Sin categoría

Resum de la jornada amb el professor Paul Craig, de la University of Oxford

Agenda Pública i l’Institut de recerca Transjus, de la Universitat de Barcelona, varen organitzar conjuntament un dinar-debat el passat dijous 15 de juny amb el Professor Paul Craig, de la University of Oxford. El professor Craig és un expert en Dret administratiu, reconegut internacionalment, qui ha centrat la seva recent recerca en torn al Brexit i les seves conseqüències tant pel Regne Unit com per a la Unió Europea. A més a més, el professor Craig  es considerat l´expert número 1 del Regne Unit en Dret de la Unió Europea i autor de la bíblia en matèria de Dret de la UE.

craig

El debat, en el que participaren, acadèmics, representants dels sectors públics i privats catalans i diversos periodistes va ser moderat pel senyor Xavier Vidal Folch i va tenir lloc a l’Hotel H10 Art Gallery. Durant el mateix es van tractar temes de diversa mena, des de la situació política després de les darreres eleccions de juny de 2017 al Regne Unit fins a la manera en com s´espera siguin desenvolupades les negociacions pel Brexit, passant per l´impacte que el mateix pot tenir per a les Universitats britàniques, en termes de finançament europeu i estudiants del continent (pot ser d´interès aquest article de The Telegraph sobre el tema)

Es pot consultar un dels darrers articles publicat pel professor P. Craig sobre el Brexit aquí: Brexit: A Drama in Six Acts (European Law Review August 2016).

Presentació a la Facultat de Dret del projecte Human-Centered Business Model

El TransJus va acollir el passat dimecres 14 de juny una sessió de presentació d’un projecte per fomentar un model de negoci centrat en les persones (human-centered business model). Es tracta d’un projecte que promouen diverses entitats, entre les quals hi ha el Banc Mundial , Unidroit i el Grup Europeu de Dret Públic, com també l’Institut de Recerca TransJus de la Universitat de Barcelona.

El Fòrum Mundial sobre Dret, Justícia i Desenvolupament, promogut i recolzat per la Vicepresidència Jurídica del Banc Mundial (que té només dues institucions de l´Estat espanyol integrades en ell, una d´elles TransJus), és el líder del projecte “Model de negoci centrat en les persones”. El projecte té com a objectiu contribuir al desenvolupament d’un nou model de negoci econòmicament sostenible, respectuós amb els drets humans, el medi ambient i les comunitats locals en les quals s’insereix.  D’aquesta manera es pretén donar una resposta concreta als empresaris que volen operar d’una manera més sostenible i que no es troben acomodament en els models econòmics, legals i mecanismes de mercat existents.

El nou model de negoci, del que aquest projecte té la intenció d’ajudar a definir les característiques comunes, inclou els sectors lucratius i els no lucratius. En comparació dels models lucratius s’afegeixen els objectius de sostenibilitat social i ambiental, mentre que en comparació de les organitzacions no lucratives proporciona una forta identitat a través d’un conjunt comú d’objectius corporatius i mesuradors de rendiment. Des del punt de vista operatiu, el projecte té com a objectiu identificar – en un ecosistema de negocis – nous objectius i eines com a noves formes de govern, nous sistemes de finançament o l’adaptació dels instruments existents. Així com també els sistemes específics d’impostos, criteris d’adquisició consistents i una nova relació amb empleats, proveïdors, clients i la comunitat local. El projecte pretén involucrar activament als actors públics i privats en diversos sectors on ja es van començar a experimentar l’economia i els enfocaments innovadors per fer negocis. El projecte preveu successives experimentacions (especialment en el nivell municipal)  i l’aplicació del model identificat almenys en dos països, oferint la prestació d’assistència tècnica als governs respectius.

Després d’una trobada inicial a Washington, s´han produït presentacions a Roma i ara Barcelona,  que continuaran amb altres reunions a París i Brussel·les (davant de la Unió Europea).

