del control judicial de l’Administració i la Llei de 1998, a càrrec del Catedràtic Luís Martín Rebollo, reconegut acadèmic i especialista en la matèria.

image003

A la mateixa va seguir una taula rodona amb la participació del Catedràtic Miguel Sánchez Morón i de dos ponents parlamentaris de la llei, els senyors Jesús López Medel, autor a més de nombroses i reconegudes publicacions sobre la mateixa, incloent un llibre sobre el seu procés d’elaboració parlamentària, i del senyor Silva Sánchez.

image004

Aquest primer dia de les jornades es va tancar amb l’exposició de la professora Silvia Díez, en la qual es van manejar diverses i interessants consideracions empíriques sobre el funcionament real de la llei, que han estat objecte de publicació i es troba a la disposició de tots els interessats.

image005

El segon dia de treball es va iniciar amb una taula sobre les qüestions processals més rellevants des de la vigència de la Llei de la Jurisdicció Contenciós-Administrativa de 1998, en la qual van intervenir un acadèmic i advocat en exercici, el Catedràtic José María Baño León, acompanyat per diversos magistrats de la Sala del Contenciós del Tribunal Suprem: la senyora Celsa Picó Lorenzo, el senyor Ramón Trillo Torres, Magistrat Jubilat, expresident de la seva Sala Tercera i el senyor Segundo Menéndez Pérez. En la mateixa es van considerar qüestions tècniques referides a l’extensió i límits de la jurisdicció contenciosa-administrativa, les mesures cautelars i l’execució de sentències o la funció del Tribunal Suprem en referència a l’apel·lació i cassació. Al debat suscitat amb els assistents, la qüestió de les costes processals va ser objecte d’interessant discussió.

 

El matí va acabar amb la següent taula, la tercera, que es va dedicar a la incidència del Dret de la Unió Europea al procés contenciós-administratiu, considerant el paper del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En la mateixa, va participar un acadèmic, el Catedràtic Ricardo Alonso García, acompanyat pel magistrat de la sala tercera del Tribunal Suprem, el Sr. Dimitry Berberoff Ayuda, un magistrat de la Sala del Contenciós de l’Audiència Nacional, el senyor Santiago Soldevila Fragoso, i un advocat i ExMagistrat de la Sala del Contenciós del Tribunal Suprem, el senyor Joaquín Huelin Martínez de Velasco.

image010

Després de l’esmorzar ofert de la facultat als ponents i assistents, es van reprendre les jornades amb l’última taula, en la qual es van analitzar els problemes i perspectives de la jurisdicció contenciosa en l’actualitat. En la mateixa van participar dos magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el senyor Francisco José Sospedra Navas i la senyora María Abelleira Rodríguez, acompanyats de la senyora Gloria Bardají Pascual, advocada en exercici i professora associada de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona, de la senyora Elsa Puig Muñoz, Magistrada del Jutjat Contenciós-Administratiu nº 2 de Barcelona i del Catedràtic Francisco Velasco Caballero, que van debatre els problemes detectats en l’aplicació de la llei i les possibles maneres de solucionar-los en el futur (així, per exemple, la manera de realització en la pràctica de les proves pericials, els papers respectius dels secretaris judicials i magistrats en el procediment ordinari o les dificultats concretes en el funcionament del procediment abreujat).

image011

A més, es van aportar dades empíriques per part del professor Velasco sobre el funcionament de la jurisdicció contenciosa a Espanya, França, Alemanya i Anglaterra i Gal·les (relatius a la judicial review, en què estan implicades administracions públiques), analitzant les causes de les xifres i aspectes detectats i les alternatives per rebaixar la gran litigiositat que, en perspectiva comparada, existeix a Espanya.

image012

La brillant conferència de clausura va ser pronunciada pel senyor Rafael Fernández Valverde, amb presentació a càrrec del Sr. Jesús Cudero, referint-se en la mateixa a diverses i interessants qüestions relatives a l’aplicació de la llei, com, per exemple, la possibilitat de repensar en el futur la qüestió de la distribució de competències entre òrgans judicials – basada ara, com és sabut, en la tradicional equiparació d’aquests amb els del poder executiu a efectes de control-, la impugnació de plans d’urbanisme per qüestions procedimentals (i les qüestions vinculades de la seva naturalesa jurídica i de la teoria de les nul·litats) o el control judicial de l’indult, qüestió que ja havia estat debatuda amb aquest Magistrat fa uns mesos, en el marc de les activitats de TransJus, amb motiu de la presentació del recentment publicat llibre del senyor López-Medel sobre el tema.

En la clausura formal de la jornada va participar-hi també la senyora Susana Ferrer, diputada de la Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Així mateix, al llarg de la jornada, van actuar com a presentadors de les diverses taules els professors de la nostra facultat Tomàs Font, Vicenç Aguado, Alfredo Galán, José María Moltó, José Esteve i Joaquín Tornos.

image013

Després de l’èxit de la jornada, que TransJus vol agraïr a tots els participants, els organitzadors procediran a recollir les diferents ponències per a la seva publicació en un llibre col·lectiu, que s’espera estigui disponible d’aquí a uns mesos, al 2019, i que pugui deixar constància de l’alta qualitat acadèmica i transdisciplinaria de l’activitat.

 

Crònica realitzada pel Dr. Juli Ponce Solé.

Conferència pel 40è aniversari de l’ACIS

Durant el transcurs de tres dies (5-7 Setembre de 2018) la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona ha hostatjat la Conferència de la Association for Contemporary Iberian Studies (ACIS, Associació Contemporània d’Estudis Ibèrics) corresponent a l’any 2018, coincidint amb una ocasió tant especial com és el quarantè aniversari del Congrés.

ACIS és una organització fundada al 1978 amb l’objectiu de promoure, compartir i fomentar l’estudi social, econòmic, jurídic i polític de la regió Ibèrica (incloent Llatinoamèrica), i reuneix acadèmics e intel·lectuals d’una gran varietat de disciplines que comparteixen un interès comú: els esdeveniments contemporanis d’Espanya i Portugal. L’ACIS és també l’alma mater de la publicació acadèmica International Journal of Iberian Studies (IJIS).

IMG_8014

Dr. Lluís Medir, Dra. Mar Campins i Dr. Mark Gant

El Congrés ACIS 2018 ha estat organitzat pel Dr. Lluís Medir (Universitat de Barcelona), pel Dr. Mark Gant (University of Chester) i pel Dr. Jared Dr. Larson (Humbodlt State University), conjuntament amb les respectives institucions acadèmiques, i amb l’especial suport de l’Institut TRANSJUS de la Facultat i del Grup de Recerca en Estudis Locals.

El quarantè aniversari d’ACIS a la Universitat de Barcelona, va gaudir d’una gran acollida. Més de setanta ponents han trepitjat la Facultat de Dret i han presentat en diferents panells. Països i universitats d’arreu del món han estat representats aquest any al Congrés. Només per citar algunes de les nacionalitats representades a l’ACIS 2018: espanyola, catalana, portuguesa, austríaca, alemanya, brasilera, japonesa, irlandesa, etc. Institucions i universitats com la de Barcelona, Universitat de Costa Rica, Universitat Autònoma de Barcelona, Yale University, King’s College, Aston University, entre d’altres.

La conferència es va iniciar amb una sessió de benvinguda per part del Dr. Mark Gant (director d’ACIS), la Dra. Mar Campins (Vicedegana de Relacions Internacionals) i el Dr. Lluís Medir (organitzador local d’ACIS 2018).

Pel que fa als continguts, aquest any 2018 al congrés de l’ACIS s’han exposat una gran diversitat de panels d’àmbits molts diferents entre ells. Dret, Ciència Política, Arts, Història, Lletres, Literatura, Tecnologia, són algunes de les diverses disciplines i àmbits d’estudi. Per posar-ne alguns d’exemple, es van realitzar comunicacions com “Aspects of Reprentation and Technique in Spanish Cinema Locationm”, “Los gobiernos autonómicos a trasluz: estabilidad, inercia y elecciones”, “Iberian Literary Influences Trough Time Location”, “From the stands to tribuna: the assault on the Barça presidency”, “No es oro todo lo que reluce: una reflexión sobre los Programas para Inmigrantes Inversionistas” o “Writing and Rewriting Trauma”, han diversificat els àmbits d’estudi de les ponències del congrés.

