Derechos Humanos

ENVELLIMENT, CIUTATS I DRETS: una qüestió cabdal per les nostres societats

El passat dia 9 d´abril de 2018, TransJus i l´Observatori Metropolità de l´habitatge de Barcelona varen organitzar una jornada de matí i tarda sobre la qüestió de l’envelliment, amb un interessant programa transdisciplinar. Volem agrair a l´observatori, i especialment a la seva presidenta, la senyora Carme Trilla, l´interès en l´activitat i la seva presència.

IMG_5902.JPG

Juli Ponce Solé i Carme Trilla

Sembla ja un tòpic dir que l´envelliment de les nostres societats està essent i serà un canvi demogràfic revolucionari que afectarà a tot un seguit d´aspectes. Les dades són certament extraordinàries a nivell mundial, com mostra aquest gràfic dinàmic, i especialment singulars pel cas espanyol i català. En aquest darrer cas, només una dada: la població de 85 anys i més creixerà un 50% en l´àmbit de l´àrea metropolitana de Barcelona d´avui a l´any 2030.

IMG_5918.JPG

Dr. Jordi Albrech Vie

Dit això, el cert és que la perspectiva transdisciplinar acadèmica sobre envelliment amb inclusió de les ciències socials ha estat, fins ara discreta, en la mateixa línia, per cert, que la recerca transdisciplinar en general, la qual diversos informes recents de League of European Reserach Universities (LERU, selecte grup d´universitat entre les que està únicament la de Barcelona de l´Estat espanyol) de la British Academy, per exemple, descriuen com a essencial per a les nostres societats, posant en relleu, però, les dificultats pràctiques (entre elles, el ser considerat poc científic) que els recercadors encara han d’abordar. Com ha estat dit, és palpable el Zeitgeist interdisciplinari, però encara queda molt per fer.

Tenint en compte tots aquests elements, la jornada va suposar posar la primera pedra en la nova línia d´envelliment que TransJus ha llençat i en la que un grup de 21 professors de la Facultat de Dret de la UB (juristes, de Dret privat i públic, especialistes en gestió pública, politòlegs i criminòlegs, especialment) han començat a reflexionar, en espera de resultats futurs concrets en forma de noves activitats, projectes de recerca i de transferència de coneixement i publicacions.

La jornada, llarga però força profitosa, va comptar amb valuoses perspectives des de la medicina, la psicologia, el Dret, la gestió pública i privada, el treball social, l´Economia o l´arquitectura, amb presència de qualificats ponents que desenvolupen la seva activitat en la Universitat, el sector privat, el sector públic i el tercer sector. Un cas, doncs de transdisciplinarietat recercadora, amb enfocs diferents en conversa i participació en un context acadèmic de membres de la societat.

Una primera conclusió general que cal extreure de la jornada és, com dèiem, la importància de les dades amb les que ja contem al voltant de l´envelliment i les que haurem de generar i analitzar en el futur. Dades que haurien de permetre desenvolupar polítiques públiques basades en l´evidència i modificar i aprovar noves millors regulacions, d´acord amb dades empíriques que encara manquen sovint en el món jurídic però que comencen a ser explorades, i interpretar-les i aplicar-les de conformitat amb la realitat social (art. 3.1 del Codi Civil).

IMG_5935.JPG

Dr. Jordi Bosch Meda

Polítiques públiques i normes que els recercadors d’altres àrees, per cert, com ara la neurociència o l’economia, no poden deixar de tenir en compte, donat que, com es va posar en relleu, hi ha en joc una tensió creixent entre qüestions d´avançament tècnic, problemes econòmics, opcions polítiques i drets constitucionalment reconeguts, com el de l´art. 50 CE relatiu a la necessitat d´existència de pensions dignes i adequades i altres mesures.

Cap solució tècnica i econòmica pot desconèixer, doncs, el marc jurídic vigent i el seu punt de vista jurisprudencial, a l´igual que aquests darrers no poden desconèixer aquelles primeres. En aquest sentit, TransJus té especial interès per analitzar les relacions entre Economia i Dret i drets humans, aspecte al que va dedicar una activitat l´any passat, amb inclusió de diversos materials d´interès en la matèria, i que en el cas de l´envelliment tenen importants repercussions en matèria de cost de tractament de demències i de prestacions a la tercera edat.

El mutu enteniment esdevé, en fi, inexcusable en ple segle XXI.

Partint d´aquestes constatacions, volem acabar donant algunes pinzellades sobre les diferents sessions desenvolupades. Des de la perspectiva neurocientífica, el Dr. Alberch va realitzar una magnífica conferència inaugural, en la que va posar en relleu els avanços de la neuroimatge i la tasca que s´està desenvolupant per a assolir un envelliment actiu des de la medicina, destacant el programa de la Unió Europea EIT Health, en el que participa la UB. Precisament, la Dra. Lauroba, després de fer un esbós del marc jurídic de l´envelliment, ens va exposar que un equip d´acadèmics estan desenvolupant una interessant activitat en el marc d´aquest programa.

La Dra. Gramunt, de la Fundació Pasqual Maragall, per la seva banda, va centrar la seva exposició en el greu problema de la malaltia d´Alzheimer, la principal causa de demència avui en dia, associada a la longevitat com a resultat dels èxits mèdics assolits al llarg del segle passat, gràcies, entre d´altres, a la prevenció de les malalties cardiovasculars, la baixada de la mortalitat infantil, els antibiòtics i l´anestèsia perfeccionada, que permet ara operar a la gent gran. Com va posar en relleu aquesta ponent, quan es detecten símptomes d´aquesta malaltia, ja fa 15 o 20 anys que va començar en el cervell del malalt. El punt crucial doncs és la detecció de la mateixa en l’anomenada fase preclínica i la seva prevenció, el que presenta reptes importants.

IMG_5975.JPG

Mercè Giner, Nina Gramunt, Josep Maria Guinart, Lluís Viguera Espejo, Laia Vila i Juli Ponce Solé

L´envelliment i les demències posen damunt la taula el paper dels serveis públics en un Estat social com el nostre (art. 1.1 CE) i la tasca del sector públic i el rol del privat en col.laboració al respecte. En aquest sentit, el senyor Torrens va fer una molt interessant exposició sobre les superilles socials, impulsades per l´ajuntament de Barcelona com a nova frontera propera a les persones per a garantir el seu dret a una bona administració dels servies d´atenció domiciliaria, que necessiten 112.000 persones, que avui en dia donen feina a 4.000 cuidadores (en femení, perquè el 90% són dones, el que posa també damunt de la taula la perspectiva de gènere en l´envelliment i en la cura de les persones). Amb 350.000 persones de més de 65 anys a Barcelona, i pujant, 6 anys de llista d´espera per a residències i una economia informal evident en el sector, totes aquestes són qüestions enormement importants, i caldrà, com va dir gràficament, que la tribu, el conjunt de la comunitat, prengui cura i vetlli tant per nens com per avis.

La gestió pública dels serveis d´atenció a persones envellides va continuar essent focus l’atenció en la ponència del professor Lluís Medir, qui va presentar un molt interessant estudi de propera publicació per la Fundació Pi i Sunyer, mitjançant enquestes a municipis de Catalunya, en el que es detecten interessants tendències en els anys més durs de la crisi econòmica i en l´actualitat. Gestió pública que no pot oblidar els aspectes vinculats a la seguretat d´un col·lectiu, com el de la gent gran, potencialment vulnerable, i que, en ocasions, pateix d´abusos i delictes per part dels més propers, com el professor Soria va recordar, el que ens posa davant de la tensió entre l´autonomia de la voluntat i l’eficàcia de la protecció dels més vulnerables, amb incidència, evident o no, de demències com les esmentades.