En el cas de Washington, el passat mes de desembre de 2016, va tenir lloc la setmana Law, Justice and Development 2016, organitzada pel Banc Mundial, i dedicada al Dret, el canvi climàtic i el desenvolupament . Durant la mateixa, un equip del TransJus va acudir a Washington  per a exposar els resultats del treball desenvolupat en l ´àmbit de la línia 1 de recerca de l’institut (Gobernança, transparència i corrupció) des de l’estiu de 2015, en el marc del projecte que estem descrivint. Es va exposar a Washington una matriu amb 41 principis identificats, en una sessió en la qual també van intervenir coordinadors dels altres pilars del projecte i impulsors de la iniciativa, com per exemple el senyor Marco Nicoli, responsable del Banc Mundial; els senyors Andrea De Maio (responsable de l’European Group of Public Law); la senyora Diletta Lenzi (investigadora en  la Ca Foscari Univ, el Dr. Andrea Zorzi, (professor de Dret de la mateixa universitat) o el professor de la facultat de Dret de la Universtitat de Michigan, Zachee Pouga Tinhaga. En la sessió van estar representants de l’American Bar Association i van assistir també professors d’universitats nord-americanes (com per exemple Georgetown), així com funcionaris del Banc Mundial, algun dels quals també va intervenir durant l’exposició. Després de la presentació va tenir lloc un viu debat en el marc del com es va posar de manifest un alt grau d’interès i una valoració molt positiva del projecte.

En aquest context, va tenir lloc la sessió del dia 14 de juny a Barcelona, on es pogueren intercanviar punts de vista amb representants del Banc Mundial, Unidroit i del sectors públics i privats catalans.

Entre els ponents, destaca el representant del Banc Mundial Marco Nicoli, que explicà de quina manera un model de negoci centrat en les persones complementa, mitjançant paràmetres addicionals, els mètodes ordinaris d’avaluació de la rendibilitat. Es tracta d’unificar, com va exposar, harmonitzar i ampliar codis de comportament en el món dels negocis ja elaborats en el marc de l’OCDE o les Nacions Unides, vinculats a l’economia del bé comú o al concepte de responsabilitat social corporativa. Alberto Mazzoni, president de l’Institut Internacional per a la Unificació del Dret Privat (UNIDROIT), va destacar els reptes que aquest enfoc planteja a les actuals empreses privades.
El model de negoci centrat en les persones, promogut pel Fòrum Global sobre Dret, Justícia i Desenvolupament del Banc Mundial, abasta tres àmbits: sostenibilitat social, mediambiental i ètica. Pel que fa als sis eixos que l’estructuren, el primer, sobre principis rectors, està liderat per l’Institut de Recerca TransJus i el coordina Marta Ortega, membre d’aquest centre i professora de Dret Internacional Públic de la UB, qui va exposar en la sessió del dia 14 la contribució feta fins al moment pel TransJus. Els altres eixos són els que tenen a veure amb el marc legal i el govern corporatiu, l’eix financer, el fiscal, el d’adquisició (contractació i competència), i el de suport a la creació de capacitat i consellers (sistemes de suport tècnic).

 

fotonicoli

El senyor Marco Nicoli, Senior Knowledge Management Officer, Legal Vice Presidency and Senior Project Manager of the Global Forum on Law, Justice and Development, at the World Bank

 

Solicitud de artículos originales sobre Alimentación, Ética y Derecho para el número 41 de la Revista de Bioética y Derecho

La Revista de Bioética y Derecho de la Universidad de Barcelona, con el apoyo del Máster en Alimentación, Ética y Derecho, efectúa este call for papers para un monográfico sobre Alimentación, Ética y Derecho.

El interés por los aspectos bioéticos y jurídico-políticos de los sistemas alimentarios y de la producción de alimentos ha crecido de forma significativa en los últimos años a raíz tanto de los recientes escándalos sobre fraude o problemas de seguridad en la cadena alimentaria, como de la posibilidad de acceder ―a través de Internet― a la más variada información sobre los alimentos, su seguridad y las condiciones en las que se producen.

Para más información, pueden consultarse los temas y términos en el siguiente enlace:

http://www.bioeticayderecho.ub.edu/es/solicitud-de-articulos-originales-para-el-numero-41-noviembre-2017-de-la-revista-de-bioetica-y

 

Cicle de debats del Transjus. «L’economia del bé comú i la gestió compartida dels béns comuns»

El passat dia 31 de març va tenir lloc en el marc del Cicle de debats del TransJus la sessió «L’economia del bé comú i la gestió compartida dels béns comuns».