El Dr. Alex Abreu (Universitat de Lisboa) va donar inici a les activitats d’exposició, sent el primer keynote speaker de la primera sessió plenària del congrés, amb una presentació sobre l’economia portuguesa (The Portuguese Economy: between a rock and a temporarity soft place).

IMG_8033

Dr. Alex Abreu

El segon dia del Congrés, el Dr. Andreu Mayayo Artal (Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona) va ser l’encarregat de presentar la segona sessió plenària amb una presentació titulada Notícia del Procés.

IMG_8078

Dr. Andreu Mayayo

Aquest mateix dia vam comptar amb la participació directa de l’Institut de Recerca TransJus, organitzant un panell centrar en els “Reptes científics, jurídics i socials relacionats amb l’envelliment a Catalunya i Espanya”, presidit pel Dr. Juli Ponce Solé (Director del TransJus), amb ponències de la Fundació Pasqual Maragall de lluita contra l’Alzheimer i el projecte de l’EIT Health de la UB: “Una aproximació narrativa a la salut per millorar l’envelliment i benestar de la ciutadania”. El Grup de Recerca en Estudis Locals també va participar amb un panel centrat en “Urban politics in Catalonia”, coordinat per la Dra. Mariona Tomàs.

IMG_8092

Panel sobre envelliment organitzat pel TransJus

 

El Congrés es va tancar amb l’última sessió plenària del Dr. Enric Ucelay Da-Cal (Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra) parlant del conflicte català “The catalan Conflcit of 2017 – 2018 as a Political Puzzle”. Finalment, la sessió de clausura va incloure unes paraules del Degà de la Facultat, el Dr. Xavier Pons, on va remarcar l’èxit, la bona acollida de la conferència i la voluntat de la Facultat d’internacionalitzar-se i d’obrir-se a col·laboracions transnacionals.

IMG_8112

Dr. Enric Ucelay Da-Cal i Dr. Mark Gant

 

Per a més interès dels lectors, els proceedings de la conferència seran properament publicats per Cambridge Scholars Publishing, o bé a la revista acadèmica IJIS, per aquells que superin el procés de peer review.

Crònica realitzada per David Zafra i Dr. Lluís Medir

Big data, intel·ligència artificial i millora del sector públic

 

Programada dins la Semana de la Administración Abierta, el passat dia 9 de maig es va celebrar a la Facultat de Dret la Jornada “Big data, intel·ligència artificial i millora del sector públic”, en el marc de les Jornades TransJus. L’objectiu de la jornada va ser el d’oferir una aproximació als reptes i també oportunitats que ofereix per a la gestió pública el creixent volum de dades generades i el tractament que se’n pot fer d’aquestes fruit dels avenços en la tecnologia “intel·ligent”.

Aquesta activitat va obrir el debat, com a una de les activitats inicials, tant de la nova línia de recerca de l’Institut TransJus sobre “Intel·ligència artificial, big data i protecció de dades personals”, així com del grup de treball del projecte DER2017-85595-R “Reptes jurídics de l’ús de dades massives per al foment de la innovació i la bona administració a través de la intel·ligència artificial”, projecte finançat pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat.

Tal i com va quedar palès durant la jornada, durant els darrers anys s’ha produït una millora significativa en les tecnologies per al tractament de les dades, algunes basades en intel·ligència artificial, alhora que progressivament s’incrementa, de forma quasi exponencial, el volum de dades generades per la ciutadania. Si bé fins ara aquestes dades han estat tradicionalment poc utilitzades per les administracions per tal de millorar la seva qualitat decisòria i la prestació de serveis a la ciutadania, al llarg de la jornada es van presentar iniciatives, tant d’àmbit municipal com autonòmic, que impliquen una interessant ruptura amb aquesta dinàmica de poca, o en tot cas lenta, permeabilitat de les administracions a les innovacions tecnològiques i a la utilització de grans volums de dades.

La jornada es va inaugurar amb una presentació a càrrec del Drs. Juli Ponce (Director de l’Institut de Recerca TransJus i co-investigador principal del projecte de recerca DER2017-85595-R), Agustí Cerrillo (Catedràtic de Dret Administratiu a la UOC i també co-investigador principal del projecte de recerca DER2017-85595-R) i Oscar Capdeferro (membre de l’Institut TransJus i coordinador de la jornada), en la qual es va emfatitzar la rellevància de què els juristes s’obrin a les ciències de la informació i de dades, de la mateixa manera en què resulta imprescindible que les iniciatives públiques, sorgides d’equips marcadament interdisciplinaris, tinguin present la rellevant aportació amb la què hi pot contribuir la ciència jurídica.

 

Captura de pantalla 2018-05-28 a las 14.18.01

Dr. Òscar Capdeferro, Dr. Juli Ponce i Dr. Agustí Cerrillo

A continuació, es va donar lloc a la primera taula, moderada pel Dr. Ramon Galindo (professor de Dret Administratiu a la UOC i a la UB), on professionals del sector públic van presentar tres innovadores i interessants iniciatives que s’estan desenvolupant per a la millora en la gestió dels interessos públics a partir de l’ús de dades.

El primer ponent de la taula, el Sr. Miquel Estapé, Subdirector d’Estratègia i Innovació del Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC), va assenyalar el rellevant paper del Consorci AOC impulsant la transformació digital de les administracions catalanes des del 2002, amb projectes que puguin ser compartits o compartibles amb totes elles; i es va centrar especialment en un dels seus darrers projectes: MyGov. Aquesta iniciativa té com a objectiu oferir als ciutadans serveis de forma personalitzada, proactiva i generant confiança. Per tal de poder donar compliment a aquests objectius, s’ha buscat generar una sèrie de perfils de ciutadà o ciutadana i associar-hi una sèrie de tràmits específics, a fi que, a través de la plataforma creada a l’efecte, l’administració es pugui dirigir directament al ciutadà o ciutadana tot suggerint-li allò que entén que pot resultar d’interès per a aquella persona en concret.

A continuació, el Sr. Màrius Boada, Director de l’Oficina Municipal de Dades, de l’Ajuntament de Barcelona, va presentar la funció i composició de l’oficina que dirigeix, de molt recent creació i que suposa una iniciativa pionera a l’Estat, tot seguint les passes de ciutats com Nova York, París o Londres. Aquest tipus d’oficina, dedicada a centralitzar el tractament i gestió de les dades, té com a objectiu poder facilitar que les decisions públiques siguin informades i, s’espera, poder arribar a generar models predictius. Al fil de la seva exposició, el Sr. Boada va apuntar alguns reptes que ja s’han anat presentant a les administracions, com ara la dependència de les grans empreses creadores de programari, la disparitat de les fonts d’on provenen les dades (la qual cosa en dificulta el seu tractament conjunt) o el possible ús, no sempre ètic i responsable, que es pot fer de les dades.

Captura de pantalla 2018-05-28 a las 14.26.33

Captura de pantalla 2018-05-28 a las 14.30.12

Màrius Boada, Miquel Estapé, Dr. Xabier Barandiaran i Dr. Ramón Galindo

La taula es va tancar amb la intervenció del Dr. Xabier Barandiaran, coordinador de Decidim Barcelona, qui va presentar la plataforma participativa Decidim i va oferir una visió àmplia i suggeridora de la utilització de les dades i la seva anàlisi amb eines basades en intel·ligència artificial en el marc de la participació ciutadana. Decidim permet a qualsevol organització establir una estructura de funcionament democràtic, amb la capacitat de digitalitzar qualsevol activitat, com ara les reunions o la presa de decisions mitjançant votacions. Així mateix, el propi Ajuntament de Barcelona ofereix serveis tecnològics a fi de poder ajudar els usuaris a utilitzar Decidim. El Dr. Barandiaran va deixar moltes preguntes i reflexions sobre la taula, com ara si el programari utilitzat per les Administracions ha de ser lliure i les seves dades, obertes; com s’han de presentar a la ciutadania les dades públiques, i quins requisits s’han d’exigir de les dades privades (no cessió a tercers, xifrades…).