IMG_5944.JPG

Dr. Miguel Angel Soria Verde

Però si alguna altra cosa també va quedar clara en la jornada, va ser la rellevància de l’ habitatge i l´entorn urbà en el que desenvolupa les seves activitats la gent gran. Com assenyala la Nova Agenda Urbana, sorgida de la reunió internacional Habitat III a Quito, a la tardor de 2016 i recollida en la resolució 71/256 de 23 desembre de 2016 de Nacions Unides en el seu paràgraf 11:

“Compartim l’ideal d’una ciutat per a tots, referint-nos a la igualtat en l’ús i el gaudi de les ciutats i els assentaments humans i buscant promoure la inclusivitat i garantir que tots els habitants, tant de les generacions presents com a futures, sense discriminació de cap tipus, puguin crear ciutats i assentaments humans justs, segurs, sans, accessibles, assequibles, resilients i sostenibles i habitar en ells, a fi de promoure la prosperitat i la qualitat de vida per a tots. Fem notar els esforços d’alguns governs nacionals i locals per a consagrar aquest ideal, conegut com “el dret a la ciutat”, en les seves lleis, declaracions polítiques i cartes”.

I en el paràgraf 62:

“En comprometem a fer front a les conseqüències socials, econòmiques i espacials de l´envelliment de la població, quan s´escaigui, i aprofitar el factor del envelliment com una oportunitat per a l´aparició de nous llocs de treball decent i un creixement sostingut, inclusiu i sostenible, al temps que es millora la qualitat de vida de la població urbana”.

Des d´aquesta crucial perspectiva, ja abordada per TransJus en col.laboració amb ONU-Habitat l´any passat, diversos ponents van emfatitzar que sembla haver-hi un desig general d´envellir a la llar pròpia i no ser institucionalitzat, si això és possible. L´envelliment actiu es lliga, doncs, amb envellir bé i a casa, amb un entorn urbà que permeti participar en la vida social, com una recent recerca transdisciplinar espanyola, incloent professors de Dret civil, posa en relleu.

En conseqüència, l´urbanisme i l´habitatge esdevenen crucials, com els ponents Jordi Bosch i Carme Trilla van ressaltar. Les dades ofertes per tots dos són, com a mínim inquietants, tant pel que fa a l´estat del parc immobiliari i urbà català (eficiència energètica, llars sense ascensor que aïllen als avis i àvies, conduint a la soledat no desitjada, que perjudica tant a la salut com 15 cigarretes diàries i que ha donat lloc a una modificació de l´organització administrativa britànica, urbanitzacions disperses amb manca de transport públic…) com pel que fa a l´assequibilitat de l´habitatge ara mateix, i, sobre tot, en prospectiva en relació als que avui tenen entre 45 i 64 anys (674 llars a Catalunya tenen el seu cap de llar entre aquesta franja d´edat, el 23% del total) i que estan passant, d´una manera o altra, en el pitjor dels casos amb llançaments i desnonaments, la crisi econòmica i habitacional. El Dr. Bosch va anunciar l´avançat estat de tramitació de l´esperat per més d´una dècada Pla Territorial Sectorial d´Habitatge, que caldrà analitzar amb cura i avaluar quan s´aprovi.

La senyora Trilla, economista i com hem dit presidenta de l´observatori d´habitatge metropolità de Barcelona, va alertar sobre la necessitat de fer un seguiment informat amb dades de l´evolució futura de la taxa de sobreesforç de lloguer entre la gent gran (% de llars que destinen més del 40% de llars que destinen més del 40% a pagar habitatges i subministraments), que presenta el risc d´apujar-se notòriament, un àmbit on la Universitat pot contribuir destacadament. La generalització d´habitatge de propietat entre gent gran avui existent pot evolucionar cap a una situació futura diferent, el que pot afectar a la utilització de fórmules amb cobertura del Dret privat (hipoteques inverses, etc.) basades actualment, en l´existència d´un patrimoni que, pot ser, gent jove ara no tindrà el dia de demà, en el context de la crisi econòmica actual, l´atur existent, la precarietat laboral i els salaris baixos. Situació que, per cert, pot qüestionar el pacte intergeneracional implícit existent fins ara, com es va suscitar al llarg de la jornada.

Caldrà, doncs, reflexionar i recercar sobre aquest risc, així com sobre les possibilitats que l´autonomia de la voluntat i les fórmules jurídic-privades puguin oferir en general en la protecció dels interessos dels més dèbils.

IMG_5948.JPG

Dra. Elena Lauroba, Dr.Lluis Medir, Dr. Miguel Angel Soria Verde i Dr. Juli Ponce Solé

Per altra banda, el deficient estat del parc immobiliari és una de les causes, no l´única, de la pobresa energètica, que presenta unes dades certament importants a casa nostra i unes conseqüències gens menyspreables, com va exposar el senyor Josep María Guinart.

“La pobresa energètica mata física i socialment”, assenyala el Comitè Econòmic Social Europeu en un Dictamen de l’any 2013.

En el primer cas, les morts atribuïdes a la pobresa energètica superen a les morts per accident de trànsit, doncs, d’acord amb un informe de l’Associació de Ciències Ambientals, “s´ha calculat en una mitjana anual de 24.000 morts, l’erradicació de la pobresa energètica evitaria potencialment entre 2.400 i 9.600 (amb un valor central de 7.200 basat en la metodologia OMS) morts prematures de persones d’edat avançada. En comparació, la xifra de víctimes mortals en accidents de trànsit en carretera a Espanya estava en 1.129 morts l’any 2012, la qual cosa posa de manifest que, malgrat les incerteses en les estimacions, la pobresa energètica podria estar sent, des de fa anys, una causa de mort més important que els accidents de trànsit, una problemàtica molt més reconeguda per les administracions i la societat en el seu conjunt”.

En el segon àmbit, el social, la pobresa energètica frena la mobilitat, influeix en l’ocupació, la manca de calefacció afecta a la higiene, la salut (amb el dilema heat or eat, això és, abstenir-se de despeses necessàries, afeccions respiratòries, etc.), genera sobreendeutament i aïllament social i geogràfic. Les dades que es manegen xifren entre 50 i 125 milions els europeus amb el risc de veure’s afectats per situacions de pobresa energètica, d’acord amb el Parlament Europeu, dels quals uns 5 milions (1 de cada 10 llars) serien espanyols, xifres que no han fet sinó créixer en els últims anys. En el cas català, IVÀLUA ha xifrat entre un 11%, l’estimació més optimista, i 18%, la més pessimista, el percentatge de llars en situació de pobresa energètica, dels quals ha realitzat una anàlisi de les seves característiques.

En fi, la pobresa energètica, amb perspectiva d´edat i de gènere incorporada ens temem que no deixarà d´estar a l´agenda política i social a casa nostra. Per això, TransJus va promoure fa un temps un debat sobre la qüestió, que ha donat lloc a un llibre en procés d´edició ara i que es presentarà públicament el proper mes de maig. La millora regulatòria i adequades polítiques públiques poden contribuir a fer front a aquesta realitat

Una part del deficient estat del parc immobiliari, de la pobresa energètica i d´altres problemes socials pot venir vinculat a la qüestió de les pensions de la gent gran. El senyor Viguera va oferir-nos una molt interessant anàlisi al respecte, sobre el que tenim ara i el que vindrà, des de la perspectiva econòmica, tenint en compte l´envelliment i la ratio de dependència entre persones actives i no actives, la gent empleada i la taxa l’ocupació i la productivitat i la generositat que la societat vulgui mostrar amb els seus grans. Entre d´altres qüestions, sorgeix la dels fluxos migratoris com a solució a les preocupants dades mostrades, el que impacte en altres aspectes socials i polítics vinculats, com és obvi. També la possibilitat futura, com algun autor propugna, de desvincular el pagament de les pensions del treball desenvolupat i la cotització, suggerint-se que la cobrés tothom, el que ens aproxima al tema de la renda bàsica universal, de la que el TransJus també es va ocupar el darrer any.