Com és sabut des de fa temps es parla del concepte de béns comuns, des de l’Economia, la Ciència Política i altres perspectives. Aquest concepte difícilment pot ser abordat seriosament si no és contextualitzat en el marc de l’anomenada Economia del Bé Comú.

En aquest sentit, amb la perspectiva transdisciplinar i internacional que caracteritza al TransJus, la senyora Adela Suñer, com a representant de l´Associació Catalana per al Foment de l´Economia del Bé Comú, va introduir, en primer lloc, una perspectiva econòmica sobre el concepte de l´Economia del Bé Comú.

Després d´un petit descans, el professor Gregorio Arena explicà l´experiència pràctica italiana sobre la gestió compartida dels béns comuns, amb una visió des del dret, en aquest cas, italià.

El debat posterior entre tots plegats va permetre discutir fins a quin punt les categories jurídiques comparades y els conceptes de diverses ciències poden tenir utilitat pel que fa a la utilització dels béns en el nostre propi marc jurídic i de gestió.

Al llarg de la sessió es va fer referencia al projecte del Banc Mundial anomenat Human-Centered Business Model en que participa el TransJus amb la coordinació de la Dra. Marta Ortega del Pillar 1, sobre principis que va ser presentat el passat mes de desembre a Washington.

També es va fer la presentació al llarg de la sessió de la traducció al espanyol del model de reglament sobre la col·laboració entre la ciutadania i l´Administració per a la cura, la regeneració i la gestió compartida dels béns comuns urbans, impulsat pel Laboratorio per la Sussidiarietà, i realizada pel Dr. Oscar Capdeferro, membre del TransJus.

Més avall, adjunt, es pot consultar la presentació de la direcció del TransJus , de la senyora Suñer i dades de la tasca de l´esmentat laboratori ( http://www.labsus.org). També la documentació lliurada, consistent en un breu estudi i la traducció de l´esmentat reglament en castellà i català.

A continuació també es pot visualitzar de nou el debat íntegre del dia 31 de març:

http://uboc.ub.edu/portal/Play/0d7a0d7de2354b0194095febc8341c451d

Presentació Dr.Juli Ponce Solé: Reflexions inicials

Dades del laboratori LABSUS: http://www.labsus.org/2017/04/labsus-a-barcellona-per-raccontare-lamministrazione-condivisa-dei-beni-comuni-in-italia/

Documentació lliurada: Introducció i Reglament

Presentació Sra.Adela Suñer: https://prezi.com/f8yuangxfjls/ebc-y-bienes-comunes/

International and Trandisciplinary Perspectives on Urban Law & Policy

De nou en el marc del cicle debats del TransJus, la semana del 13 al 17 de març es celebrà a la nostra facultat i ciutat un cicle de conferències, debats i visites, des de una visió transdisciplinar i internacional, tenint en compte la perspectiva del Dret urbanístic, les polítiques publiques urbanes, l´arquitectura, l´Economia, la Història i altres vessants vinculades, en el marc de la línea 4 de recerca de l´Institut, sobre Medi ambient, urbanisme, habitatge i salut.

En el cicle participà una delegació de la Facultat de Dret de la Georgia State University, d´Atlanta, que ens visità, diverses institucions publiques i privades i professors de la nostra facultat i d´altres facultats de la UB i universitats.

La mateixa va incloure visites a l´Àrea Metropolitana de Barcelona, l´Oficina Habitat sobre reducció de riscos a Barcelona, l´Ajuntament de Barcelona i diverses parts de la nostra ciutat.