La segona taula, moderada per la Sra. Anahí Casadesús (Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents, UAB), va oferir un enfoc acadèmic sobre el paper i reptes de les administracions davant el possible canvi de paradigma que imposaran, si és que no han imposat ja, el Big Data, la intel·ligència artificial i la robòtica. En aquesta interessantíssima taula de perfil acadèmic, el Dr. Agustí Cerrillo (UOC) va presentar els elements clau del que s’anomena “governança intel·ligent”, tot destacant el paper que hi juguen les dades obertes i massives com a eines per a la innovació en les administracions públiques. El Dr. Cerrillo va posar de relleu les xarxes d’informació que es generen en l’actualitat, i com gràcies a les dades massives (o fins i tot amb un volum suficient de dades però menor, anomenat “little data”) es poden arribar a informar les decisions públiques, obrir el camp a l’experimentació prèvia a l’adopció de decisions o fins i tot dissenyar eines de política predictiva.   Es va advertir, però, que no es pot oblidar que en bona part aquestes dades també han de servir per tal de facilitar el control social dels poders públics, motiu pel qual dins aquesta governança intel·ligent seria fonamental garantir una transparència adequada, garantint l’eficàcia i eficiència en l’obertura de dades i en la seva reutilització.

Captura de pantalla 2018-05-28 a las 16.56.10.png

Dr. Agustí Cerrillo, Anahi Casadesús, Dr. Antonio Madrid i Dr. Remo Suppi

A continuació, el Dr. Remo Suppi (enginyer en telecomunicacions i professor a la UAB) va tractar el propi concepte de Big Data així com la forma de gestionar tal quantitat de dades per part de les organitzacions dels sector públic. Conceptualment, es va indicar que aquestes dades massives es caracteritzen pel volum, la velocitat, la varietat i la veracitat, i que caldria diferenciar-les de les dades grans o petites; així com de la informació (que implica posar aquestes dades en un context). Pel que fa a mitjans, es va referir a la ràpida obsolescència dels equips que han de treballar amb aquestes dades, ja que cada cop són més potents i més barats, cosa que, al mateix temps, està facilitant que cada cop sigui més assequible que les administracions puguin treballar amb grans volums de dades, capacitat que fins fa un temps estava limitada a grans equips en disposició de molt poques empreses privades tecnològiques. A més, el desenvolupament d’algoritmes per processar i gestionar més ràpid aquestes dades ha suposat també un canvi significatiu que en facilita la incorporació de l’anàlisi de dades en les organitzacions.

Aquesta segona taula va finalitzar amb la intervenció del Dr. Antonio Madrid (UB, membre del TransJus i del grup DIAR- Dret, Intel·ligència Artificial i Robòtica), qui va reflexionar sobre la nova lògica de la participació ciutadana en el món local a partir de la seva experiència com a acadèmic i, sobretot, com a responsable de l’àrea de Societat a l’Ajuntament del Bruc. En el seu context particular, va exposar la percepció d’una manca de implicació ciutadana en les iniciatives participatives de l’ajuntament, així com la problemàtica situació de què el resultat dels processos participatius pugui tenir conseqüències perjudicials imprevistes que, potser, els mateixos participants no haurien acceptat d’haver-les conegut. Finalment, també va fer referència a què, en ocasions, es pot tenir la percepció que s’està perdent la cultura participativa front una cultura clientelar.

La tercera i última taula rodona, moderada pel Dr. Oscar Capdeferro, es va centrar en l’anàlisi d’una experiència concreta d’ús de dades per a lluitar contra la corrupció: el sistema d’alertes ràpides de la Generalitat Valenciana. El Dr. Alfons Puncel (Sostssecretari de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació) i el Dr. Fernando Martínez (enginyer informàtic, investigador postdoctoral en intel·ligència artificial a la UPV) van oferir una visió de conjunt sobre l’innovador i capdavanter sistema d’alertes anticorrupció.

Captura de pantalla 2018-05-28 a las 14.34.01

Dr. Alfons Puncel, Dr. Òscar Capdeferro i Dr. Fernando Martínez

En primer lloc, el Dr. Puncel, en un brillant exercici de síntesi de les problemàtiques de fons que van anar sorgint durant tota la jornada, va oferir unes reflexions d’interès sobre el paper que ha de jugar la tecnologia en la societat actual, i, especialment, quina hauria de ser l’actuació dels poders públics, pensant principalment en un eventual, però encara avui difícilment realitzable, control per part dels Estats de les actuacions de les grans empreses tecnològiques, així com en una democratització tecnològica. Enllaçant amb l’anterior, ens va presentar la situació de corrupció a la Comunitat Valenciana, i com, a partir de la recollida de dades i l’anàlisi en profunditat dels casos de corrupció, es va pensar en dissenyar un sistema preventiu i contingent contra la corrupció. Per la seva banda, el Dr. Martínez es va centrar en l’explicació tècnica de com s’havia desenvolupat i com funcionava en l’actualitat aquest sistema, a partir d’imatges extretes del mateix programa en funcionament, i que va permetre que els assistents ens féssim una idea molt completa de com opera aquesta eina anticorrupció i quines són les seves possibilitats en la detecció de greus irregularitats en el sector públic.

 

Crònica realitzada pel Dr. Òscar Capdeferro Villagrasa

Big data, inteligencia artificial y mejora del sector público

 

Programada dentro de la Semana de la Administración Abierta, el pasado 9 de mayo se celebró en la Facultad de Derecho la Jornada “Big Data, inteligencia artificial y mejora del sector público”, en el marco de las Jornadas TransJus. El objetivo de la jornada fue ofrecer una aproximación a los retos y también a las oportunidades que ofrece para la gestión pública el creciente volumen de datos generados y su tratamiento fruto de los avances en la tecnología “inteligente”.

Esta actividad abrió el debate, como una de las actividades iniciales, tanto de la nueva línea de investigación del Instituto TransJus sobre “Inteligencia artificial, big data y protección de datos personales”, así como del grupo de trabajo del proyecto DER2017-85595-R “Retos jurídicos del uso de datos masivos para el fomento de la innovación y de la buena administración a través de la inteligencia artificial”, financiado por el Ministerio de Economía, Industria y Competitividad.

Tal y como quedó patente durante la jornada, durante los últimos años se ha producido una mejora significativa en las tecnologías para el tratamiento de los datos, algunas basadas en inteligencia artificial, a la vez que progresivamente se ha incrementado, de forma casi exponencial, el volumen de datos generados por la ciudadanía. Si bien hasta ahora estos datos han sido tradicionalmente poco utilizados por las administraciones para mejorar su calidad decisoria y la prestación de servicios a la ciudadanía, a lo largo de la jornada se presentaron iniciativas, tanto de ámbito municipal como autonómico, que implican una interesante ruptura con esta dinámica de poca, o en todo caso lenta, permeabilidad de las administraciones a las innovaciones tecnológicas y a la utilización de grandes volúmenes de datos.

La jornada se inauguró con una presentación a cargo del Dr. Juli Ponce (Director del Instituto de Investigación TransJus y co-investigador principal del proyecto de investigación DER2017-85595-R), Agustí Cerrillo (Catedrático de Derecho Administrativo de la UOC y también co-investigador principal del proyecto de investigación DER2017-85595-R) y Oscar Capdeferro (miembro del Instituto TransJus y coordinador de la jornada), en la cual se enfatizó la relevancia de que los juristas se abran a las ciencias de la información y de datos, del mismo modo en que resulta imprescindible que las iniciativas públicas, surgidas de equipos marcadamente interdisciplinarios, tengan presente la relevante aportación en la que puede contribuir la ciencia jurídica.