Perspectiva econòmica al.ludida que, òbviament, haurà de enquadrar-se en el marc jurídic legal i constitucional, aspecte, que com deiem, el TransJus ja ha tingut ocasió de tractar. En aquest sentit, conèixer que estan fent els estats socials del nostre entorn ens pot ajudar, així com perfeccionar tècniques jurídiques basades en avenços científics de les ciències conductuals, com el nudging, tractat en una anterior activitat de TransJus, coorganitzada amb l´Institut de Neurociències de la UB, mecanisme emprat ja, per exemple al Regne Unit, al situar en la regulació aprovada una 

opció pel ciutadà determinada per defecte en l´àmbit de les pensions, per incentivar des del sector públic determinades eleccions.

Ara bé, sens dubte hi ha una cosa pitjor que tenir una llar amb problemes per a pagar els subministraments essencials per a la vida: no tenir llar en absolut. Les senyores Mercè Giner i Laia Vila ens van explicar dos exemples de la important tasca que desenvolupa el tercer sector en l´assistència a persones, gent gran entre elles, que no tenen un allotjament digne, el que connecta amb els problemes vinculats a la manca d´efectivitat del dret constitucional a l´habitatge.

IMG_5928.JPG

Lluís Torrens

Com dèiem, la jornada va ser densa, però de gran utilitat. A banda de les reflexions exposades, i les extretes per cada un dels assistents, així com possibles activitats futures conjuntes entre els participants, TransJus procedirà a publicar properament un working paper derivat de l´activitat i aquí es poden trobar els powers points emprats pels participants en la jornada, amb dades més detallades, i la gravació en vídeo sencera de la mateixa:

  • El alzheimer: de los retos científicos a los retos sociales, per Nina Gramunt (Coordinadora científica de la Fundación Pascual Maragall) Pdf
  • El proceso psicológico de victimización criminal en personas de la tercera edad, per Miguel Angel Soria Verde (Universitat de Barcelona) Pdf
  • Polítiques municipals de gent gran. Reptes per a un model de gestió de l’envelliment actiu, per Lluis Medir (Universitat de Barcelona) Pdf
  • #ningúdormintalcarrer, per Laia Vila (Fundació Arrels) Pdf
  • El problema de l’habitatge a la vellesa a Catalunya, per Jordi Bosch Meda (Cap del Servei de Planificació d’Habitatge i Sòl Residencial, Generalitat de Catalunya) Pdf
  • Economia, habitatge i envelliment, per Carme Trilla (Presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona) Pdf
  • Dret, drets, polítiques públiques i envelliment, per M. Elena Lauroba (Universitat de Barcelona) Pdf

Links per accedir a la gravació de la jornada:

Confiem, doncs, que aquesta activitat sigui la primera de moltes altres en col·laboració amb institucions públiques i privades i el tercer sector. I és que, en definitiva, l’envelliment és un tema que, tard o d´hora, ens interessarà a tothom. Diuen que preguntat un cop Maurice Chevalier, actor i cantant francès desaparegut al 1972, sobre què opinava d´envellir, va respondre, amb una intuïció avaluadora de cost-benefici certament notable, que no li agradava gaire, però que si mirava les alternatives, ho preferia. Doncs bé, ja que hem d´envellir tots, amb independència de les nostres particularitats, perquè humans som, procurem llavors entre tots que tothom pugui fer-ho el millor possible (idea a la que responen les polítiques públiques d´altres països condensades en expressions com Ageing in place, Age-friendly place, Liveable communities, Bien Viellir, Vivre Ensemble) i en una llar pròpia (en un allotjament aconseguit en qualsevol modalitat jurídica: compra, lloguer, etc.), que sigui, a més, digne i adient.

Crònica realitzada pel Dr. Juli Ponce Solé, Director del TransJus

Anuncios

ENGLUED: CHANGING STRUCTURES OF LEGAL EDUCATION. Lego is a methaphore for Globalised Law

Last March 2, professor Shauna Van Praagh has been invited by the TransJus at the Faculty of Law of the University of Barcelona to speak about innovations in the field of teaching law at McGill University.

Foto1

The activity has been introduced by Dr. Mar Campins, Assistant Dean of International Relations and Research of the Faculty of Law, University of Barcelona.

 

1.Introduction

McGill University has an obvious choice for a new plastic-brick structure of law. This means a combination of every country’s Law, because “to be a good lawyer you have to start to look into the past”. This is the reason why, in this University, professors draw lessons from the past and from different traditions of law (polysemy, trans sistemicity and trans disciplinarity).

Legal traditions and systems are constantly explored through a comparative, integrated lens that is unique around the world, including a better understanding of indigenous Law through problem-based learning. This approach is against teaching one unified Law for each country. The solution for justice is a good education of jurists who have to start with an international law vision. Consequently, it takes legal education one step further, so as to create jurists with solutions to the most typical law problems in the whole world and to promote flexibility, creativity and innovation in law such as the interpretation and creation of laws, rules, treaties, norms, iura, jurisprudence… Therefore asking questions and giving answers.

One technique is being bilingual (English-French) and rigorously bijural: McGill Law sits at the epicentre of two major legal traditions of the western world — the civil law and the common law.

From its earliest days, McGill has been a bridge between these two traditions. The McGill program is a global model for legal education that adapts to the changing shape of our world without borders. [McGill University, 2018] This is the challenge!

  1. Play well-unglue the Lego

(Metaphor) To add more programs, languages, information is better, this is what globalisation means. This institution uses spaces to talk about the world and other spaces to focus on one legal system at a time. Let’s beat uncertainty! Lego/’play-well’: classic pieces match with the new ones.

Foto2

Legal education and Lego combine competency and creativity. Like the characters, we want to break down divisions, barriers, and sustain creativity to solve cases. The father (represents common law) and the son (representing civil law) created plastic-brick structures/law.

Transdiscipinarity and transistemicity: questions and transgresses barriers, it matches the pieces and people, enriches learning, students are able to progress what is learned in a more flexible way. The Lego walls separate the disciplines. Nevertheless, we must unglue them to relate and compare them. This way we will find solutions.

  1. Mc Gill- “Doin’ the Trans systemic

“Legal traditions of the world”

The Transsystemic method integrates common law and civil law degrees for the 1st time in the world. Combining contractual and extra contractual law, is an example of transistemicity, such as combining criminal law with family law amongst others, namely, Roman law and French law, a part from combining indigenous law, plus civil law and common law (public law), as already stated.

  1. Conclusion/lessons

To sum up, with this method we can rebuild, change and demolish structures and students can mix, match and solve social problems. Moreover, students deal with lives issues and satisfy the common interest.

Responding to globalization does not destruct local law; it combines it, conserving its individuality. This is reflected when Lego movie’s people used their skills to fix and the daughter came and criticized to construct a better world.

Lego builders (law teachers) should work in teams to increase the student’s recreation, fluency of global law, constructions… Even though, when complexity is given we look for safety (common law). Let’s be brave, and actualize!

IMG_5552

WEBGRAPHY

Mc Gill. Faculty of Law. A global model of legal education. BCL/LLB curriculum renewal. [3/3/201]. https://www.mcgill.ca/law/future

Cronicle by Linda Lower, Student of the Faculty of Law, University of Barcelona.

Drets Humans i Drets d’Autor: un debat cada vegada més difícil

 

El passat dilluns dia 12, la professora Gendreau va pronunciar a la facultat de Dret una conferencia seguida de debat amb el títol “Drets Humans i Drets d’Autor: un debat cada vegada més difícil”. La presentació del debat va ser a càrrec de la Dra.Ujala Joshi Jubert.

La Professora Ysolde Gendreau és especialista en Dret de la Propietat Intel·lectual i docent a la Facultat de Dret de la Universitat de Montreal.

IMG_5669

La seva recerca es centra en els drets d’autor des d’una perspectiva comparativa i internacional. La Prof.Gendreau es també membre del Centre de Recerca en Dret Públic de la Facultat de Dret de la Universitat de Montreal i en l’actualitat ostenta el càrrec de Vice-degana de la Facultat.