Convocatòria d’una beca per a visiting scholars a la LUMSA (Libera Università degli Studi Maria Ss. Assunta di Roma)

La universitat de LUMSA (Libera Università degli Studi Maria Ss. Assunta di Roma) està en cerca d’investigadors que just estiguin iniciant la seva carrera i que desitgin aplicar per a una beca Marie Curie Individual (IF-MSCA) que es troba incardinada dins del projecte Horizon 2020, tenint com a institució d’acollida la mateixa universitat.
La MASCA IF és un programa de mobilitat finançat per la Comissió Europea amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament professional i laboral dels investigadors que hi participin.
Aquest programa està destinat a investigadors de qualsevol part del món, sempre que hi hagi una mobilitat per part de l’investigador a qualsevol part d’Europa. Un altre requisit és el de ser doctor o tenir quatre anys d’experiència investigadora, a temps complet, en el moment del tancament de la convocatòria.
Tots aquells investigadors que reuneixin els requisits i vulguin optar a la beca en qüestió, s’han d’adreçar, el més aviat possible, al correu electrònic euraxess@lumsa.it per tal d’arribar a un acord i preparar un projecte que s’ha de presentar en la convocatoria IF-MSCA de 2017.
Per a la vostra informació, la LUMSA promou i dóna suport a la investigació bàsica e interdisciplinària, essencial dins del benestar de la societat contemporània. En dades, la LUMSA ha obtingut molt bons resultats en l’última Evaluació Italiana d’Investigació de Qualitat (VQR), promoguda per ANVUR (Agència Nacional per l’Avaluació i Investigació del Sistema Universitari).
Per a més informació sobre el programa i les seves característiques, consulteu el següent enllaç:

http://www.lumsa.it/en/research_visiting_scholars

Visiting Scholar MSCA IF

Benvolguts tots,

Ens complau informar-vos del següent:
La universitat de LUMSA (Libera Università degli Studi Maria Ss. Assunta di Roma) està en busca d’investigadors que just estiguin iniciant la seva carrera i que desitgin aplicar per a una beca Marie Curie Individual (IF-MSCA) que es troba incardinada dins del projecte Horizon 2020, tenint com a institució d’acollida la mateixa universitat.
La MASCA IF és un programa de mobilitat financiat per la Comissió Europea amb l’objectiu de contruibuir al desenvolupament profesional i laboral dels investigadors que hi participin.
Aquest programa está destinat a investigadors de qualsevol part del món, sempre i quan hi hagi una mobilitat per part de l’investigador a qualsevol part d’Europa. Un altre requisit és el de ser doctor o tenir quatre anys d’experiencia investigadora, a temps complet, en el moment del tancament de la convcocatòria.
Tots aquells investigadors que reuneixin els requisits i vulguin optar a la beca en qüestió, s’han d’adreçar, el més aviat posible, al correu electrònic euraxess@lumsa.it per tal d’arribar a un acord i preparar un projecte que s’ha de presentar en la convocatoria IF-MSCA de 2017.
Per a la vostra información, la LUMSA promou i dona suport a la investigación básica e interdisciplinaria, esencial dins del benestar de la societat contemporánea. En dades, la LUMSA ha obtingut molt bons resultats en l’última Evaluació Italiana d’Investigació de Qualitat (VQR), promoguda per ANVUR (Agència Nacional per l’Evaluació i Investigació del Sistema Universitari).
Per a més informació sobre el programa i les seves característiques, consulteu el següent enllaç:

http://www.lumsa.it/en/research_visiting_scholars

THE AFFORDABLE CARE ACT IS NOW HERE TO STAY

The Patient Protection and Affordable Care Act (also known as the ACA or Obamacare) was signed into law on March 23, 2010. It was over 900-pages long, the most comprehensive legislative health reform the U.S. had seen in over two generations. This article traces the ACA’s brief history, its obstacles, and where it stands today, five years after passage.

What the ACA does

When the ACA was passed, the U.S. health care system was in crisis. Health care consumed 17% of U.S. gross domestic product, health care costs were rising uncontrollably, and for all that spending, in excess of 50 million people (more than 16% of the population) were uninsured. Although the ACA significantly changed the landscape of U.S. health policy, it built on the fragmented, complex, and imperfect system that already existed. Thus, the ACA itself is fragmented, complex, and imperfect.

The ACA attempts to achieve the “triple aim” of health care: improving the experience of care (quality), improving the health of populations (access), and reducing per capita costs (cost). The most significant reform was a dramatic increase in health coverage for the millions of uninsured individuals.