Captura de pantalla 2018-05-28 a las 14.18.01

Dr. Òscar Capdeferro, Dr. Juli Ponce y Dr. Agustí Cerrillo

A continuación, tuvo lugar la primera mesa, moderada por el Dr. Ramon Galindo (profesor de Derecho Administrativo de la UOC y la UB), donde profesionales del sector público presentaron tres innovadoras e interesantes iniciativas que se están desarrollando para la mejora en la gestión de los intereses públicos a partir del uso de datos.

El primer ponente de la mesa, el Sr. Miquel Estapé,  Subdirector de Estrategia e Innovación del Consorcio Administración Abierta de Cataluña (AOC), señaló el relevante papel del Consorcio AOC en el impulso de la transformación digital de las administraciones catalanas desde el 2002, con proyectos que puedan ser compartidos o compartibles con todas ellas; y se centró especialmente en uno de sus últimos proyectos: MyGov. Esta iniciativa tiene como objetivo ofrecer servicios a los ciudadanos de forma personalizada, proactiva y generando confianza. Para poder dar cumplimiento a estos objetivos, se ha buscado generar una serie de perfiles de ciudadano o ciudadana y asociar una serie de trámites específicos, a fin de que, a través de la plataforma creada al efecto, la administración se pueda dirigir directamente al ciudadano o ciudadana sugiriéndole aquello que entiende que puede resultar de interés para aquella persona en concreto.

A continuación, el Sr. Màrius Boada, Director de la Oficina Municipal de Datos del Ayuntamiento de Barcelona, presentó la función y composición de la oficina que dirige, de muy reciente creación y que supone una iniciativa pionera en el Estado, siguiendo los pasos de ciudades como Nueva York, París o Londres. Este tipo de oficina, dedicada a centralizar el tratamiento y gestión de los datos, tiene como objetivo poder facilitar que las decisiones públicas sean informadas y se espera poder llegar a generar modelos predictivos. Durante su exposición, el Sr. Boada señaló algunos retos que ya se han ido presentando a las administraciones, como por ejemplo la dependencia de las grandes empresas creadoras de software, la disparidad de las fuentes de donde provienen los datos (lo cual dificulta su tratamiento conjunto) o el posible uso, no siempre ético y responsable, que se puede hacer de los datos.

Captura de pantalla 2018-05-28 a las 14.26.33

 

Captura de pantalla 2018-05-28 a las 14.30.12

Màrius Boada, Miquel Estapé, Dr. Xabier Barandiaran y Dr. Ramón Galindo

La mesa se cerró con la intervención del Dr. Xabier Barandiaran, coordinador de Decidim Barcelona, que presentó la plataforma participativa Decidim y ofreció una visión amplia y sugerente sobre la utilización de los datos y su correspondiente análisis mediante herramientas basadas en inteligencia artificial en el marco de la participación ciudadana. Decidim permite a cualquiera organización establecer una estructura de funcionamiento democrático, con la capacidad de digitalizar cualquier actividad, como por ejemplo las reuniones o la toma de decisiones mediante votaciones. Asimismo, el propio Ayuntamiento de Barcelona ofrece servicios tecnológicos con el objetivo de poder ayudar los usuarios a utilizar Decidim. El Dr. Barandiaran dejó muchas preguntas y reflexiones sobre la mesa, como por ejemplo si el software utilizado por las Administraciones tiene que ser libre y sus datos, abiertos; cómo se tienen que presentar a la ciudadanía los datos públicos, y qué requisitos se tienen que exigir en relación con los datos privados (no cesión a terceros, cifrados…).

La segunda mesa, moderada por la Sra. Anahí Casadesús (Escuela Superior de Archivística y Gestión de Documentos, UAB), ofreció un enfoque académico sobre el papel y retos de las administraciones ante el posible cambio de paradigma que impondrán, si es que no lo han impuesto ya, el Big Data, la inteligencia artificial y la robótica. En esta interesantísima mesa de perfil académico, el Dr. Agustí Cerrillo (UOC) presentó los elementos clave del que se denomina “gobernanza inteligente”, destacando el papel que juegan los datos abiertos y masivos como herramientas para la innovación en las administraciones públicas. El Dr. Cerrillo puso de relieve las redes de información que se generan en la actualidad, y como gracias a los datos masivos (o incluso con un volumen suficiente de datos pero menor, denominado “little data”) se pueden llegar a informar las decisiones públicas, abrir el campo a la experimentación previa a la adopción de decisiones o incluso diseñar herramientas de política predictiva. Sin embargo, se advirtió que no se puede olvidar que en buena parte estos datos también tienen que servir para facilitar el control social de los poderes públicos, motivo por el cual dentro de esta gobernanza inteligente sería fundamental garantizar una transparencia adecuada, garantizando la eficacia y eficiencia en la apertura de datos y en su reutilización.

Captura de pantalla 2018-05-28 a las 16.56.10.png

Dr. Agustí Cerrillo, Anahi Casadesús, Dr. Antonio Madrid y Dr. Remo Suppi

A continuación, el Dr. Remo Suppi (ingeniero en telecomunicaciones y profesor de la UAB) trató el concepto propio de Big Data así como la forma de gestionar tal cantidad de datos por parte de las organizaciones del sector público. Conceptualmente, se indicó que estos datos masivos se caracterizan por el volumen, la velocidad, la variedad y la veracidad, y que habría que diferenciarlas de los datos grandes o pequeños; así como de la información (que implica poner estos datos en un contexto). En cuanto a medios, se refirió a la rápida obsolescencia de los equipos que tienen que trabajar con estos datos, puesto que cada vez son más potentes y más baratos, cosa que, al mismo tiempo, está facilitando que cada vez sea más asequible que las administraciones puedan trabajar con grandes volúmenes de datos, capacidad que hasta hace poco tiempo estaba limitada a grandes equipos en disposición de muy pocas empresas privadas tecnológicas. Además, el desarrollo de algoritmos para procesar y gestionar más rápido estos datos ha supuesto también un cambio significativo que facilita la incorporación del análisis de datos en las organizaciones.

Esta segunda mesa finalizó con la intervención del Dr. Antonio Madrid (UB, miembro del TransJus y del grupo DIAR- Derecho, Inteligencia Artificial y Robótica), que reflexionó sobre la nueva lógica de la participación ciudadana en el mundo local a partir de su experiencia como académico y, sobre todo, como responsable del área de Sociedad en el Ayuntamiento del Bruc. En su contexto particular, expuso la percepción de una carencia de implicación ciudadana en las iniciativas participativas del ayuntamiento, así como la problemática situación de que el resultado de los procesos participativos pueda tener consecuencias perjudiciales imprevistas que, quizás, los mismos participantes no habrían aceptado de haberlas conocido. Finalmente, también hizo referencia a que, en ocasiones, se puede tener la percepción que se está perdiendo la cultura participativa frente una cultura clientelar.

La tercera y última mesa redonda, moderada por el Dr. Oscar Capdeferro, se centró en el análisis de una experiencia concreta de uso de datos para luchar contra la corrupción: el sistema de alertas rápidas de la Generalitat Valenciana. El Dr. Alfons Puncel (Subsecretario de la Consejería de Transparencia, Responsabilidad Social, Participación y Cooperación) y el Dr. Fernando Martínez (ingeniero informático, investigador postdoctoral en inteligencia artificial en la UPV) ofrecieron una visión conjunta sobre el innovador y líder sistema de alertas anticorrupción.