Es una de les principals especialistes en l’anàlisi dels drets d’autor canadencs i en el dret comparat, particularment en el dret estatunidenc i europeu. En l´últim comitè executiu d’ALAI[1] (Associació Literària i Artística Internacional), la Prof. Gendreau va ser escollida com una dels sis vicepresidents d’aquesta associació internacional de drets d’autor. El Congrés ALAI 2018 es celebrarà a Montreal del 12 al 14 de setembre de 2018 sobre el tema dels recursos protegits per drets d’autor.

Els drets d’autor a Canadà han estat estudiats internacionalment per experts en aquesta matèria des de fa temps, però es especialment interesant analitzar la seva evolució per a satisfer les necessitats que sorgeixen de la economia digital.

A l’actualitat, les preguntes sobre l’impacte de l’aplicació del CETA respecte a la protecció de certs drets requereixen un anàlisi exhaustiu de la qüestió des del punt de vist dels drets d’autor i del dret a la propietat intel·lectual, el qual ha desenvolupat la Prof. Gendreau en responent a la seva invitació pel TransJus.

[1] Fundada a Paris al 1878 per iniciativa de la Societé des Gens de Lettres i sota la presidència honoraria de Victor Hugo, el primer objectiu de l’ALAI va ser fomentar la creació  d’una convenció internacional per a la protecció de la propietat artística i literària.

Pobreza energética: Regulación jurídica y protección de los derechos de las personas

El lunes día 12 de febrero, el Aula Magna de la Facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona acogió la jornada “Pobreza energética: regulación jurídica y protección de los derechos de las personas”, organizada por la Federación de Municipios de Cataluña (FMC) y el Instituto de Investigación de la UB TransJus.

Durante los últimos años, la pobreza energética ha sido uno de los principales temas que han preocupado a la sociedad catalana, así como objeto de varias normativas y sentencias judiciales. A ello se suman las impugnaciones presentadas por el Gobierno central ante el Tribunal Constitucional contra la legislación autonómica creada para regular este problema.

Desde la Federación de Municipios de Cataluña y el TransJus se diseñó una jornada para debatir cual es la situación actual y las perspectivas de futuro en Cataluña respecto a la lucha contra la pobreza energética.

6-web-ok-1

Presentó el acto el Dr. Xavier Pons, decano de la Facultad de Derecho de la UB; el señor Xavier Amor, presidente de la FMC, que puso de relieve como los municipios han hecho todo lo posible para menguar los efectos de esta pobreza y pidió seguridad jurídica y más recursos, y el Dr. Juli Ponce, director del TransJus.

web-ok-2

Posteriormente tuvieron lugar tres conferencias a cargo de académicos expertos: el Doctor en derecho y profesor de la Universidad de Sevilla Manuel Silva, autor de un libro sobre la pobreza energética, el catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Almería, Iñigo del Guayo Castiella, autor de varios trabajos sobre la cuestión, y el profesor Barlett Castellà, profesor de Derecho Público de ESADE Business & Law School, Universidad Ramon Llull, que también se ha ocupado de la regulación del sector. En estas ponencias se pusieron de relieve datos empíricos y se habló del marco jurídico vigente en el ámbito europeo, español y catalán.

10-web4

Manuel Silva

A continuación y para concluir la jornada, tuvo lugar una mesa redonda moderada por el secretario de la FMC, Juan Ignacio Soto, para exponer la situación actual y las perspectivas de futuro en el marco catalán, estatal y de la Unión Europea. En esta mesa participaron varios expertos en materia jurídica y el representante de los ombudsmen catalanes.

Por otro lado, el abogado y profesor asociado de la Facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona Joan Recasens expuso la litigación existente en la materia, haciendo referencia a la sentencia de un Juzgado de lo Contencioso-Administrativo de Barcelona, que anuló hace unas semanas el Protocolo de medidas urgentes para afrontar la emergencia en el ámbito de la vivienda y la pobreza energética y que ha sido recurrida ante el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña.

12-web5

Enric Bartlett Castellà

Juli Ponce hizo referencia a las distintas situaciones de las compañías privadas cuando prestan servicios de interés general, a la Sentencia del Tribunal de Justicia de la Union Europea de 2016 que considera posible la limitación de los precios del suministro por parte de los Estados y a las treguas hibernales de diferentes países que impiden cortar el suministro, como se trata del caso francés en el que existe una interesante sentencia del Consejo Constitucional vinculando dignidad, vivienda, constitución y la imposibilidad de cortar el suministro de agua durante todo el año.

El señor Daniel Ruiz, miembro del Síndic de Greuges de Cataluña, expuso el punto de vista de esta institución, que ha emitido varios informes interesantes sobre la materia y un documento en relación con la última regulación estatal, el Real Decreto 897/2017, de 6 de octubre, en el que entiende que, entre otras cuestiones, la Ley Catalana 24/2015 prevalece sobre el Real Decreto 897/2017 con respecto a prohibir la suspensión del suministro de electricidad en situaciones de vulnerabilidad y pone de manifiesto la falta de garantías que las administraciones competentes en servicios sociales tienen para disponer de recursos suficientes para asumir el 50% de las facturas de los consumidores vulnerables.

9-web3

Iñigo del Guayo Castiella

El presidente del Fórum de Síndics i Síndiques, Defensores y Defensoras Locales de Cataluña, el señor Joan Barrera i Riba, expuso la relevante cuestión de la visión desde la protección de los derechos de las personas en el ámbito local.

Concluyó la jornada el Director del TransJus, haciendo referencia a la pobreza energética como un wicked problem, una expresión utilizada por los estudiosos de la transdisciplinariedad, es decir, un problema muy complejo que exige una comprensión desde distintas perspectivas, citando las palabras de BREWER sobre que el mundo tiene problemas pero las universidades departamentos. Asimismo mencionó el llamamiento de la Liga de Universidades Europeas de Investigación para promover este enfoque de colaboración entre actores sociales y universidades.

La existencia de intereses de todo tipo muy potentes en este ámbito y las dificultades para el buen funcionamiento de la liberalización llevada a cabo en los últimos años supone una complejidad para encontrar soluciones razonables para todos, que garanticen la sostenibilidad económica, ambiental y el principio jurídico de precaución social, reconocido legalmente y jurisprudencialmente, que exige distinguir la imposibilidad de cortar suministros básicos para la vida humana de la distribución de costes y beneficios generados por esta prohibición legal entre el sector público y privado.

foto-web-6

En todo caso, hará falta a medio plazo combinar técnica (jurídica, económica, de gestión pública y privada…) con empatía y sabiduría, pues, como señaló KARL LLEWLLYN, un relevante jurista norte americano que vivió en el contexto de la Gran Depresión del siglo pasado y que fue mencionado en la jornada:

“La compasión sin técnica es un caos; y la técnica sin compasión es una amenaza”.

Las distintas intervenciones serán recopiladas en un libro colectivo que será objeto de publicación con el ánimo de contribuir a calificar las diferentes cuestiones suscitadas a lo largo de la actividad.

 

Crónica realizada por el Dr.Juli Ponce Solé, Director del TransJus. 

Pobresa energètica: regulació jurídica i protecció dels drets de les persones

El dilluns dia 12 de febrer, l’Aula Magna de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona va acollir la jornada “Pobresa energètica: regulació jurídica i protecció dels drets de les persones”, organitzada per la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Institut de Recerca de la UB TransJus.

Durant els últims anys, la pobresa energètica ha estat un dels principals temes que han preocupat a la societat catalana, així com objecte de diverses normatives i sentències judicials. A això s’hi sumen les impugnacions presentades pel Govern central davant el Tribunal Constitucional contra la legislació autonòmica creada per a regular aquest problema.

Des de la Federació de Municipis de Catalunya i el TransJus es va dissenyar una jornada per a debatre quina és la situació actual i quines són les perspectives de futur a Catalunya respecte a la lluita contra la pobresa energètica.