About half the increase in coverage was to be accomplished through an expansion of the government program Medicaid to cover all poor persons making up to 138% of the federal poverty level. Previously, Medicaid only covered certain categories of “deserving poor,” such as the disabled, children, or pregnant women, but childless, able-bodied adults were generally excluded.

The other half of increased coverage would be accomplished through expansions in the private health insurance market, necessitating several key reforms, often called the “three legged stool”:

  • The first leg consists of new rules for health insurance companies requiring them to adopt nondiscriminatory coverage through guaranteed issue (an applicant cannot be denied coverage due to health status) and community rating for health insurance premiums (premium does not vary by health status). These new nondiscriminatory health policies would all have to cover the “essential health benefits” and would be sold in new online marketplaces called “exchanges.”
  • The second leg is the so-called individual mandate, which requires nearly all persons to have health insurance coverage or pay a penalty. The individual mandate is necessary to prevent adverse selection in the insurance risk pool by encouraging young and healthy individuals to participate. Individuals can satisfy the individual mandate through employer coverage, purchasing individual coverage in the ACA’s new health insurance exchanges, or maintaining government coverage (e.g., Medicare, Medicaid, or veteran’s benefits).
  • The third leg of the stool is the premium assistance tax credits, or subsidies, that makes purchasing health insurance affordable for those who earn between 100-400% of the federal poverty level.

As with any three-legged stool, if you remove any of the legs, the stool falls down. The ACA’s reforms were a complicated web of interdependent policies that could be threatened if opponents successfully struck down any one provision.

From the time of its passage, there has been deep political division about the ACA. Not a single Republican member of Congress voted for its passage. Immediately, opponents began mounting legal challenges in attempt to dismantle the law. Republican-led state governments have resisted implementing the ACA’s programs. Republicans in Congress have attempted (unsuccessfully) to repeal the ACA over 50 times.

Public opinion about the law has also been divided, mostly along party lines. The most controversial provision of the ACA has been the individual mandate, so it is unsurprising that this second leg of the stool was the subject of the first challenge that went to the Supreme Court.

The first Supreme Court challenge: NFIB v. Sebelius

In 2012, in National Federation of Independent Business v. Sebelius, the Supreme Court considered the constitutionality of two of the ACA’s provisions to expand health coverage, the individual mandate and the Medicaid expansion.

Regarding the individual mandate, the Supreme Court ruled 5-4 that the mandate was a constitutional exercise of Congress’s power to levy taxes, reasoning that the individual mandate was a tax. The decision was somewhat surprising. Lower courts had decided the issue based on whether Congress could impose the individual mandate under its power under the commerce clause of the Constitution. The Supreme Court concluded that although Congress lacked the power under the commerce clause, it had the authority under its taxing power to impose the individual mandate.

Regarding the Medicaid expansion question, the Court concluded 7-2 that the Medicaid expansion was unconstitutionally coercive of the states. Medicaid is jointly operated by the federal government and the states, with each contributing funding and each state operating its own program. By conditioning the continued receipt of existing Medicaid funds on a state’s expansion of the program under the ACA, the federal government was holding a fiscal “gun to the head” of the states, with so much of the states’ budgets depending on the continued receipt of federal Medicaid funds. Five members of the Court then concluded that the proper remedy was to make the Medicaid expansion voluntary for states, separating the receipt of funds for the traditional Medicaid program from the funds to expand Medicaid.

The practical implication of the Supreme Court’s decision in 2012 was that the three-legged health insurance market reform would survive to be implemented in 2014. However, the ruling put a significant hole in the fabric of coverage expansion for the poor by making the Medicaid expansion optional for states. Currently, 30 states and the District of Columbia have expanded Medicaid, and the remaining 21 states, mostly Republican, have not. Low-income individuals in states that have not expanded Medicaid generally remain uninsured, ineligible to receive subsidies to purchase private coverage on the insurance exchanges.

A presidential election and implementation of the ACA

The obstacles for the ACA were not over when the Supreme Court decided the NFIB case. The survival of the law was further solidified, however, when President Obama won reelection in 2012, although Democrats lost seats and control of Congress in the 2012 and 2014 congressional elections. Despite repeated attempts, the Republican-controlled Congress could not repeal the ACA so long as Barack Obama was President, because he would veto any effort to undo his signature domestic policy achievement.