Captura de pantalla 2018-05-28 a las 14.34.01

Dr. Alfons Puncel, Dr. Òscar Capdeferro y Dr. Fernando Martínez

En primer lugar, el Dr. Puncel, en un brillante ejercicio de síntesis de la problemática de fondo que fue surgiendo durante toda la jornada, ofreció unas reflexiones de interés sobre el papel que tiene que jugar la tecnología en la sociedad actual, y especialmente, cuál tendría que ser la actuación de los poderes públicos, pensando principalmente en un eventual, pero todavía hoy difícilmente realizable, control por parte de los Estados de las actuaciones de las grandes empresas tecnológicas, así como en una democratización tecnológica. Enlazando con lo anterior, nos presentó la situación de corrupción en la Comunidad Valenciana, y cómo, a partir de la recogida de datos y el análisis en profundidad de los casos de corrupción, se diseñó un sistema preventivo y contingente contra la corrupción. Por su parte, el Dr. Martínez se centró en la explicación técnica de cómo se había desarrollado y como funcionaba en la actualidad este sistema, a partir de imágenes extraídas del mismo programa en funcionamiento, y que permitió que los asistentes nos hiciéramos una idea muy completa de cómo opera esta herramienta anticorrupción y cuales son sus posibilidades en la detección de graves irregularidades en el sector público.

Crónica realizada por el Dr. Òscar Capdeferro Villagrasa

ENVELLIMENT, CIUTATS I DRETS: una qüestió cabdal per les nostres societats

El passat dia 9 d´abril de 2018, TransJus i l´Observatori Metropolità de l´habitatge de Barcelona varen organitzar una jornada de matí i tarda sobre la qüestió de l’envelliment, amb un interessant programa transdisciplinar. Volem agrair a l´observatori, i especialment a la seva presidenta, la senyora Carme Trilla, l´interès en l´activitat i la seva presència.

IMG_5902.JPG

Juli Ponce Solé i Carme Trilla

Sembla ja un tòpic dir que l´envelliment de les nostres societats està essent i serà un canvi demogràfic revolucionari que afectarà a tot un seguit d´aspectes. Les dades són certament extraordinàries a nivell mundial, com mostra aquest gràfic dinàmic, i especialment singulars pel cas espanyol i català. En aquest darrer cas, només una dada: la població de 85 anys i més creixerà un 50% en l´àmbit de l´àrea metropolitana de Barcelona d´avui a l´any 2030.

IMG_5918.JPG

Dr. Jordi Albrech Vie

Dit això, el cert és que la perspectiva transdisciplinar acadèmica sobre envelliment amb inclusió de les ciències socials ha estat, fins ara discreta, en la mateixa línia, per cert, que la recerca transdisciplinar en general, la qual diversos informes recents de League of European Reserach Universities (LERU, selecte grup d´universitat entre les que està únicament la de Barcelona de l´Estat espanyol) de la British Academy, per exemple, descriuen com a essencial per a les nostres societats, posant en relleu, però, les dificultats pràctiques (entre elles, el ser considerat poc científic) que els recercadors encara han d’abordar. Com ha estat dit, és palpable el Zeitgeist interdisciplinari, però encara queda molt per fer.

Tenint en compte tots aquests elements, la jornada va suposar posar la primera pedra en la nova línia d´envelliment que TransJus ha llençat i en la que un grup de 21 professors de la Facultat de Dret de la UB (juristes, de Dret privat i públic, especialistes en gestió pública, politòlegs i criminòlegs, especialment) han començat a reflexionar, en espera de resultats futurs concrets en forma de noves activitats, projectes de recerca i de transferència de coneixement i publicacions.

La jornada, llarga però força profitosa, va comptar amb valuoses perspectives des de la medicina, la psicologia, el Dret, la gestió pública i privada, el treball social, l´Economia o l´arquitectura, amb presència de qualificats ponents que desenvolupen la seva activitat en la Universitat, el sector privat, el sector públic i el tercer sector. Un cas, doncs de transdisciplinarietat recercadora, amb enfocs diferents en conversa i participació en un context acadèmic de membres de la societat.

Una primera conclusió general que cal extreure de la jornada és, com dèiem, la importància de les dades amb les que ja contem al voltant de l´envelliment i les que haurem de generar i analitzar en el futur. Dades que haurien de permetre desenvolupar polítiques públiques basades en l´evidència i modificar i aprovar noves millors regulacions, d´acord amb dades empíriques que encara manquen sovint en el món jurídic però que comencen a ser explorades, i interpretar-les i aplicar-les de conformitat amb la realitat social (art. 3.1 del Codi Civil).

IMG_5935.JPG

Dr. Jordi Bosch Meda

Polítiques públiques i normes que els recercadors d’altres àrees, per cert, com ara la neurociència o l’economia, no poden deixar de tenir en compte, donat que, com es va posar en relleu, hi ha en joc una tensió creixent entre qüestions d´avançament tècnic, problemes econòmics, opcions polítiques i drets constitucionalment reconeguts, com el de l´art. 50 CE relatiu a la necessitat d´existència de pensions dignes i adequades i altres mesures.

Cap solució tècnica i econòmica pot desconèixer, doncs, el marc jurídic vigent i el seu punt de vista jurisprudencial, a l´igual que aquests darrers no poden desconèixer aquelles primeres. En aquest sentit, TransJus té especial interès per analitzar les relacions entre Economia i Dret i drets humans, aspecte al que va dedicar una activitat l´any passat, amb inclusió de diversos materials d´interès en la matèria, i que en el cas de l´envelliment tenen importants repercussions en matèria de cost de tractament de demències i de prestacions a la tercera edat.

El mutu enteniment esdevé, en fi, inexcusable en ple segle XXI.

Partint d´aquestes constatacions, volem acabar donant algunes pinzellades sobre les diferents sessions desenvolupades. Des de la perspectiva neurocientífica, el Dr. Alberch va realitzar una magnífica conferència inaugural, en la que va posar en relleu els avanços de la neuroimatge i la tasca que s´està desenvolupant per a assolir un envelliment actiu des de la medicina, destacant el programa de la Unió Europea EIT Health, en el que participa la UB. Precisament, la Dra. Lauroba, després de fer un esbós del marc jurídic de l´envelliment, ens va exposar que un equip d´acadèmics estan desenvolupant una interessant activitat en el marc d´aquest programa.

La Dra. Gramunt, de la Fundació Pasqual Maragall, per la seva banda, va centrar la seva exposició en el greu problema de la malaltia d´Alzheimer, la principal causa de demència avui en dia, associada a la longevitat com a resultat dels èxits mèdics assolits al llarg del segle passat, gràcies, entre d´altres, a la prevenció de les malalties cardiovasculars, la baixada de la mortalitat infantil, els antibiòtics i l´anestèsia perfeccionada, que permet ara operar a la gent gran. Com va posar en relleu aquesta ponent, quan es detecten símptomes d´aquesta malaltia, ja fa 15 o 20 anys que va començar en el cervell del malalt. El punt crucial doncs és la detecció de la mateixa en l’anomenada fase preclínica i la seva prevenció, el que presenta reptes importants.

IMG_5975.JPG

Mercè Giner, Nina Gramunt, Josep Maria Guinart, Lluís Viguera Espejo, Laia Vila i Juli Ponce Solé

L´envelliment i les demències posen damunt la taula el paper dels serveis públics en un Estat social com el nostre (art. 1.1 CE) i la tasca del sector públic i el rol del privat en col.laboració al respecte. En aquest sentit, el senyor Torrens va fer una molt interessant exposició sobre les superilles socials, impulsades per l´ajuntament de Barcelona com a nova frontera propera a les persones per a garantir el seu dret a una bona administració dels servies d´atenció domiciliaria, que necessiten 112.000 persones, que avui en dia donen feina a 4.000 cuidadores (en femení, perquè el 90% són dones, el que posa també damunt de la taula la perspectiva de gènere en l´envelliment i en la cura de les persones). Amb 350.000 persones de més de 65 anys a Barcelona, i pujant, 6 anys de llista d´espera per a residències i una economia informal evident en el sector, totes aquestes són qüestions enormement importants, i caldrà, com va dir gràficament, que la tribu, el conjunt de la comunitat, prengui cura i vetlli tant per nens com per avis.