6-web-ok-1

Va presentar l’acte el Dr.  Xavier Pons, degà de la Facultat de Dret de la UB; el senyor Xavier Amor, president de la FMC, qui va posar en relleu com els municipis han fet tot el possible per minvar els efectes d’aquesta pobresa i va demanar seguretat jurídica i recursos, i el Dr. Juli Ponce, director del TransJus.

 

web-ok-2

Posteriorment van seguir tres conferències a càrrec d’acadèmics experts: el Doctor en dret i professor de la Universitat de Sevilla Manuel Silva, autor d´un llibre sobre la pobresa energètica,  el catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat d´Almeria, Iñigo del Guayo Castiella, autor de diferents treballs sobre la qüestió,  i el professor Bartlett Castellà, professor de Dret Públic d’ ESADE Business & Law School, Universitat Ramón Llull, qui també s´ha ocupat de la regulació del sector. En les ponències es van posar en relleu dades empíriques i es va parlar del marc jurídic vigent a l´àmbit europeu, espanyol i català.

10-web4

Manuel Silva

A continuació i per concloure la jornada, va tenir lloc una taula rodona moderada pel secretari de la FMC, Juan Ignacio Soto, per a exposar la situació actual i les perspectives de futur en el marc català, estatal i de la Unió Europea. En aquesta taula van participar diversos experts en matèria jurídica i representant dels ombudsmen catalans.

D´una banda,  l´advocat i professor associat de la  Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona Joan Recasens va exposar la litigació existent en la matèria, fent referència a la sentència d´un Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona,  que anul·là fa unes setmanes el Protocol de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica i que es troba ara recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

12-web5

Enric Barlett Castellà

En Juli Ponce  va fer referència a la diferent situació de les companyies privades quan presten serveis d´interès general,  a la Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unió Europea de 2016 que considera possible la limitació de preus dels subministraments per part dels Estats i a les treves hivernals de diferents països que impedeixen tallar els subministraments, como ara en el cas francès on hi ha una interessant sentència del Consell Constitucional vinculant dignitat, habitatge, constitució i impossibilitat de tallar el subministrament de l´aigua durant tot l´any.

El senyor Daniel Ruiz, membre de la Sindicatura de Greuges de Catalunya, va exposar el punt de vista d´aquesta institució,  que ha emès diversos interessants informes sobre la matèria i un document en relació amb la darrera regulació estatal, Reial decret 897/217, de 6 de octubre, en el que  entén que, entre d´altres qüestions, la Llei catalana 24/2015 preval sobre el Reial decret 897/2017 pel que fa a prohibir la suspensió del subministrament d’electricitat en situacions de vulnerabilitat i posa  de manifest com manquen garanties que les administracions competents en serveis socials disposin de recursos suficients per assumir el 50% de les factures dels consumidors vulnerables.

9-web3

Iñigo del Guayo Castiella

El president del Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya, senyor Joan Barrera i Riba, va exposar la molt rellevant qüestió de la visió des de la protecció dels drets de les persones en el món local.

Va cloure la jornada el Director del TransJus, fent referència a com la pobresa energètica és un wicked problem, en expressió utilitzada pels estudiosos de la transdisciplinaietat,  és a dir, un problema molt complex que exigeix una comprensió des de diverses perspectives, tot citant les paraules de BREWER sobre que el món té problemes, però les universitats departaments. També va esmentar les crides de la Lliga d´Universitats Europees de Recerca a promoure aquest enfoc amb col·laboració entre actors socials i universitats.

L´existència d´interessos molt potents de tota mena en aquest àmbit i les dificultats pel bon funcionament de la liberalització duta a terme en els darrers anys fan complexa també la trobada de solucions raonables per a tothom, que garanteixen la sostenibilitat econòmica, ambiental i el principi jurídic de precaució social, reconegut legalment i jurisprudencialment, que exigeix distingir la impossibilitat de tallar subministraments bàsics per a la vida humana de la distribució de costos i beneficis generats per aquesta prohibició legal entre el sector públic i privat.

foto-web-6

En tot cas, en el mig termini caldrà combinar tècnica (jurídica, econòmica, de gestió pública i privada…) amb empatia i saviesa, car, com assenyalà  KARL LLEWLLYN, un rellevant jurista nord-americà que va viure en el context de la Gran Depressió del segle passat, i  qui va ser esmentat en la jornada:

 “La compassió sense tècnica és un caos; i la tècnica sense compassió és una amenaça”

Les diferents intervencions seran recopilades en un llibre col·lectiu que serà objecte de propera publicació amb l´ànim de contribuir a clarificar les diverses qüestions suscitades al llarg de l´activitat.

Crònica realitzada pel Dr.Juli Ponce Solé, Director del TransJus.

A Business and Human Rights debate with references to Artificial Intelligence with Professor Don De Amicis from the University of Georgetown

Last January 11th 2018, the TransJus Research Institute inaugurated a new season of discussions and seminars with a Business and Human Rights debate presented by Professor Don De Amicis from the University of Georgetown Law School (Washington D.C). The debate was held at the Sala de Professors of the Faculty of Law and hosted by the director of the TransJus Institute, Dr. Juli Ponce Solé, and one of its members, Dr. Marta Ortega, who was in charge of coordinating the event. Futhermore, this academic activity was framed in the context of  research project on territoriality as a limit on State jurisdiction before non State private actors behaviours that have an impact on the effectivity of internationally recognised human rights (DER201567026P).

IMG_3895

Besides his work as a Professor at the University of Georgetown, Mr. Don De Amicis also teaches at the International Law Institute (Washington D.C) and is a member of the European Bank for Reconstruction and Development and the Sanctions Committee of the Inter-American Development Bank. Having worked for the public and private sector as a lawyer and advisor, Prof. Don de Amicis’s outstanding curriculum focuses mainly on corporate social responsibility, corporate governance, anti-corruption and risk management.

The issue of Business & Human Rights has become a pressing matter in the recent years. As an introduction to the topic, Prof. De Amicis provided an overview of Human Rights international treaties and their corresponding bodies and mechanisms. Prof. De Amicis specifically referenced the UN Treaty System, the core ILO treaties and European treaties. Furthermore, Prof. De Amicis continued to determine the particular business-related Human Rights, which include inter alia the right to non-discrimination, the right to work, the right to social security, the right to an adequate standard of living and the right to an effective remedy for violations of human rights.

IMG_3892

As depicted by Prof. De Amicis, the United Nations Human Rights Council endorsed the UN Guiding Principles on Business and Human Rights in 2011[1]. These principles comprise a set of non-binding guidelines for States and companies to prevent and address human rights abuses committed in business operations. Particularly, the UN Guidelines are divided into three pillars: the State Duty to Protect, the Corporate Responsibility to Respect and finally Access to Remedy. On the other hand, Prof. De Amicis mentioned the OECD Guidelines for Multinational Enterprises[2], which contain a chapter on human rights aligned with the UN “Protect, Respect and Remedy Framework”. The OECD Guidelines are recommendations addressed by governments to multinational enterprises operating in or from adhering countries that provide non-binding standards for responsible business conduct. The recently added chapter establishes six points with regards to the enterprises’ duty to respect human rights. Interestingly, the concept of due diligence, addressed by Prof. De Amicis during the debate, is included in one of the points contained in the OECD Guidelines. This concept is described in the Guidelines as “a process that entails assessing actual and potential human rights impacts, integrating and acting upon the findings, tracking responses as well as communicating how impacts are addressed”[3]. Added to these international initiatives, Prof. Don De Amicis made reference to the Human Centered Business Model promoted by the World Bank, the European Public Law Organization, UNIDROIT and Transjus, amongst other partners. He highlighted that Transjus has assumed the role of framing a comprehensive code of conduct of self-imposed principles for all kinds of enterprises which was presented in Washington DC at the World Bank during the Annual meeting of the Law, Justice and Development Forum.  Subsequently, Prof. De Amicis focused on the regulatory initiatives undertaken by States in order to prevent Human Rights abuses by corporations. In particular, France recently passed a law on “The duty of vigilance”[4] which imposes an obligation for corporations to conduct a “vigilance plan” in order to identify and prevent risk. Similarly, the UK has adopted the “Modern Slavery Act”[5], forcing corporations to report on steps in their supply chain to avoid slavery. Furthermore, Prof. De Amicis mentioned benchmarking as a means for transparency and accountability. For example, there are companies such as BankTrack, who provide assessment to other corporations in relation to risk management and prevention of human rights violations. On the other hand, companies like Corporate Human Rights Benchmark elaborate ratings and rankings of corporations on their performance against the UN Principles.