Another big test and turning point occurred in 2014, when most of the ACA’s major reforms went into effect. Before that point, the benefits to individuals were largely theoretical and difficult for ordinary Americans to understand. The Obama administration suffered bad press around the glitch-filled launch of the federal website operating the federal health insurance exchanges, healthcare.gov. The complexities, technical difficulty, and administrative challenge of making the new system work were laid bare, but within a few months, new enrollments were increasing and people started to gain health coverage around the country. Despite a bumpy start, the ACA again seemed to survive a difficult launch and implementation.

The second Supreme Court challenge: King v. Burwell

Challengers again attached the ACA through litigation in the King v. Burwell case. This time, the opponents of the law took aim at the third leg of the stool, the subsidies to help people pay for health insurance on the health insurance exchanges.

The case was about whether the federal government can give subsidies to people who obtain health insurance on an exchange operated by the federal government in a state that has declined to set up its own exchange. The legal question involved a provision of the ACA that provides tax subsidies to people who purchase insurance through an “Exchange established by the State.” Challengers argued this meant subsidies are not permitted in the 34 states where the federal government operates the insurance exchange because the state has declined to do so.

Although King v. Burwell did not involve a constitutional challenge, the core of the ACA health insurance market reforms hung in the balance. Without the subsidies, the health insurance markets in 34 states with federal exchanges would collapse. Over 6 million people who currently receive the subsidies would be unable to afford health insurance. The individual mandate would not apply to them, and those who continue to purchase coverage without subsidies would be sicker than those who drop coverage. When healthier people drop out of the insurance market, this drives up premiums and leads to what is known as a health insurance death spiral.

On June 25, 2015 the Supreme Court upheld the ACA’s premium subsidies in federal exchanges in a 6-3 decision, written by Chief Justice John Roberts. This decision marked a huge win for the Obama administration, for the millions of people who receive subsidies to buy health insurance on federal exchanges, and for health care industry that would have been destabilized by a contrary ruling.

Importantly, the Court’s opinion did not rely on the administrative law doctrine of agency deference to uphold the IRS’ interpretation permitting premium subsidies on federal exchanges. Instead, the Court made the interpretation itself, relying on the ACA’s broader context and structure to construe an otherwise ambiguous provision of the law. This means that a future (Republican) administration cannot reinterpret the ACA to remove the subsidies from the federal exchanges. It also means the political issue of removing federal subsidies with the stroke of a pen is off the table for the 2016 presidential election.

Where the ACA stands today

Now in its fifth year, the ACA appears to be working. About 17 million people have gained health coverage; health care cost growth has slowed dramatically (due in part to the ACA, but largely because of the economic recession); and dire predictions about the effect of the ACA on employers and the larger economy have not come true.

The ACA has withstood two major Supreme Court challenges and a presidential election in 2012. It appears the ACA is here to stay. There are at least three reasons the ACA is becoming increasingly entrenched:

(1) Millions of individuals nationwide now benefit from the ACA’s expansion of insurance coverage and premium assistance;

(2) The health care industry and states have sunk considerable resources and time to implementing the ACA and do not want to abandon that effort in favor of repeal or a replacement; and

(3) The Supreme Court, led by Chief Justice Roberts, has twice reviewed and turned away fundamental challenges to the ACA, upholding its core purposes. In both opinions, the politically conservative Chief Justice used pragmatic reasoning to read the ACA in the context of Congress’s goals to improve health insurance markets, protecting this major legislative enactment against judicial undoing.

These are three powerful tides pulling in favor of the ACA’s survival and pushing against its repeal.

Behavioral economics describes the principles of “status quo bias” and the “endowment effect,” which mean that individuals and institutions favor maintaining the status quo, especially when one is receiving benefits, over retrenchment or change.

Now that millions of individuals are receiving the ACA’s benefits and states and industry have invested in the implementation of the ACA, there is a significant political inertia against any change that takes those benefits and investments away. The ACA is more rooted than it was the first time the Supreme Court upheld it in 2012, and it is likely here to stay.