La gestió pública dels serveis d´atenció a persones envellides va continuar essent focus l’atenció en la ponència del professor Lluís Medir, qui va presentar un molt interessant estudi de propera publicació per la Fundació Pi i Sunyer, mitjançant enquestes a municipis de Catalunya, en el que es detecten interessants tendències en els anys més durs de la crisi econòmica i en l´actualitat. Gestió pública que no pot oblidar els aspectes vinculats a la seguretat d´un col·lectiu, com el de la gent gran, potencialment vulnerable, i que, en ocasions, pateix d´abusos i delictes per part dels més propers, com el professor Soria va recordar, el que ens posa davant de la tensió entre l´autonomia de la voluntat i l’eficàcia de la protecció dels més vulnerables, amb incidència, evident o no, de demències com les esmentades.

IMG_5944.JPG

Dr. Miguel Angel Soria Verde

Però si alguna altra cosa també va quedar clara en la jornada, va ser la rellevància de l’ habitatge i l´entorn urbà en el que desenvolupa les seves activitats la gent gran. Com assenyala la Nova Agenda Urbana, sorgida de la reunió internacional Habitat III a Quito, a la tardor de 2016 i recollida en la resolució 71/256 de 23 desembre de 2016 de Nacions Unides en el seu paràgraf 11:

“Compartim l’ideal d’una ciutat per a tots, referint-nos a la igualtat en l’ús i el gaudi de les ciutats i els assentaments humans i buscant promoure la inclusivitat i garantir que tots els habitants, tant de les generacions presents com a futures, sense discriminació de cap tipus, puguin crear ciutats i assentaments humans justs, segurs, sans, accessibles, assequibles, resilients i sostenibles i habitar en ells, a fi de promoure la prosperitat i la qualitat de vida per a tots. Fem notar els esforços d’alguns governs nacionals i locals per a consagrar aquest ideal, conegut com “el dret a la ciutat”, en les seves lleis, declaracions polítiques i cartes”.

I en el paràgraf 62:

“En comprometem a fer front a les conseqüències socials, econòmiques i espacials de l´envelliment de la població, quan s´escaigui, i aprofitar el factor del envelliment com una oportunitat per a l´aparició de nous llocs de treball decent i un creixement sostingut, inclusiu i sostenible, al temps que es millora la qualitat de vida de la població urbana”.

Des d´aquesta crucial perspectiva, ja abordada per TransJus en col.laboració amb ONU-Habitat l´any passat, diversos ponents van emfatitzar que sembla haver-hi un desig general d´envellir a la llar pròpia i no ser institucionalitzat, si això és possible. L´envelliment actiu es lliga, doncs, amb envellir bé i a casa, amb un entorn urbà que permeti participar en la vida social, com una recent recerca transdisciplinar espanyola, incloent professors de Dret civil, posa en relleu.

En conseqüència, l´urbanisme i l´habitatge esdevenen crucials, com els ponents Jordi Bosch i Carme Trilla van ressaltar. Les dades ofertes per tots dos són, com a mínim inquietants, tant pel que fa a l´estat del parc immobiliari i urbà català (eficiència energètica, llars sense ascensor que aïllen als avis i àvies, conduint a la soledat no desitjada, que perjudica tant a la salut com 15 cigarretes diàries i que ha donat lloc a una modificació de l´organització administrativa britànica, urbanitzacions disperses amb manca de transport públic…) com pel que fa a l´assequibilitat de l´habitatge ara mateix, i, sobre tot, en prospectiva en relació als que avui tenen entre 45 i 64 anys (674 llars a Catalunya tenen el seu cap de llar entre aquesta franja d´edat, el 23% del total) i que estan passant, d´una manera o altra, en el pitjor dels casos amb llançaments i desnonaments, la crisi econòmica i habitacional. El Dr. Bosch va anunciar l´avançat estat de tramitació de l´esperat per més d´una dècada Pla Territorial Sectorial d´Habitatge, que caldrà analitzar amb cura i avaluar quan s´aprovi.

La senyora Trilla, economista i com hem dit presidenta de l´observatori d´habitatge metropolità de Barcelona, va alertar sobre la necessitat de fer un seguiment informat amb dades de l´evolució futura de la taxa de sobreesforç de lloguer entre la gent gran (% de llars que destinen més del 40% de llars que destinen més del 40% a pagar habitatges i subministraments), que presenta el risc d´apujar-se notòriament, un àmbit on la Universitat pot contribuir destacadament. La generalització d´habitatge de propietat entre gent gran avui existent pot evolucionar cap a una situació futura diferent, el que pot afectar a la utilització de fórmules amb cobertura del Dret privat (hipoteques inverses, etc.) basades actualment, en l´existència d´un patrimoni que, pot ser, gent jove ara no tindrà el dia de demà, en el context de la crisi econòmica actual, l´atur existent, la precarietat laboral i els salaris baixos. Situació que, per cert, pot qüestionar el pacte intergeneracional implícit existent fins ara, com es va suscitar al llarg de la jornada.

Caldrà, doncs, reflexionar i recercar sobre aquest risc, així com sobre les possibilitats que l´autonomia de la voluntat i les fórmules jurídic-privades puguin oferir en general en la protecció dels interessos dels més dèbils.

IMG_5948.JPG

Dra. Elena Lauroba, Dr.Lluis Medir, Dr. Miguel Angel Soria Verde i Dr. Juli Ponce Solé

Per altra banda, el deficient estat del parc immobiliari és una de les causes, no l´única, de la pobresa energètica, que presenta unes dades certament importants a casa nostra i unes conseqüències gens menyspreables, com va exposar el senyor Josep María Guinart.

“La pobresa energètica mata física i socialment”, assenyala el Comitè Econòmic Social Europeu en un Dictamen de l’any 2013.

En el primer cas, les morts atribuïdes a la pobresa energètica superen a les morts per accident de trànsit, doncs, d’acord amb un informe de l’Associació de Ciències Ambientals, “s´ha calculat en una mitjana anual de 24.000 morts, l’erradicació de la pobresa energètica evitaria potencialment entre 2.400 i 9.600 (amb un valor central de 7.200 basat en la metodologia OMS) morts prematures de persones d’edat avançada. En comparació, la xifra de víctimes mortals en accidents de trànsit en carretera a Espanya estava en 1.129 morts l’any 2012, la qual cosa posa de manifest que, malgrat les incerteses en les estimacions, la pobresa energètica podria estar sent, des de fa anys, una causa de mort més important que els accidents de trànsit, una problemàtica molt més reconeguda per les administracions i la societat en el seu conjunt”.

En el segon àmbit, el social, la pobresa energètica frena la mobilitat, influeix en l’ocupació, la manca de calefacció afecta a la higiene, la salut (amb el dilema heat or eat, això és, abstenir-se de despeses necessàries, afeccions respiratòries, etc.), genera sobreendeutament i aïllament social i geogràfic. Les dades que es manegen xifren entre 50 i 125 milions els europeus amb el risc de veure’s afectats per situacions de pobresa energètica, d’acord amb el Parlament Europeu, dels quals uns 5 milions (1 de cada 10 llars) serien espanyols, xifres que no han fet sinó créixer en els últims anys. En el cas català, IVÀLUA ha xifrat entre un 11%, l’estimació més optimista, i 18%, la més pessimista, el percentatge de llars en situació de pobresa energètica, dels quals ha realitzat una anàlisi de les seves característiques.