In connection with the presentation on Business and Human Rights, Prof. De Amicis initiated a conversation on artificial intelligence and Law. Specifically, Prof. De Amicis focused on the effects of artificial intelligence as a substitute for human fallibility in the work environment and technology. In that sense, Prof. De Amicis underlined that the relationship between human rights and artificial intelligence is still a subject that has to be explored although it is increasingly becoming a controversial topic.

The concepts of “big data”, “fintech” and “bitcoin” were brought up during the conversation. Interestingly, Prof. De Amicis stressed the demanding task, especially for jurists, to classify new technology concepts to further regulate them. As an example, Prof. De Amicis explained that “bitcoin” could either be placed as a method of payment, currency and a commodity. This certainly poses an exceptionally complex challenge for future legislators in the upcoming years. Furthermore, Prof.De Amicis pointed out the growing influence of “fintech” on financial corporations such as banks. Putting it in simple words, “fintech” or “financial technology” is a new financial industry that applies technology to improve financial activities. This term includes areas such as retail banking, investment and cryptocurrencies like the aforementioned “bitcoin”.  In particular, Prof. De Amicis made reference to “smart contracts”, which utilize computer programs to digitally facilitate, verify or enforce the negotiation or performance of a contract. They automatically execute contracts between buyers and sellers and unlike common contracts, they are trackable and irreversible. Finally, Prof. De Amicis mentioned “Robo-advisors”; digital platforms that provide automated, algorithm-driven financial planning services with no human supervision. Their task is to offer financial advice or automatically invest its clients’ assets. The main benefit of using this type of technology is that by eliminating human labor, the costs for clients are lower. In conclusion, the consequences of artificial intelligence are indeed a cutting edge issue that will unavoidably have a strong impact on jurisprudence and legislation in the near future and will impact on human rights also.

IMG_3879

The presentation by Prof. De Amicis was followed by a round of questions from the participants to the debate. The questions mainly revolved around the topic of Business and Human Rights and the effectiveness of the UN Guidelines and the OECD Guidelines to prevent Human Rights violations by corporations. In particular, many of the participants pointed out the fact that a big part of corporations operated in underdeveloped countries with very inadequate Human Rights legislation, incentivizing corporations to skip on their obligations. With no control from the governments of these countries over the activities of corporations, will the UN Guidelines remain empty rhetoric? In response, Prof. De Amicis pointed out that the Business and Human Rights discussion is a relatively new topic that is slowly being implemented in the codes of conduct of many corporations nowadays. On the other hand, other related issues such as climate change were also brought up during the conversation. In that sense, is it possible to include the pressing problem of climate change into the Business and Human Rights debate and eventually into any type of international guidelines for corporations? Moreover, what can national governments do in order to pressure corporations into respecting Human Rights standards?

To conclude, perhaps businesses will not be pioneers in the protection of human rights although it is crucial to find ways to pressure and incentivize corporations in order to prevent further negative impacts on communities and climate.

 

Chronicle by Ona Lorda Roure, Law student at the University of Barcelona. Collaborator of the TransJus Research Institute.

 

 

[1] UN Guiding Principles on Business and Human Rights. Available: http://www.ohchr.org/Documents/Publications/GuidingPrinciplesBusinessHR_EN.pdf

[2] OECD Guidelines for Multinational Enterprises. Available:  http://mneguidelines.oecd.org/2011HumanRights.pdf

[3] Ibid, paragraph 45.

[4] LOI n° 2017-399 du 27 mars 2017 relative au devoir de vigilance des sociétés mères et des entreprises donneuses d’ordre:  https://www.legifrance.gouv.fr/eli/loi/2017/3/27/2017-399/jo/texte

[5] Modern Slavery Act, UK: http://www.legislation.gov.uk/ukpga/2015/30/contents/enacted

“Deu anys de la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya”

Ahir vam realitzar la Jornada “Deu anys de la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya” a l’Aula Magna de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, la qual va ser un èxit de participació i en relació a les reflexions que pretenia obrir i compartir. La Jornada, amb una alta participació de més de 170 persones de perfils diversos, va servir per iniciar un balanç dels deu anys de vigència de Llei 18/2007 del dret a l’habitatge, pensant també en el futur. Al llarg del dia vam comptar amb la participació d’expertes i professionals reconegudes, i amb un públic molt informat i participatiu, format per personal i càrrecs de l’administració pública que treballen en l’àmbit de l’habitatge, professionals de l’habitatge, acadèmics, estudiants, investigadors, tercer sector social i economia social i cooperativa, i societat civil.

IMG_3362

A la benvinguda i obertura de la Jornada Marco Aparicio (President de l’Observatori DESC) i Juli Ponce (Director de TransJus) van donar la benvinguda a les assistents, van explicar els objectius de les entitats organitzadores, l’Observatori DESC i l’Institut de recerca TransJus de la UB, així com de la Jornada.

Posteriorment a la taula d’inici, Salvador Milà (actualment Director de l’Àrea de Presidència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i en aquell moment Conseller d’habitatge i diputat en els anys d’elaboració de la norma), Ricard Fernandez (actual Gerent de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona i Secretari d’Habitatge en aquell moment) i Vanesa Valiño (actual Cap de Gabinet de la Regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona i directora de l’Observatori DESC i participant de moviments pel dret a l’habitatge quan va néixer la llei), van iniciar un diàleg centrat en el context de fa deu anys, les fonts de la norma i les dificultats que van sorgir al moment d’impulsar-la.

Seguidament vam iniciar un bloc de balanç i amb perspectiva comparada, que va comptar amb la moderació de Martí Batllori, advocat i membre de l’Observatori DESC, que va obrir Juli Ponce, Catedràtic acreditat de dret administratiu i professor titular a la UB, on és director de l´Institut de Recerca TransJus, amb una balanç general; que va proseguir amb Camille Mialot, Doctor en dret, advocat especialista en dret públic i Maître de conférences a la Facultat de Dret de Sciences-Po on és responsable del curs «intervention publique sur le sol et la construction», per parlar dels deu anys de la Llei DALO de França i el context europeu; i va acabar amb l’intervenció de Dolors Clavell, advocada especialista en dret administratiu, per parlar de d’una perspectiva comparada de les lleis del dret a l’habitatge a l’estat espanyol.

Després de la pausa cafè, va tenir lloc el bloc de qüestions clau I, amb la moderació del professor Josep Maria Moltó, coordinador del llibre “Dret a l’habitatge i funció social de la propietat”. Els temes que es van tractar en aquesta part són: el parc d’habitatge social i el mandat de solidaritat urbana, amb Carlos Macías, politòleg i tècnic d’habitatge de l’Observatori DESC; els plans locals d’Habitatge, a càrrec de Núria Colomé, membre de la Cooperativa Celobert especialistes urbanisme, habitatge i redactors del Pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona, David Mongil, Cap de l’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona i President del Col·legi de Geògrafs a Catalunya; per acabar amb les multes i sancions, utilització anòmala i habitatge desocupat, explicades per Aleix Canals, advocat especialitzat en dret públic, i Mercè Pidemont, jurista experta en Dret Administratiu i membre l’Observatori DESC.