By Erin C. Fuse Brown, JD, MPH

Erin C. Fuse Brown, assistant professor of law at Georgia State University College of Law, is a faculty member of the Center for Law, Health & Society. Her research interests are in the intersection of the business and regulation of health care delivery systems. Her recent scholarship has focused on policies affecting hospital prices for health care services and on the structural fragility of the right to health care in the Affordable Care Act.

LA POLÍTICA FISCAL EN LOS CONSEJOS DE ADMINISTRACIÓN

Desde mediados de la pasada década se viene abriendo paso un movimiento de gestión pública en materia tributaria que se ha dado en llamar en los documentos de su principal promotor, el Foro de Administraciones tributarias de la OCDE, “cooperative compliance” (La relación cooperativa: Un marco de referencia. De la relación cooperativa al cumplimiento cooperativo, Paris, 2013).

Una de las direcciones hacia las que apunta este modelo de gestión pública tributaria es el de avanzar en la configuración de los deberes tributarios, de la política fiscal, como parte de los deberes fiduciarios que de los administradores societarios se predican en las disposiciones mercantiles que regulan la gobernanza de las sociedades.

En este punto se encuentran el Derecho mercantil con el Derecho tributario en un maridaje singular destinado a tener un desarrollo poderoso en la prevención del fraude fiscal, por una parte, y en la buena administración societaria por otra. Tal vez de forma casual en el uso de una misma expresión, pero con puntos de coincidencia en la realidad que tras la misma se esconde, en esta materia el Derecho tributario utiliza una expresión inglesa, compliance, que en el Derecho penal se viene utilizando desde hace tiempo para identificar los procedimientos organizativos de la toma de decisiones en el ámbito societario encaminados a prevenir y evitar el que las sociedades o/y sus administradores puedan incurrir en responsabilidades criminales.

El Derecho británico, el norteamericano, el holandés, el australiano, incluso –en cierto sentido- el italiano ya habían dado pasos en este sentido. En particular, en el Derecho tributario holandés en el marco de unos singulares procedimientos de control tributario denominados horizontal monitoring se ha erigido como centro de gravedad de los mismos lo que se conoce como tax control framework, que no es otra cosa sino el plan de control de riesgos fiscales que, aprobado por el Consejo de administración, se viene aplicando en la empresa que sigue en sus relaciones tributarias estos particulares sistemas de control fiscal.

Pues bien, el Derecho societario español, el Derecho tributario a través del mismo, ha comenzado a dar sus primeros pasos en esta dirección, a través de la reciente reforma del Texto Refundido de la Ley de Sociedades de Capital, RDL 1/2010, de 2 de julio, operada por la Ley 31/2014, de 3 de diciembre, merced a la cuál –por ahora únicamente para las sociedades cotizadas– se establecen obligaciones específicas en materia tributaria, como parte de los deberes concomitantes a las políticas de buen gobierno que se deben de seguir en dichas sociedades, entre las especialidades del Consejo de administración de las sociedades anónimas cotizadas (Secc.2ª, del Cap. VII, del Tit. XIV del RDL 1/2010).

En concreto, se especifican como facultades no susceptibles de delegación (art. 529.ter) por parte de los Consejos de administración de dichas sociedades las siguientes:

“b) La determinación de la política de control y gestión de riesgos, incluidos los fiscales, y la supervisión de los sistemas internos de información y control.

(…)

  1. f) La aprobación de las inversiones u operaciones de todo tipo que por su elevada cuantía o especiales características, tengan carácter estratégico o especial riesgo fiscal, salvo que su aprobación corresponda a la junta general.
  2. g) La aprobación de la creación o adquisición de participaciones en entidades de propósito especial o domiciliadas en países o territorios que tengan la consideración de paraísos fiscales, así como cualesquiera otras transacciones u operaciones de naturaleza análoga que, por su complejidad, pudieran menoscabar la transparencia de la sociedad y su grupo.

(…)

  1. i) La determinación de la estrategia fiscal de la sociedad.”