En fi, la pobresa energètica, amb perspectiva d´edat i de gènere incorporada ens temem que no deixarà d´estar a l´agenda política i social a casa nostra. Per això, TransJus va promoure fa un temps un debat sobre la qüestió, que ha donat lloc a un llibre en procés d´edició ara i que es presentarà públicament el proper mes de maig. La millora regulatòria i adequades polítiques públiques poden contribuir a fer front a aquesta realitat

Una part del deficient estat del parc immobiliari, de la pobresa energètica i d´altres problemes socials pot venir vinculat a la qüestió de les pensions de la gent gran. El senyor Viguera va oferir-nos una molt interessant anàlisi al respecte, sobre el que tenim ara i el que vindrà, des de la perspectiva econòmica, tenint en compte l´envelliment i la ratio de dependència entre persones actives i no actives, la gent empleada i la taxa l’ocupació i la productivitat i la generositat que la societat vulgui mostrar amb els seus grans. Entre d´altres qüestions, sorgeix la dels fluxos migratoris com a solució a les preocupants dades mostrades, el que impacte en altres aspectes socials i polítics vinculats, com és obvi. També la possibilitat futura, com algun autor propugna, de desvincular el pagament de les pensions del treball desenvolupat i la cotització, suggerint-se que la cobrés tothom, el que ens aproxima al tema de la renda bàsica universal, de la que el TransJus també es va ocupar el darrer any.

Perspectiva econòmica al.ludida que, òbviament, haurà de enquadrar-se en el marc jurídic legal i constitucional, aspecte, que com deiem, el TransJus ja ha tingut ocasió de tractar. En aquest sentit, conèixer que estan fent els estats socials del nostre entorn ens pot ajudar, així com perfeccionar tècniques jurídiques basades en avenços científics de les ciències conductuals, com el nudging, tractat en una anterior activitat de TransJus, coorganitzada amb l´Institut de Neurociències de la UB, mecanisme emprat ja, per exemple al Regne Unit, al situar en la regulació aprovada una 

opció pel ciutadà determinada per defecte en l´àmbit de les pensions, per incentivar des del sector públic determinades eleccions.

Ara bé, sens dubte hi ha una cosa pitjor que tenir una llar amb problemes per a pagar els subministraments essencials per a la vida: no tenir llar en absolut. Les senyores Mercè Giner i Laia Vila ens van explicar dos exemples de la important tasca que desenvolupa el tercer sector en l´assistència a persones, gent gran entre elles, que no tenen un allotjament digne, el que connecta amb els problemes vinculats a la manca d´efectivitat del dret constitucional a l´habitatge.

IMG_5928.JPG

Lluís Torrens

Com dèiem, la jornada va ser densa, però de gran utilitat. A banda de les reflexions exposades, i les extretes per cada un dels assistents, així com possibles activitats futures conjuntes entre els participants, TransJus procedirà a publicar properament un working paper derivat de l´activitat i aquí es poden trobar els powers points emprats pels participants en la jornada, amb dades més detallades, i la gravació en vídeo sencera de la mateixa:

  • El alzheimer: de los retos científicos a los retos sociales, per Nina Gramunt (Coordinadora científica de la Fundación Pascual Maragall) Pdf
  • El proceso psicológico de victimización criminal en personas de la tercera edad, per Miguel Angel Soria Verde (Universitat de Barcelona) Pdf
  • Polítiques municipals de gent gran. Reptes per a un model de gestió de l’envelliment actiu, per Lluis Medir (Universitat de Barcelona) Pdf
  • #ningúdormintalcarrer, per Laia Vila (Fundació Arrels) Pdf
  • El problema de l’habitatge a la vellesa a Catalunya, per Jordi Bosch Meda (Cap del Servei de Planificació d’Habitatge i Sòl Residencial, Generalitat de Catalunya) Pdf
  • Economia, habitatge i envelliment, per Carme Trilla (Presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona) Pdf
  • Dret, drets, polítiques públiques i envelliment, per M. Elena Lauroba (Universitat de Barcelona) Pdf

Links per accedir a la gravació de la jornada:

Confiem, doncs, que aquesta activitat sigui la primera de moltes altres en col·laboració amb institucions públiques i privades i el tercer sector. I és que, en definitiva, l’envelliment és un tema que, tard o d´hora, ens interessarà a tothom. Diuen que preguntat un cop Maurice Chevalier, actor i cantant francès desaparegut al 1972, sobre què opinava d´envellir, va respondre, amb una intuïció avaluadora de cost-benefici certament notable, que no li agradava gaire, però que si mirava les alternatives, ho preferia. Doncs bé, ja que hem d´envellir tots, amb independència de les nostres particularitats, perquè humans som, procurem llavors entre tots que tothom pugui fer-ho el millor possible (idea a la que responen les polítiques públiques d´altres països condensades en expressions com Ageing in place, Age-friendly place, Liveable communities, Bien Viellir, Vivre Ensemble) i en una llar pròpia (en un allotjament aconseguit en qualsevol modalitat jurídica: compra, lloguer, etc.), que sigui, a més, digne i adient.

Crònica realitzada pel Dr. Juli Ponce Solé, Director del TransJus

Pobreza energética: Regulación jurídica y protección de los derechos de las personas

El lunes día 12 de febrero, el Aula Magna de la Facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona acogió la jornada “Pobreza energética: regulación jurídica y protección de los derechos de las personas”, organizada por la Federación de Municipios de Cataluña (FMC) y el Instituto de Investigación de la UB TransJus.

Durante los últimos años, la pobreza energética ha sido uno de los principales temas que han preocupado a la sociedad catalana, así como objeto de varias normativas y sentencias judiciales. A ello se suman las impugnaciones presentadas por el Gobierno central ante el Tribunal Constitucional contra la legislación autonómica creada para regular este problema.

Desde la Federación de Municipios de Cataluña y el TransJus se diseñó una jornada para debatir cual es la situación actual y las perspectivas de futuro en Cataluña respecto a la lucha contra la pobreza energética.

6-web-ok-1

Presentó el acto el Dr. Xavier Pons, decano de la Facultad de Derecho de la UB; el señor Xavier Amor, presidente de la FMC, que puso de relieve como los municipios han hecho todo lo posible para menguar los efectos de esta pobreza y pidió seguridad jurídica y más recursos, y el Dr. Juli Ponce, director del TransJus.

web-ok-2

Posteriormente tuvieron lugar tres conferencias a cargo de académicos expertos: el Doctor en derecho y profesor de la Universidad de Sevilla Manuel Silva, autor de un libro sobre la pobreza energética, el catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Almería, Iñigo del Guayo Castiella, autor de varios trabajos sobre la cuestión, y el profesor Barlett Castellà, profesor de Derecho Público de ESADE Business & Law School, Universidad Ramon Llull, que también se ha ocupado de la regulación del sector. En estas ponencias se pusieron de relieve datos empíricos y se habló del marco jurídico vigente en el ámbito europeo, español y catalán.

10-web4

Manuel Silva

A continuación y para concluir la jornada, tuvo lugar una mesa redonda moderada por el secretario de la FMC, Juan Ignacio Soto, para exponer la situación actual y las perspectivas de futuro en el marco catalán, estatal y de la Unión Europea. En esta mesa participaron varios expertos en materia jurídica y el representante de los ombudsmen catalanes.

Por otro lado, el abogado y profesor asociado de la Facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona Joan Recasens expuso la litigación existente en la materia, haciendo referencia a la sentencia de un Juzgado de lo Contencioso-Administrativo de Barcelona, que anuló hace unas semanas el Protocolo de medidas urgentes para afrontar la emergencia en el ámbito de la vivienda y la pobreza energética y que ha sido recurrida ante el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña.

12-web5

Enric Bartlett Castellà

Juli Ponce hizo referencia a las distintas situaciones de las compañías privadas cuando prestan servicios de interés general, a la Sentencia del Tribunal de Justicia de la Union Europea de 2016 que considera posible la limitación de los precios del suministro por parte de los Estados y a las treguas hibernales de diferentes países que impiden cortar el suministro, como se trata del caso francés en el que existe una interesante sentencia del Consejo Constitucional vinculando dignidad, vivienda, constitución y la imposibilidad de cortar el suministro de agua durante todo el año.