IMG_3330

A la tarda, al bloc de qüestions clau II, que va comptar ambb la moderació de Josep Maria Muntaner, Regidor d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, es van parlar de la nova planificació territorial en l’àmbit de l’habitatge, a càrrec de Raimon Soler, advocat especialitzat en Dret urbanístic, immobiliari i habitatge, membre de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, i Guillem Domingo, especialista en habitatge i ciutat, tècnic d’habitatge de l’Observatori DESC; de la dimensió metropolitana de l’habitatge i la planificació de l’habitatge protegit, per part de Carles Donat, geògraf, Cap de l’Àrea d’Habitage de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; sobre les mesures de rehabilitació i conservació per garantir la funció social de l’habitatge, les quals va exposar Domènec Sibina, professor de Dret Administratiu UB, membre de l’Institut de Recerca TransJus; i finalment, sobre el recorregut de l’acció pública per a la garantia del dret a l’habitatge, per Alex Peñalver, Doctor en Dret, professor titular de dret Administratiu de la UB, membre de l’Institut de Recerca TransJus.

A la cloenda per parlar de futur, Irene Escorihuela (Directora de l’Observatori DESC) i Juli Ponce (Director de l’Institut de Recerca TransJus), van fer un repàs de les principals conclusions de la Jornada i van compartir reflexions de futur. Posteriorment representants de les administracions públiques van exposar les polítiques d’habitatge que estan impulsant i van compartir reflexions de futur respecte de la Llei 18/2007 i sobre el camp de l’habitatge en sentit ampli. Per aquesta part vam comptar amb la presència de Ramón M. Torra, gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Javier Burón, gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, i Maria Xalabarder, gerent de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona.

IMG_3387

Certament, la Jornada va ser molt intensa i rica a nivell de continguts, reflexions i participació, tal i com era necessari per commemorar que aquest mes de desembre la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya ha complert 10 anys i per commemorar l’efemèride.

Un event que va ésser un punt de partida per fer balanç, obtenir reflexions, identificar dificultats i apuntar propostes cara el futur.

La Jornada tindrà continuïtat a través de la publicació d’un llibre amb articles de les ponents cara a l’abril i amb presentacions de la publicació i formacions més específiques basades en tots els temes que la Llei inclou.

A la web de la UB podeu veure tota la Jornada, que va ésser gravada en vídeo: https://uboc.ub.edu/portal/Play/5df7048d16be4db4b9f7cf8cfbb1d5731d

La dimensión jurídica del gasto público: derechos humanos, presupuestos y recortes

El pasado miércoles 18 de octubre tuvo lugar en la Sala de Profesores de la Facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona, el Seminario “La dimensión jurídica del gasto público: derechos humanos, presupuestos y recortes”. El evento, que se sumó al Ciclo de Debates organizados periódicamente por el TranJus, fue abierto y moderado por el Dr. Juli Ponce, Director del Instituto TransJus. En su discurso de apertura, el Dr. Ponce quiso estimular la reflexión sobre derechos fundamentales —y en particular el derecho a la vivienda—, su realización y financiación a través del gasto público, pero también sobre su violación mediante recortes y medidas de austeridad. El Dr. Ponce evidenció que el hecho de que entre 2008 y 2015, la inversión en materia de vivienda descendió un 55% en los presupuestos generales del Estado Español, no es un asunto baladí y resulta por lo tanto necesario dedicar más atención al efecto de políticas presupuestarias sobre la realización de los derechos fundamentales y al estudio de instrumentos jurídicos que puedan ampararlos en tiempos de crisis.

IMG_2515

A partir de esta última reflexión, el Dr. Horacio Corti, Profesor de la Facultad de Derecho de la Universidad de Buenos Aires y Defensor General de la Ciudad de Buenos Aires, empezó su ponencia compartiendo con los oyentes su idea de regulación presupuestaria. El Dr. Corti concibe el problema del presupuesto público y de los recortes como un fantasma que recorre el mundo entero y que a partir de 2012 adquiere una relevancia cada vez mayor en los discursos tanto de la Unión Europea cuanto de las Naciones Unidas, así como en las normas y sentencias constitucionales de países como España, Italia, Brasil y México. Se trata de un problema global, multinivel, y hay que tratarlo como tal, porque su comprensión exige una visión simultánea del derecho nacional comparado, del derecho comunitario europeo y del derecho internacional de los derechos humanos. Al mismo tiempo, según el Dr. Corti, habría que reformular la manera en que pensamos la Constitución, o sea el texto fundamental que, por un lado, garantiza los derechos fundamentales del ciudadano —primer pilar constitucional— y, por el otro, establece las directrices para la organización del poder estatal —segundo pilar constitucional. A tal fin, el Dr. Corti propone dotar la Constitución de un tercer pilar que incluya una disciplina normativa sobre financiación del gasto público: un conjunto de reglas situado en el más alto nivel de la jerarquía normativa, que puedan, gracias a su posición preponderante, establecer los límites y las prerrogativas del legislador presupuestario. Esta Teoría General de la Constitución Financiera no separa y tampoco rompe el texto constitucional; el tercer pilar contribuye a conectar la parte de los derechos fundamentales con la parte orgánica de la constitución, porque tiene la función de proporcionar la disciplina reguladora para la financiación de ambas partes. Finalmente, el Dr. Corti destacó que si se otorga a la disciplina presupuestaria el correcto espacio tanto a nivel global cuanto a nivel constitucional se derrumbarían dos grandes mitos: primero, que el legislador tiene discrecionalidad absoluta en definir gasto y recortes públicos y, segundo, que los tribunales no pueden decidir sobre cuestiones presupuestarias.

IMG_2525

El Dr. Cristian Billardi, también Profesor de la Universidad de Buenos Aires, enfocó su ponencia sobre otro aspecto constitucional relacionado a las políticas presupuestarias: la reciente recepción del principio de “equilibrio” o “sostenibilidad” fiscal en la Constitución de numerosos sistemas europeos y latinoamericanos. La incorporación constitucional de este principio se da en un contexto de crisis económica y tiene la finalidad de contener el déficit y limitar el gasto público. Dada la relevancia constitucional de dicho principio y dada también la relevancia constitucional de los derechos fundamentales que pueden verse afectados por la reducción de gasto público, cabe entonces cuestionarse acerca de si “equilibrio” o “sostenibilidad” fiscal deben ser objeto de balance en un pié de igualdad con los demás derechos humanos constitucionalizados o, en cambio, deben subordinar o subordinarse a estos últimos. La respuesta del Dr. Billardi a este interrogativo es que no se tendría que preferir ninguno de los dos, sino llegar a una ponderación después de haber analizado concretamente el contenido de la ley presupuestaria y sus consecuencias para no alterar el ejercicio ordinario de los derechos humanos.

El Dr. José Rozas, Catedrático de Derecho Financiero y Tributario de la Universidad de Barcelona, se sumó al discurso del Dr. Billardi e hizo una crítica al poder legislativo, que carece de coordinación y de rigor técnico en la definición de las normas presupuestarias. Así, el Dr. Rozas evidenció la falta de una memoria económico-financiera que explique cómo y de dónde se generan los recursos económicos y también de un esfuerzo conjunto que conecte la política económica con la política tributaria. En tiempos de crisis la hacienda fiscal es probablemente el único escaso recurso para la financiación del gasto público, por lo tanto, hay que racionalizar los costes, separarlos y evaluarlos política por política, así como hay que analizar la conducta económica (behavioural economics analysis) de los varios agentes, para evitar que haya beneficios y restricciones ilegítimas.

El cuarto ponente invitado, el Dr. José Manuel Almudí, Profesor Titular de Derecho Financiero y Tributario de la Universidad Complutense de Madrid, no pudo asistir por un problema sobrevenido de última hora, así que después de la intervención del Dr. Rozas, el Dr. Ponce abrió el turno de preguntas. El debate entre oyentes y ponentes resultó ser una estupenda ocasión en la que, a pesar de las diferentes de visiones, se llegó a la misma conclusión: el discurso sobre presupuestos, recortes y derechos humanos es un tema sensible y a veces incómodo, pero no por esto tiene que evitarse. Se precisan más estudios, más análisis y más atención en la disciplina jurídica del gasto público, de otra forma nunca se encontrará el correcto equilibrio entre justicia y recursos.