En el mismo sentido, y en el marco de las obligaciones propias que respecto de la Comisión de auditoría –compuesta exclusivamente por consejeros no ejecutivos- que en dichas sociedades anónimas cotizadas se deben de constituir, se hace mención, también, a deberes específicos en materia tributaria (art. 529. quaterdecies):

“b) Supervisar la eficacia del control interno de la sociedad, la auditoría interna y los sistemas de gestión de riesgos, incluidos los fiscales, así como discutir con el auditor de cuentas las debilidades significativas del sistema de control interno detectadas en el desarrollo de la auditoría.

(…)

  1. g) Informar, con carácter previo, al consejo de administración sobre todas las materias previstas en la Ley, los estatutos sociales y en el reglamento del consejo y en particular, sobre:

                (…)

2.º la creación o adquisición de participaciones en entidades de propósito especial o domiciliadas en países o territorios que tengan la consideración de paraísos fiscales y

(…)”

Por último, entre la información anual que las sociedades anónimas cotizadas deben de incluir en el informe anual corporativo que de las mismas se exige (art. 540) se establece la obligación de incluir información sobre:

e) Sistemas de control del riesgo, incluido el fiscal

(…)

Esta entrada en tromba de la política fiscal en los Consejos de administración de las sociedades anónimas cotizadas está llamada a ser efectiva en la primera aprobación de cuentas anuales que se haya de aprobar en Junta general de accionistas a partir de la entrada en vigor de la mencionada reforma.

No es que hasta ahora, ni mucho menos, no estuviera previsto un régimen especial de responsabilidad fiscal respecto de los administradores de sociedades (arts. 41-43 LGT), por cierto, particularmente minucioso y conflictivo, ni que con la entrada en vigor de esta Ley cambie sustancialmente el mismo.

Tampoco supone el establecimiento de estos deberes específicos de diligencia en materia fiscal un giro copernicano en la materia y que sea de aplicación generalizada, por cuanto, hoy por hoy, su incidencia se limita al ámbito –como se ha hecho notar- de las sociedades anónimas cotizadas.

Pero sí comporta una primera –e interesantísima- incursión de nuestro Derecho mercantil en una dirección, ya explorada con éxito en otros ordenamientos, llamada a tener un desarrollo extraordinario y una incidencia considerable en el régimen jurídico tributario de responsabilidad de los administradores y de las sociedades.

José A. Rozas Valdés

Catedrático acreditado de Universidad

Departamento de Derecho financiero y tributario (UB)

Gürtel, corrupción y el juez predeterminado por la Ley

Recientes informaciones periodísticas señalan que una ex vocal del Consejo General del Poder Judicial, Concepción Espejel, presidenta, tras su vuelta al servicio activo, de la Sección segunda de la Audiencia Nacional será quien presidirá el Tribunal que próximamente juzgará la enorme trama de corrupción, la mayor, con diferencia, que afecta a un partido político, partido político que hoy día es el partido hegemónico en España, es decir, el Partido Popular. Nada más normal que un juez, tras estar en servicios especiales en un órgano como el Consejo General del Poder Judicial, vuelva a la carrera judicial y ocupe una plaza cuya provisión lo es exclusivamente por antigüedad. También es, hasta cierto punto normal que, sin estar afiliada a partido alguno por impedirlo la Constitución, tenga afinidades con tal o cual partido siempre que no se traduzca en apoyo explícito ni implícito.

Esto es lo que pasó con la magistrada Espejel. Estando en el Consejo, como Vocal, salió a concurso la presidencia de la Sección Segunda de la Sala de lo Penal de la Audiencia Nacional, concursó a la misma y la ganó, siendo nombrada para esa plaza.

Reincorporada  al servicio activo y en el ejercicio de su función de presidenta de dicha Sección promovió un cambio en la integración de la misma: a partir de ese momento ella sería la presidenta de todos los juicios orales, fuera o no fuera ponente de la causa. Es el presidente de cada Tribunal y no el ponente que ha de redactar el borrador de sentencia quien dirige el orden de los debates del juicio oral y quien resuelve sobre la marcha cuestiones como la suspensión del juicio por incompetencia de un testigo o perito, declarar la pertinencia de las preguntas de los letrados a imputados, peritos o testigos, y, en general, las incidencias que van surgiendo.

(más…)