El señor Daniel Ruiz, miembro del Síndic de Greuges de Cataluña, expuso el punto de vista de esta institución, que ha emitido varios informes interesantes sobre la materia y un documento en relación con la última regulación estatal, el Real Decreto 897/2017, de 6 de octubre, en el que entiende que, entre otras cuestiones, la Ley Catalana 24/2015 prevalece sobre el Real Decreto 897/2017 con respecto a prohibir la suspensión del suministro de electricidad en situaciones de vulnerabilidad y pone de manifiesto la falta de garantías que las administraciones competentes en servicios sociales tienen para disponer de recursos suficientes para asumir el 50% de las facturas de los consumidores vulnerables.

9-web3

Iñigo del Guayo Castiella

El presidente del Fórum de Síndics i Síndiques, Defensores y Defensoras Locales de Cataluña, el señor Joan Barrera i Riba, expuso la relevante cuestión de la visión desde la protección de los derechos de las personas en el ámbito local.

Concluyó la jornada el Director del TransJus, haciendo referencia a la pobreza energética como un wicked problem, una expresión utilizada por los estudiosos de la transdisciplinariedad, es decir, un problema muy complejo que exige una comprensión desde distintas perspectivas, citando las palabras de BREWER sobre que el mundo tiene problemas pero las universidades departamentos. Asimismo mencionó el llamamiento de la Liga de Universidades Europeas de Investigación para promover este enfoque de colaboración entre actores sociales y universidades.

La existencia de intereses de todo tipo muy potentes en este ámbito y las dificultades para el buen funcionamiento de la liberalización llevada a cabo en los últimos años supone una complejidad para encontrar soluciones razonables para todos, que garanticen la sostenibilidad económica, ambiental y el principio jurídico de precaución social, reconocido legalmente y jurisprudencialmente, que exige distinguir la imposibilidad de cortar suministros básicos para la vida humana de la distribución de costes y beneficios generados por esta prohibición legal entre el sector público y privado.

foto-web-6

En todo caso, hará falta a medio plazo combinar técnica (jurídica, económica, de gestión pública y privada…) con empatía y sabiduría, pues, como señaló KARL LLEWLLYN, un relevante jurista norte americano que vivió en el contexto de la Gran Depresión del siglo pasado y que fue mencionado en la jornada:

“La compasión sin técnica es un caos; y la técnica sin compasión es una amenaza”.

Las distintas intervenciones serán recopiladas en un libro colectivo que será objeto de publicación con el ánimo de contribuir a calificar las diferentes cuestiones suscitadas a lo largo de la actividad.

 

Crónica realizada por el Dr.Juli Ponce Solé, Director del TransJus. 

Pobresa energètica: regulació jurídica i protecció dels drets de les persones

El dilluns dia 12 de febrer, l’Aula Magna de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona va acollir la jornada “Pobresa energètica: regulació jurídica i protecció dels drets de les persones”, organitzada per la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Institut de Recerca de la UB TransJus.

Durant els últims anys, la pobresa energètica ha estat un dels principals temes que han preocupat a la societat catalana, així com objecte de diverses normatives i sentències judicials. A això s’hi sumen les impugnacions presentades pel Govern central davant el Tribunal Constitucional contra la legislació autonòmica creada per a regular aquest problema.

Des de la Federació de Municipis de Catalunya i el TransJus es va dissenyar una jornada per a debatre quina és la situació actual i quines són les perspectives de futur a Catalunya respecte a la lluita contra la pobresa energètica.

6-web-ok-1

Va presentar l’acte el Dr.  Xavier Pons, degà de la Facultat de Dret de la UB; el senyor Xavier Amor, president de la FMC, qui va posar en relleu com els municipis han fet tot el possible per minvar els efectes d’aquesta pobresa i va demanar seguretat jurídica i recursos, i el Dr. Juli Ponce, director del TransJus.

 

web-ok-2

Posteriorment van seguir tres conferències a càrrec d’acadèmics experts: el Doctor en dret i professor de la Universitat de Sevilla Manuel Silva, autor d´un llibre sobre la pobresa energètica,  el catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat d´Almeria, Iñigo del Guayo Castiella, autor de diferents treballs sobre la qüestió,  i el professor Bartlett Castellà, professor de Dret Públic d’ ESADE Business & Law School, Universitat Ramón Llull, qui també s´ha ocupat de la regulació del sector. En les ponències es van posar en relleu dades empíriques i es va parlar del marc jurídic vigent a l´àmbit europeu, espanyol i català.

10-web4

Manuel Silva

A continuació i per concloure la jornada, va tenir lloc una taula rodona moderada pel secretari de la FMC, Juan Ignacio Soto, per a exposar la situació actual i les perspectives de futur en el marc català, estatal i de la Unió Europea. En aquesta taula van participar diversos experts en matèria jurídica i representant dels ombudsmen catalans.

D´una banda,  l´advocat i professor associat de la  Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona Joan Recasens va exposar la litigació existent en la matèria, fent referència a la sentència d´un Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona,  que anul·là fa unes setmanes el Protocol de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica i que es troba ara recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

12-web5

Enric Barlett Castellà

En Juli Ponce  va fer referència a la diferent situació de les companyies privades quan presten serveis d´interès general,  a la Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unió Europea de 2016 que considera possible la limitació de preus dels subministraments per part dels Estats i a les treves hivernals de diferents països que impedeixen tallar els subministraments, como ara en el cas francès on hi ha una interessant sentència del Consell Constitucional vinculant dignitat, habitatge, constitució i impossibilitat de tallar el subministrament de l´aigua durant tot l´any.

El senyor Daniel Ruiz, membre de la Sindicatura de Greuges de Catalunya, va exposar el punt de vista d´aquesta institució,  que ha emès diversos interessants informes sobre la matèria i un document en relació amb la darrera regulació estatal, Reial decret 897/217, de 6 de octubre, en el que  entén que, entre d´altres qüestions, la Llei catalana 24/2015 preval sobre el Reial decret 897/2017 pel que fa a prohibir la suspensió del subministrament d’electricitat en situacions de vulnerabilitat i posa  de manifest com manquen garanties que les administracions competents en serveis socials disposin de recursos suficients per assumir el 50% de les factures dels consumidors vulnerables.

9-web3

Iñigo del Guayo Castiella

El president del Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya, senyor Joan Barrera i Riba, va exposar la molt rellevant qüestió de la visió des de la protecció dels drets de les persones en el món local.

Va cloure la jornada el Director del TransJus, fent referència a com la pobresa energètica és un wicked problem, en expressió utilitzada pels estudiosos de la transdisciplinaietat,  és a dir, un problema molt complex que exigeix una comprensió des de diverses perspectives, tot citant les paraules de BREWER sobre que el món té problemes, però les universitats departaments. També va esmentar les crides de la Lliga d´Universitats Europees de Recerca a promoure aquest enfoc amb col·laboració entre actors socials i universitats.

L´existència d´interessos molt potents de tota mena en aquest àmbit i les dificultats pel bon funcionament de la liberalització duta a terme en els darrers anys fan complexa també la trobada de solucions raonables per a tothom, que garanteixen la sostenibilitat econòmica, ambiental i el principi jurídic de precaució social, reconegut legalment i jurisprudencialment, que exigeix distingir la impossibilitat de tallar subministraments bàsics per a la vida humana de la distribució de costos i beneficis generats per aquesta prohibició legal entre el sector públic i privat.

foto-web-6

En tot cas, en el mig termini caldrà combinar tècnica (jurídica, econòmica, de gestió pública i privada…) amb empatia i saviesa, car, com assenyalà  KARL LLEWLLYN, un rellevant jurista nord-americà que va viure en el context de la Gran Depressió del segle passat, i  qui va ser esmentat en la jornada:

 “La compassió sense tècnica és un caos; i la tècnica sense compassió és una amenaça”

Les diferents intervencions seran recopilades en un llibre col·lectiu que serà objecte de propera publicació amb l´ànim de contribuir a clarificar les diverses qüestions suscitades al llarg de l´activitat.

Crònica realitzada pel Dr.Juli Ponce Solé, Director del TransJus.