IMG_2534

Para mayores detalles sobre los temas tratados durante el Seminario se pueden consultar gratuitamente los siguientes documentos:

http://www.forumjustica.com.br/wp-content/uploads/2015/08/Revista-Juridica-de-Buenos-Aires.pdf

https://iris.unipa.it/retrieve/handle/10447/220813/398085/Tesi%20Billardi%20-%20Diritti%20Umani%20e%20Diritto%20tributario.pdf

https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=578436

Al final del Seminario el Dr. Corti donó al TransJus y éste a la biblioteca de la Facultad de Derecho un ejemplar de su libro “Derecho Constitucional Presupuestario”:

https://www.praxisjuridica.com.ar/derecho-constitucional/derecho-constitucional-presupuestario-autor-corti-horacio-guillermo/

Así como el volumen en papel del monográfico de revista sobre Derechos Humanos y restricciones financieras del que ha sido autor, además que director, junto al Dr. Ponce y a muchos otros académicos de prestigio:

https://www.mpdefensa.gob.ar/biblioteca/pdf/Revista11.pdf

 

Crónica realizada por Leila Adim, doctoranda de la Facultad de Derecho, Universitad de Barcelona.

 

La Nueva Agenda Urbana y su implementación: hacia una mejor gobernanza urbana

Del día 16 al 18 de octubre, unas jornadas internacionales en la Facultad de Derecho han analizado el estado actual de desarrollo de la Nueva Agenda Urbana, documento que aprobó en diciembre pasado la Asamblea General de las Naciones Unidas. El encuentro, organizado por el Instituto de Investigación TransJus, en colaboración con el programa de las Naciones Unidas ONU-Hábitat, y ha sido coordinado por Wellington Migliari, miembro asociado de TransJus  y Alexandre  Douglas  Zaidan  de  Carvalho, Doctor y Profesor de la Facultad de Derecho de la Universidad de Brasília y miembro de la Abogacía General de la Unión (Brasil).

Las jornadas  han abordado cuestiones como el medio ambiente urbano, la vivienda y la gobernanza urbana, con la participación de académicos y de personas vinculadas a la gestión urbana en varios países del mundo, especialmente del ámbito iberoamericano. El programa, en tres idioma, catalán, español e inglés está disponible en la agenda del TransJus:

http://www.ub.edu/instituttransjus/documents/International%20Seminar%20Law%20&%20Society%20II%20(1).pdf

La inauguración de la actividad ha corrido a cargo del vicedecano de la Facultad de Derecho Dr. Marc Tarrés; de Juli Ponce, director de TransJus, y de André Luiz Freitas, profesor doctor de la Universidad Federal de Minas Gerais (Brasil) y coordinador académico del programa Polos de Ciudadanía.

Entre otros temas, se ha hablado de conceptos como el derecho a la ciudad o la idea de ciudades resilientes, y se han analizado cuestiones como la gobernanza urbana y la lucha contra la corrupción.

Entre los ponentes ha destacado la participación del defensor general de la ciudad de Buenos Aires, Horacio Corti, que ha hablado de derecho en la ciudad, acceso a la justicia y presupuesto público.

IMG_2482

La clausura ha estado a cargo del decano de la Facultad de Derecho Dr. Xavier Pons y del director ejecutivo de ONU-Hábitat, Joan Clos, mediante un video grabado especialmente para la ocasión, que puede consultarse aquí: https://m.youtube.com/watch?feature=youtu.be&v=XOdlRl0kz0s

En el marco de las jornadas, también se ha presentado el libro Derecho a la vivienda y función social de la propiedad. Nuevas políticas públicas en el marco del servicio público de alojamiento, editado por Thomson Reuters Aranzadi y el Colegio de Registradores de la Propiedad, y coordinado por los profesores de la UB Josep M.ª Moltó — que también ha participado en la presentación — y Juli Ponce en el que han participado diversos miembros del TransJus, profesores de la UB y expertos en gestión pública y Derecho.

IMG_2362
La Nueva agenda urbana de las Naciones Unidas, como es sabido, surge de Hábitat III, la Conferencia de las Naciones Unidas sobre Vivienda y Desarrollo Urbano Sostenible que tuvo lugar en Quito (Ecuador) hace un año. En su declaración se hace un llamamiento a favor de «ciudades y asentamientos humanos justos, seguros, sanos, accesibles, asequibles, resilientes y sostenibles», en la línea de lo que el mismo documento llama «el derecho a la ciudad». Actualmente, más de la mitad de la población mundial vive en ciudades, y se prevé que en 2050 la cifra llegue al 66 %.

La actividad forma parte del seminario anual de TransJus Law and Society/ Derecho y Sociedad, que cumplía este año su segunda edición. La tercera se prevé para otoño de 2018, barajándose la posibilidad de celebrarse físicamente en esa tercera ocasión en Brasilia. El tema elegido este año encaja en la línea de investigación número 4 del TransJus, que incluye investigación en temas urbanos como el medio ambiente, el urbanismo o la vivienda.

Segunda condena al Estado español por el órgano de control del Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales por vulnerar el derecho a la vivienda de una familia con hijos menores de edad

Con fecha 20 de junio de 2017, el Comité de Derechos Económicos, Sociales y Culturales, órgano de la ONU encargado de proteger el Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales en virtud del Pacto Facultativo (PIDESC), ha condenado al Estado español por vulneración del derecho a la vivienda de una familia con dos hijos menores de edad.

En la interesante decisión, recaída en un supuesto de desahucio en el marco de un arrendamiento entre dos partes privadas, se suscitan interesantes cuestiones, como el papel en la decisión de la medida regresiva adoptada por las autoridades regionales de Madrid, por ejemplo el IVIMA, que vendieron parte del parque de vivienda pública a sociedades de inversión, reduciendo la disponibilidad de la misma, a pesar de que el número de vivienda pública disponible anualmente en Madrid era considerablemente inferior a la demanda, sin justificar de qué forma esta medida estaba debidamente justificada y era la más adecuada para garantizar la plena efectividad de los derechos reconocidos en el Pacto.

Víncula para llegar al Dictamen en español:  http://tbinternet.ohchr.org/Treaties/CESCR/Shared%20Documents/ESP/E_C-12_61_D_5_2015_26006_S.docx.

Comunicado del Alto Comisionado de DDHH de Naciones Unidas en Ginebra: en inglés,  http://www.ohchr.org/EN/NewsEvents/Pages/DisplayNews.aspx?NewsID=21842&LangID=E

Y también algunas noticias publicadas al respecto en prensa española:

La ONU dictamina que España violó los derechos de una familia desahuciada que acabó durmiendo en un coche

ONU condena a España por no garantizar vivienda a deshauciados, según AI

Asimismo, un comentario en español y breve a esta decisión, realizado por la señora Sonia Olea Ferreras, de Cáritas Española, está disponible aquí: Notas al dictamen

Esta decisión supone la segunda condena del Estado español a través de este dispositivo internacional. La primera se produjo en otoño de 2015, siendo el primer caso de condena a un Estado por esta vía, declarando que el Estado español violó el derecho a la vivienda de una mujer cuya casa fue embargada por falta del préstamo e instó a entregarle una “reparación efectiva”. En su dictamen, el Comité solicitó a España proporcionar a la Sra.I.D.G. una reparación efectiva y asegurar que la legislación que regula los procedimientos de ejecución hipotecaria y su aplicación sea conforme acon las obligaciones del Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales, del cual el país es signatario. Puede leerse esta primera resolución del Comité en:

http://www.ohchr.org/SP/NewsEvents/Pages/DisplayNews.aspx?NewsID=16457&LangID=S